dimarts, 10 de març del 2015

CRÒNICA: SORTIDA 60 "BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES"


Amb els exàmens trimestrals acabats, aquestes dues primeres setmanes de març les estem dedicant als entrenaments previs de cara a la pedalada del Camí Moliner, que tindrà lloc el proper diumenge 15 de març. Durant els últims dies ens hem dedicat a preparar-nos de cara a la data tot fent sortides de curta distància però posant en pràctica la tècnica.

Aquest diumenge però, hem tornat a fer una sortida de les llargues, aquesta vegada per consolidar la resistència, que també la necessitarem!

Així doncs, arrenquem quan falten pocs minuts per les deu del matí i anem cap a Matadepera per enfilar-nos ben amunt, per tornar a baixar després un cop hem passat Mas Girbau. Arribats a la urbanització de Sant Feliu del Racó, descendim pels carrers asfaltats fins la part més baixa del municipi, on s'hi troba l'església i un casal.

Des de Sant Feliu, continuem sobre asfalt per creuar el pont del riu Ripoll, i des de la mateixa carretera de Sant Llorenç Savall, avui molt transitada de cotxes i de ciclistes de carretera, intentem trobar la pista que ens ha de pujar cap a la Serra de Pinós; tot i que en un principi ens costa localitzar-la, finalment la trobem i comencem a pujar per un dels camins més durs de la Falconada, realitzada fa uns mesos.



Una vegada assolida la vessant de la muntanya, des del camí carener anem cap a la masia de Can Cadafalch, on es trobava el primer avituallament de la pedalada sabadellenca. Des d'aquesta zona podem contemplar bona part del massís de Sant Llorenç, òbviament per la banda de llevant. 

Des de Can Cadafalch, anem seguint les pistes del Serrat de la Guardiola i més avall arribem a l'Alzina Balladora, on agafem el camí que ens conduirà fins al punt més elevat de la sortida d'avui, el Puig de la Creu; un dels turons més emblemàtics del municipi de Castellar del Vallès, tot i que el seu cim limita amb el terme de Sentmenat. Com també ens passa amb el nostre Mont-Rodon, en què una meitat pertany a Castellar (inclòs el cim) i per l'altra és propietat matadeperenca. El Puig de la Creu es troba a una alçada de 668 metres, mig centenar més que el Mont-Rodon.


Mirant cap a Terrassa des del cim del Puig de la Creu

Però avui el protagonista és sens dubte aquest nou turó que avui hem visitat per primera vegada. Des d'aquest punt hem pogut contemplar una visió extraordinària de la nostra comarca amb Castellar del Vallès i el seu entorn en primer terme. Separats per un bosc, just a l'esquerra observàvem la plana limítrofa dels vallesos, amb els municipis de Caldes de Montbui i Palau-solità i Plegamans, sota les regnes de les muntanyes que teníem el nostre costat, entre elles el Pic del Vent i el Farellet (hi anirem més endavant). Més enllà hi vèiem d'una manera esplendorosa el Montseny i mirant cap al mar, el Montnegre i el Corredor, les serralades del litoral i la Marina i per últim, Collserola.

Després de gaudir d'aquest paisatge tan magnífic mentre recuperem forces a base de carbohidrats (cereals i galetes), un grup d'excursionistes ens ajuda a immortalitzar el moment amb quatre fotografies i tot seguit, procedim a tirar cap avall.





I ara, mirant cap al nord

Baixem en picat i en menys de deu minuts perdem tres-cents metres d'alçada i ens plantem a Castellar del Vallès. Són dos quarts de dues i encara ens falten vint quilòmetres ben bons per arribar a casa, que no seran fàcils. Primer de tot creuem el poble/ciutat depèn de com s'interpreti, agafem la carretera altra vegada per canviar de vessant hidrogràfica i ens endinsem cap a la Serra de Sant Feliu, una estona de pujada que tot seguit torna a fer baixada, i després puja novament. Com podeu comprovar, un recorregut de trenca cames total, ideal per concloure els dies previs abans del Camí Moliner.

Sobrepassem les dues del migdia i arribem als camins de casa nostra; resseguint els peus del Mont-Rodon, anem baixant cap a la depuradora i finalment sortim al camp del golf, posteriorment travessem l'avinguda del Mas Sot i des de la carretera de Terrassa anem enllestint els darrers quilòmetres de la jornada.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 60



Un recorregut plenament aeròbic que ens ha permès fer quilòmetres tot descobrint nous indrets en un matí de sol, a estones esmorteït però marcat per un ambient molt suau que fins i tot ens ha acompanyat a anar cada vegada més desabrigats.

Ha estat, en efecte, una sortida molt ben treballada, que tot i ser llarga i havent superat el rècord del desnivell positiu, cosa que ha fet que el valor de l'IBP hagi superat el 100 per segona vegada aquesta temporada, el fet de realitzar-la amb constància i tranquil·litat ha fet que l'esforç hagi estat molt menor respecte altres ocasions on hem patit més.

I ara, ben preparats que estem, amb els ulls posats al diumenge que ve per viure una gran aventura que de ben segur serà inoblidable! Ja us explicarem com haurà anat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari