CRÒNICA: SORTIDA 96 "ESTRENEM MALLOT"

En un dia de cel variable i un vent moderat, en plena circulació de depressions atlàntiques, comencem una nova excursió que avui transcorrerà per la Serra de l'Obac més propera i familiar, pels camins que més coneixem i de ben segur que més ens coneixen.

Una sortida que ve marcada, en primer lloc, per la tornada del Karim i el Biel després d'uns quants mesos. Recordem que en Karim està realitzant el tercer curs del grau d'empresa internacional a Munich, i durant tot aquest mes està passant les vacances a casa seva, a Matadepera.

En segon lloc, la noranta-sisena és la sortida de l'estrena del mallot, la nova indumentària que a partir d'avui comencem a lluir, malgrat que som pocs i les condicions meteorològiques no són les més favorables. Tanmateix, acabem d'acordar pel grup de WhatsApp que més endavant, quan siguem més gent i el temps acompanyi, farem una sessió de fotografies com cal.

Aquest és el disseny del mallot que avui estrenem

En aquesta ocasió sortim de la benzinera BP de l'avinguda Abat Marcet a un quart d'onze del matí i ens dirigim a la plaça de Sant Jordi de Matadepera per recollir en Karim.

Són tres quarts d'onze i seguim riera amunt, passant per la masia de Can Torrella de Baix. Creuem la carretera de Matadepera i ens endinsem a la urbanització de Les Pedritxes, bona notícia pels valents que avui anem en màniga curta, ja que les primeres pujades ens permeten anar entrant en calor.

Pugem pel carrer del turó de la Carlina que, seguidament, es converteix en el carrer d'Alba de la Barata, fins arribar a la cadena que indica el camí que ens ha de dur fins al coll de la Riba, situat a set-cents metres d'altitud i a la delimitació municipal de Terrassa i Matadepera.

Fem un respir i continuem ascendint fins al coll de la Torrota de l'Obac, per tal de baixar fins a la Casa Nova de l'Obac. Seguidament, creuem la carretera de Rellinars i des de la plaça dels Caus prenem la pista que davalla fins al quilòmetre set de la mateixa carretera.

Després de la baixada torna la pujada, remuntem la Serra del Troncó; un ascens breu però contundent que ens porta, gairebé dos mesos després, a la font del Troncó.

Continuem enregistrant les primeres instantànies del nou mallot.

Encarem tres quilòmetres de corriol en pla i successivament, descendim als plans de ca n'Amat de la Muntanya. Arribem a Terrassa a tres quarts d'una.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 96

EPÍLEG

El recorregut d'aquest diumenge és un còctel, si us fixeu, de les recents sortides noranta-dues i noranta-quatre, ambdues fetes en aquesta mateixa temporada, sobre la qual ja portem més sortides i més quilòmetres respecte l'anterior.

Anem pel bon camí, però és important que ens hi mantinguem. La idea és poder fer, almenys, una sortida més abans de Setmana Santa; tant de caràcter convencional com de la modalitat de tarda laboral, opció que estem proposant a la resta de companys, donat que els dies es van allargant i de mica en mica, va arribant el bon temps.

Sigui com sigui, el compte enrere segueix avançant...

CRÒNICA: SORTIDA 95 "DECIDITS I AMB EMPENTA"

El darrer diumenge de febrer ens porta la quarta sortida de la temporada. Una sortida improvisada i senzilla, de no més de tres hores de durada, però amb un valor afegit. Aquesta és la sortida noranta-cinc, la qual obre les portes a uns mesos que poden ser apassionants i, sobretot, la sortida que aplana el camí cap a un dels objectius més importants i esperats d'aquest any.

Tot i que en un principi havíem de ser tres -d'aquí la convocatòria d'una sortida etiquetada com a convencional-, acabem sent un parell. Aquesta vegada sortim del domicili de l'Aleix a un quart d'onze del matí i resseguim la carretera de Castellar en sentit nord, per tal de dirigir-nos cap als camps de Mossèn Homs i el bosc de Can Déu.

Creuem la carretera de Matadepera i des del berenador de Sant Julià d'Altura descendim pel torrent de Ribatallada fins arribar a la llera del riu Ripoll, on no hi transitàvem des de la sortida vuitanta-dues. 

La proposta d'avui és fer una tomb circular des de l'encreuament de Ribatallada, passant per l'ermita de Sant Vicenç de Jonqueres i els entorns de l'aeròdrom de Can Moragues, fins arribar a Sant Pere d'Ullastre, des d'on enregistrem la fotografia de capçalera de la crònica. Així ho fem, arribant al nucli urbà de Castellar del Vallès a tres quarts de dotze del matí, coincidint amb l'arrencada de la festa dels Tres Tombs a la vila.

Travessem la carretera de Sabadell i prenem la baixada que ens porta, de nou, al riu Ripoll.

Decidits i amb empenta, encarem el tram estrella de l'excursió, marcat per dos quilòmetres, cent metres de desnivell i algun quinze per cent de pendent que es deixa veure algun moment o altre. Unes xifres que ens acompanyen fins al capdamunt de Can Déu.

Des d'aquest punt tot és qüestió d'anar fent fins arribar a Terrassa, tot saludant alguna cara coneguda i aturant-nos per fer la fotografia oficial, que no és per res però no ha quedat gens malament.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 95

EPÍLEG

Una sortida curta però que, sense cap mena de dubte, ha servit per mantenir el pols d'un grup que, a poc a poc, va bategant. Hi ha hagut temps per tot, amb petites pauses per conversar sobre el present i el futur que ens espera, o sobre els plans més immediats i no tan immediats. Tot plegat en un dia radiant, de primavera anticipada, que ha convidat a molta gent com nosaltres a sortir al bosc, tot caminant, pedalant, o a cavall; en solitari, amb amics o en família.

Després d'una intensa sortida a mitjans de gener, les dues posteriors han sigut més suaus i adequades al nivell global del grup. La intenció de cara a les properes sortides serà mantenir-nos en aquesta línia, si més no, amb una certa tendència a anar progressant cap amunt, com ha de ser.

CRÒNICA: SORTIDA 94 "A LA RECONQUESTA"

La sisena temporada comença a treure pit. En tres sortides hem recorregut noranta quilòmetres i hem pedalat durant més de deu hores, ignorant els trenta minuts d'espera acumulats a la Plaça Vella, sense mencionar culpables perquè l'Arnau Oller i Prat no s'ho prengui malament.

A banda d'això són molts els llocs que estem trepitjant de nou, després del gran buit que va quedar entre la cinquena i la sisena temporada. En només dos matins hem tornat a circular pels turons de Roques Blanques, el Mont-rodon i la masia de Can Torres, entre molts altres llocs que tant apreciem. Avui, hem restituït un altre lloc emblemàtic: la font del Troncó. Una deu com qualsevol altra, però a la vegada, enormement estimada per a nosaltres.

No sé pas a què em recorda, això de restituir...

Va, anem per feina que si no, no acabaré mai la crònica i la sortida d'avui és digne de ser explicada.

La sortida d'aquest dissabte, més fàcil i planera que l'antecessora, ha nascut a un quart menys cinc d'onze del matí a la Plaça Vella. Una sortida que també ens ha portat un dels moments més esperats de la temporada, l'estrena de l'Oriol Mata. Un vell amic que a més de bicicleta de muntanya, també en fa de carretera i, com si no fos prou, també corre, neda, juga a tennis, a golf, i un llarg etcètera que val més que no us el canti perquè el blog no dóna per més. En definitiva, un noi exemplar i un gran honor que estigui entre nosaltres.

Des del centre de Terrassa ens dirigim cap a la carretera de Rellinars per agafar el camí que surt de l'hípica. Travessem els plans de ca n'Amat, entrem al bosc i mentre anem guanyant alçada, també anem endinsant-nos a la serra del Troncó.

Arribem a la font del Troncó després de recórrer l'entretingut corriol que ressegueix el vessant oest de la muntanya. Tot i que d'aigua no en surt ni gota, ha estat bé tornar-hi després de tants mesos. Aquest és el moment indicat per fer treballar la càmera.

Encarem un descens de cent vint-i-cinc metres de desnivell fins a parar, novament, a la carretera de Rellinars, on després de pedalar mig quilòmetre sobre asfalt recuperem el terreny de pissarra sorrenca, el qual predomina en aquesta part més meridional de la Serra de l'Obac.

Després de baixar, toca pujar de nou, pel camí dels Caus. Així s'anomena la pista que comunica el quilòmetre set de la carretera BV-122 amb la plaça dels Caus, vorejant la font del Llimac, la surgència dels Caus del Guitard i algun xalet dispers.

Abans d'arribar a la urbanització, prenem un desviament a mà esquerra i agafem un altre camí que ens fa perdre, una altra vegada, els mateixos cent vint-i-cinc metres de desnivell que abans però de manera més sobtada. Per aquest motiu, alguns l'anomenen el Bin Laden, ideal per fer-lo de pujada qualsevol dia d'estiu a les tres de la tarda.

Aquesta variant culmina en connectar amb el camí que ens porta cap a la font de la Cirera; una altra que tampoc raja, però que ens convida igualment a aturar-nos-hi per fer les últimes fotografies del matí. El lloc, francament, també s'ho mereix.

Rematem la sortida noranta-quatre gaudint de la llarga i melòdica baixada fins a Terrassa, acceptant que cal superar una petita bé baixa abans de sortir a la carretera.

En relació amb les sortides que hem fet fins ara, vull fer-vos notar que la ruta d'avui coincideix gairebé del tot amb la de la sortida dinou, amb la diferència que vam arribar fins a la plaça dels Caus, la foscor de la nit se'ns va tirar al damunt i ningú de nosaltres portava llums. Encara em costa de creure com vam poder tornar a casa sans i estalvis, amb quinze o setze anys que teníem.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 94

EPÍLEG

Tal com esmento als primers paràgrafs d'aquesta crònica, aquest dissabte hem rebaixat els fums i ens hem permès un caprici. Sempre és bo prendre un respir i així afrontar millor els obstacles que vinguin en un futur. Un futur que, de mica en mica, es va dibuixant.

A veure si abans d'acabar el mes fem una altra sortida, la noranta-cinc, i seguim recuperant els llocs oblidats, sempre amb aquest afany de reconquesta. 

CRÒNICA: SORTIDA 93 "PASSOS IMPORTANTS"

Aquest dissabte, amb l'Arnau i l'Edu, hem realitzat la segona sortida de la temporada, la primera del nou any que tot just acaba de començar, la noranta-tresena de les sortides ordinàries i la cent-sisena del grup, sumant-hi les extraordinàries.

Engeguem a un quart d'onze del matí i passant pel Pla del Bonaire, travessem els carrers de Matadepera, on aquest cap de setmana es comencen a celebrar les Festes de Sant Sebastià.

Ens dirigim a la font de la Tartana per tal d'agafar, un dia més, el camí forestal que ens ha de dur a la prou coneguda masia de Can Torres. Abans de prosseguir, fem una breu parada a l'era. Un racó veritablement acollidor.

A continuació ens desplacem fins a la Carena del Sabater i, des d'aquest punt, descendim cap a Sant Feliu del Racó. Un tram amb una imatge molt atractiva del vessant llevantí de La Mola, amb totes les parets i agulles que l'envolten, entre altres la Castellassa de Can Torres i la Castellassa del Dalmau. A veure si properament tornem a aproximar-nos-hi, com ho vàrem fer a les sortides cinquanta-sis i vuitanta-dues.

Arribem al nucli de Sant Feliu quan toquen les dotze. Un bon moment per fer una nova pausa i un aperitiu al casal. Un parell de bosses de patates fregides és la benzina que necessitem per encarar el camí de tornada.

Passem pels terrenys de Can Juliana i des d'aquí anem pedalant, ara, amb el poble de Castellar del Vallès de rerefons fins arribar al camí de la pedrera de Can Sallent. A partir d'aquí és important agafar aire, perquè ens espera un desnivell considerable.

Quan deixem enrere el camí de la pedrera, poc abans de la una de la tarda, ens trobem a tres-cents setanta-cinc metres d'alçada respecte el nivell del mar. Ens plantem al Coll de Miralles quan falten cinc minuts per un quart de dues, a quatre-cents cinquanta metres d'altitud.

Des d'aquest precís coll, prenem, per primera vegada, un caminoi que, discretament, ens transporta a un determinat punt de la pista que s'enfila a la muntanya del Mont-rodon, a només cent trenta metres del cim. Un corriol que, per ser estret i de pujada, és més que acceptable, ja que no hi ha cap impediment per a transitar-hi sense baixar de la bicicleta. Un altre dia el provarem de baixada, que ha de ser ben divertit.

Arribem al capdamunt de la muntanya mare, a sis-cents divuit metres, a dos quarts de dues. Durant deu minuts més, descansem i recuperem forces gaudint de les vistes i immortalitzant el moment amb la fotografia dels tres protagonistes, amb una perspectiva diferent de les ja utilitzades.

Finalment, només resta baixar al Collet dels Forns, reaparèixer al camí de Can Torres tres hores després i tornar a Terrassa. Aquesta vegada ho fem diferent, resseguint la riera de les Arenes fins més enllà del pont de la carretera i passant per la benzinera Q8. Una curiosa variant que també vam provar de fer a la sortida vuitanta.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 93

EPÍLEG

En aquesta ocasió hem incrementat considerablement el nivell de dificultat respecte l'anterior sortida. La ruta d'aquest dissabte ha sigut més aviat dura, no pas pels quilòmetres sinó pel desnivell acumulat i l'IBP resultant. 

La calma, la constància i, sobretot, l'estat d'ànim, sempre són els factors clau que permeten vèncer aquest tipus de sortides.

La propera sortida sembla que no tardarà gaire en arribar i segurament, algunes novetats personals ens portarà. No sé si serà més o menys fàcil que la d'avui, només us puc garantir que ens ho passarem igual o millor de bé!

CRÒNICA: SORTIDA 92 "OBJECTIU: SISENA TEMPORADA"

Tornar a escriure en aquest blog després de tants mesos no penseu que és gaire senzill. Aquesta vegada, per sort o per desgràcia, no puc arrencar i posar-me a parlar directament del recorregut i les sensacions viscudes en una sortida en bicicleta pel bosc.

No sé si us en feu la idea, però ara em passa allò que sol passar moltes vegades quan algú escriu: no sé per on començar ni com. La veritat és que podria començar de moltes formes diferents.

Si em permeteu, miraré de trencar el gel a partir d'aquesta dada.

En efecte, es tracta de l'espai temporal que separa la sortida que hem realitzat aquest divendres i la seva predecessora.

No vull fer cap comentari al respecte. Tots estem al corrent de les circumstàncies i penso que no és necessari donar més voltes al tema. Simplement vull fer-vos notar de com de ràpid passen els dies, les setmanes, els mesos, els anys.

La vida corre, i el temps també. Corre tant que sense adonar-nos se'ns ha escapat de les mans. Avui, per primera vegada en quatre-cents vint dies, hem sigut capaços de fer quelcom inimaginable, hem pogut vèncer el temps i amb ell, hem tornat a córrer plegats.

Avui divendres, 8 de desembre de 2017, els MKCOS tornem a posar els rellotges a zero, reprenem els pedals, reprenem les sortides, els camins i la vida de grup.

Comencem la sisena temporada amb moltes ganes de seguir endavant, amb moltes esperances de futur.

El dia de la Puríssima s'aixeca fresc, ventós i cobert de núvols. Un ambient de tardor avançada que no resulta cap impediment per trobar-nos, una vegada més, a la Plaça Vella de Terrassa.

L'Aleix, l'Arnau, els dos Eduards i el Marc, arrenquem quan passen deu minuts de les deu. Gaudim d'un carrer Cremat i un Raval de Montserrat decorats d'un Nadal que ja pica la porta. La monotonia de la Rambla d'Ègara ens empeny cap amunt, cap al nord de la ciutat, cap als camps del Pla del Bonaire i els primers carrers de Matadepera.

La proposta d'avui és fer un recorregut amable, conegut i sense sorpreses. Per començar amb bon peu, no hi ha res millor que ascendir una muntanya prou coneguda com és el turó de Roques Blanques, tot resseguint les set rectes que l'acompanyen fins al cim.

Les primeres converses després de tants mesos, en un tram que compartim amb un nombre considerable de famílies amb nens i gossos, endolceix el camí de pujada.

Coronem i de seguida, sense aturar-nos, prenem el corriol que ens porta al collet de Can Roure. Val a dir que alguns fan una mica de trampa, estalviant-se la drecera.

Des d'aquest punt, el camí de Can Roure a la Font del Troncó ens porta fins el Coll del Troncó, conegut popularment amb el nom de la plaça de Catalunya. 

Amb la filosofia de vetllar per què l'espai que separa l'últim i el primer del grup sigui el més petit possible, pentinem el vessant sud dels turons de les Pedritxes poc a poc, amb breus aturades abans d'encarar pujades que, en alguns casos, tenen un pendent considerable.

En aquestes aturades continuem parlant i, a més, ho fem tastant les últimes cireres d'arboç de la temporada.

A mesura que superem el seguit de pujades, ens anem aproximant a les Foradades. En aquesta ocasió decidim arribar fins a l'entrada de les cavitats. Avui, com altres vegades, coincidim amb un grup d'escaladors.

Posteriorment reculem a la pista principal i de seguida assolim el punt més alt de l'excursió, situat a 760 metres per sobre del nivell del mar.

Ara és moment de davallar al Coll de la Riba passant per la Carena dels Morros Curts. Un lloc que sempre, i no cal dir-ho, ofereix unes vistes veritablement boniques i atractives, encara que la visibilitat sigui escassa o poc nítida, tant si es mira el massís de Sant Llorenç del Munt com la muntanya de Montserrat.

Segurament és per això que moltes vegades ens hi aturem a enregistrar les millors fotografies de les sortides, com ha estat, inqüestionablement, el cas d'avui.

Una vegada a baix decidim que val la pena dedicar un darrer esforç de pujada fins al peu de la Torrota de l'Obac, per després emprendre la llarga baixada fins a Terrassa.

Passem per la Casa Nova de l'Obac, creuem la carretera de Rellinars i des dels Caus agafem la llarga i divertida Carena de la Pineda, que ens deixa a la riera de Gaià, on ens acomiadem de l'Eduard Restoy.

Els quatre que quedem enllestim els últims quatre quilòmetres fins a casa. Acabem la primera sortida de la temporada a dos quarts de dues.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 92

EPÍLEG

Amb aquesta sortida podem dir que hem tornat. Ara bé, caldrà esperar i veure si aquest retorn esdevé definitiu.

A nivell personal, us he de confessar que em faria molta il·lusió haver tornat per quedar-me. Tant de bo no passi com la cinquena temporada, que tan sols va durar un mes i mig, i ens marquem una sisena temporada des d'ara fins l'estiu que ve, amb moltes sortides i objectius per endavant.

Si voleu, doncs, us dono la benvinguda a la sisena temporada. Habemus sisena temporada!

CRÒNICA DE LA SORTIDA 91, DISSABTE 15 D'OCTUBRE DE 2016

Arrenca un dissabte molt especial per nosaltres. Aquest 15 d'octubre ens portarà una sortida molt interessant, carregada d'elements que anirem descobrint al llarg de la crònica que tenim entre mans i, de cara al vespre, soparem plegats per solemnitzar l'inici de la cinquena temporada.

Comencem pel començament. Partim de la BP a un quart de deu del matí i encetem una noranta-una que a més de comptar amb els ciclistes més fidels, en aquesta ocasió ens porta el retorn del Biel després de trenta sortides i el més rellevant: la incorporació del Karim. Feia temps que no comptàvem amb un debut; des de la sortida en què es va estrenar l'Eduard Restoy, la número quaranta, realitzada el passat dimecres 23 de juliol de 2014. Dos anys ben bons.

Recollim la novetat del dia al pavelló esportiu de Matadepera, el seu municipi. Des d'aquí, sota la influència de la riera de les Arenes un dia més, prosseguim l'excursió per Can Torrella de Baix i la Torre de l'Àngel.

És poc habitual en les nostres sortides situar-nos a un lloc i després de recórrer uns quants quilòmetres tornar a ser-hi. Aquest fet excepcional avui es produïrà i arrel d'això viurem el moment àlgid del matí. "Però això serà després", com deia el Tomàs Molina del Polònia.

Ascendim a Can Garrigosa i ens col·loquem a la falda de La Mola. Continuem pel camí que ens porta a Can Pèlags. Feia molts dies que no passàvem per aquest tram. Si voleu data, dissabte 17 de gener de 2015, sortida 54, la primera de l'any passat. Ara que hi penso, quantes sortides portem al darrere ja, i quants quilòmetres...

Avui anem de masia a masia. Després de passar per aquesta antiga i senyorial construcció que es fa dir Can Pèlags i data de l'any 1278 (aquí no hi ha cap mena de dubte, Edu no-retratado), emprenem un distret descens fins la següent, La Barata. Aquesta és un xic més moderna: 1330, i marca el punt de partida del tram més feréstec del Camí Ral del Coll del Daví. Sobre aquest camí ja us en he parlat en més d'una ocasió i si no ho recordeu rellegiu la crònica de la sortida cinquanta-tres, que per cert, quina sortida més guapa!

Des de la Barata anem a Torre Salvans, un edifici amb una història molt interessant al darrere. Sense entretindre-us més avancem cap el Pla de Suris i després de travessar l'Àrea d'Esplai del Torrent de l'Escaiola fem uns quants metres de carretera i sí, la Torre de l'Àngel torna a aparèixer a la crònica. 

La Torre de l'Àngel és una casa d'estil modernista construïda en el segle passat. El seu nom es deu al propietari de la casa. Doncs bé, aquest indret idíl·lic de la sortida noranta-una no només marca el quilòmetre quinze d'avui, sinó també els tres-mil quilòmetres que portem acumulats a les nostres rodes des del famós 30 de setembre de 2012. Una gran fita. Si fusionéssim totes les sortides que hem fet fins ara en una, des de Terrassa podríem arribar fins a la capital russa en línia recta.

Comencem a redactar el tercer miler per la urbanització de les Pedritxes. Voregem el CDTH i ens plantem, després de creuar el Petit Cañon de Matadepera, als entorns de l'església de Sant Joan i la masia de Can Roure. Els cirerers d'arboç, l'element que quedava per comentar, ens fan baixar de la bicicleta per devorar els seus fruits que es deixen veure a aquesta època de l'any.

Encarem la part final de la sortida. Des del Collet de Can Roure avancem fins allà on s'entrecreuen el camí de Can Carbonell i la Diagonal (que també fa molt temps que no l'agafem) i vist i no vist, penetrem al bosc frondós a través d'un minúscul camí que sembla que surti del no-res. Uns corriols molt entrenyables i amens que els anem seguint improvisadament, com si fóssim l'aigua que s'escola muntanya avall, ens condueixen fins a la porta del Parc Audiovisual. Allà ens acomiadem del Karim que se'n torna al seu poble i nosaltres cap a Can Fanga. A dutxar-nos per estar ben nets i polits de cara al vespre.

Sobre el sopar...

Finalment vam reunir-nos vuit dels dotze que som. Va ser un sopar molt agradable i familar on vam parlar de tot, sobre temes estrictes del grup, del temps, de salut i no salut, de la pau i les guerres, temes d'aquí i de l'altra punta de l'Atlàntic, entre altres. Un sopar que sens dubte va servir per polir les vies que ens han de permetre tirar endavant una temporada més.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 91

EPÍLEG

Ja veieu, d'una sortida relativament curta el suc que li podem treure!

A veure si encabim alguna sortida més per aquest octubre que ja s'acaba. Independentment de la ruta que fem, que es determinarà a partir dels qui i els quants s'apuntin, la previsió meterològica pronostica un cap de setmana excel·lent. Aprofitem-lo que d'aquí a quatre dies se'ns tallaran els llavis!

CRÒNICA DE LA SORTIDA 90, DIUMENGE 9 D'OCTUBRE DE 2016

Cinc setmanes més tard sembla que ja hem paït l'acabament de les vacances, l'entrada del nou curs i l'adaptació (per alguns) a la universitat. Potser aquests factors han estat els culpables de l'encallament de la dinàmica del grup. Aquest darrer cap de setmana, però, hem aconseguit convocar la tercera sortida de la cinquena temporada. Tot seguit us expliquem com va anar.

Sortim a un quart de nou i emprenem el recorregut del Puig Madrona que gairebé un any abans havíem fet amb l'Eduard Verdaguer, l'Arnau Oller i el Bernat Garreta. En aquesta ocasió comptem amb l'Eduard i el Sergi Torrontera, inclòs servidor.

Agafem la forta pujada que ens porta a Can Palet de Vista Alegre. Cauen quatre gotes però res ens fa impedir seguir endavant. Al cap de pocs minuts deixa de ploure. Entre corriols i pistes asfaltades creuem la carretera de Martorell i encarem la que per mi és la part més bonica de tota la ruta: un camí ample de terra amb vistes a la part final del riu Llobregat; el turó que posteriorment haurem d'ascendir també ens crida l'atenció. Aquest tram que ressegueix la Serra de Can Riquet ens deixa al municipi de Castellbisbal. Cinc quilòmetres marcats per la monotonia i, permeteu-me l'expressió, cutrada dels polígons industrials es veuran compensats pel què ve a partir d'ara. Ens endinsem, per tercera vegada a la nostra història, a la Serra de Collserola.

Concretament ho fem per la porta de Can Maimó, un camí que ens condueix al peu del Puig Madrona. Coronem aquest cim de 342 metres, punt més elevat de la sortida d'avui, quan falten escassament deu minuts per les onze. Des d'aquí dalt, amb els pulmons un xic rebentats després d'un ascens competitiu per alguns, dominem pel sud bona part de la conca del riu Llobregat que inclou les últimes muntanyes de la Serra de Collserola, destacant el Puig d'Olorda que apareix a la fotografia de capçalera. Girant cap a l'oest divisem el vessant oposat; la desembocadura i el Parc del Garraf al fons amb tota la munió d'urbanitzacions que resten als seus peus i les muntanyes de l'Ordal just observant a ponent. Del nord ja no cal que en parli ja que és d'on procedim. Malauradament avui no es veu la muntanya màgica de Montserrat.

Feta aquesta lectura del territori fem les fotografies de rigor i emprenem la baixada, no pel camí d'on hem pujat sinó per una trialera que ens entestem a provar fins que connectem novament amb la pista i descendim fins el trencall que es troba a mig turó. En comptes de tornar pel mateix lloc ens desviem cap al sud per anar a treure el nas a l'ermita de la Salut, també coneguda amb el nom de Santa Eulàlia de Madrona.

Un edifici religiós d'estil romànic que data del segle IX. El seu entorn és especialment bonic i ens ha convidat a aturar-nos-hi una estona. Afortunadament la porta era oberta (això no acostuma a passar) i hem pogut entrar a veure la capella i signar un llibre de visites.

Justament aquesta ermita és un dels paratges del GR-96, un sender de gran recorregut que correspon al Camí Romeu, que va a Montserrat des de Vallvidrera. L'acompanyem fins a Rubí per tal d'emplaçar-nos a la recta final de la nostra excursió. El camí de tornada a Terrassa es fa pesat, són deu quilòmetres amb pendent suau però continuada, i el pitjor, sobre l'asfalt, entre cotxes i de nou pels monòtons i cutres polígons industrials i la pudent depuradora de Les Fonts. No dieu que no tinc raó: com la baixada dels Caus no hi ha res!


MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 90

EPÍLEG

Una sortida ideal per tornar a posar-nos en marxa i orientar-nos cap a una setmana interessant. Si tot va bé el proper dissabte 15 d'octubre realitzarem la sortida noranta-u, el mateix dia en què soparem plegats per iniciar, formalment, la cinquena temporada del grup i conversar sobre projectes de futur.