Després d'enfilar-nos als turons més alts de Terrassa superant els nou-cents metres, avui ens hem quedat per la plana i hem realitzat una sortida molt més plàcida tot fent un recorregut lineal i turístic seguint la via del tren, per acabar a l'antiga abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès.
Però avui no podem començar sense celebrar que després de molts mesos, el Quim ha tornat! La darrera vegada que va venir va ser a la sortida 21, quan tot just començàvem la segona pretemporada. A partir de llavors, un problema dels genolls no li ha permès sortir, almenys amb nosaltres, fins el dia d'avui. En aquesta ocasió, el títol d'aquesta crònica va dedicat a la circumstància i a ningú més que ell.
Amb el cel enteranyinat pels núvols alts comencem quan passen pocs minuts de les deu del matí i ens dirigim cap a la Cogullada per agafar, després de quatre sortides, la riera del Palau. Passem per diversos polígons industrials, les Fonts amb les depuradores, i cap a la meitat de la ruta arribem a Rubí, on ens aturem un moment per buscar un catxé sota el denominat pont de Can Claveri.
Deixem enrere Rubí i comencem a desplaçar-nos cap a l'est; enregistrem algunes fotografies al costat de l'Hospital General i des d'aquí acompanyem la via del tren pel barri de Mira-Sol, aquí trobem el segon catxé del dia, que en aquest cas està dedicat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, ubicat a l'entrada de Sant Cugat del Vallès, punt final de la sortida d'aquest primer de maig.
Aprofitem per buscar algun catxé més tot fent una visita turística al poble. En el primer descobrim un carrer on s'hi troba una riera soterrada. Després de passar per la zona esportiva i l'ajuntament, el segon ens permet conèixer el primer carrer intel·ligent de Catalunya, basat en la instal·lació de sensors i gestionat gràcies a les noves tecnologies, que permet optimitzar serveis com la il·luminació, la recollida d'escombraries, el reg, la mobilitat viària i el reciclatge.
Finalment, abans de tornar cap a Terrassa amb tren, el tercer catxé ens porta fins a un dels llocs més característics de Sant Cugat, el seu monestir romànic on el Camí dels Monjos que arriba fins a Sant Llorenç del Munt té el seu punt de partida. Va ser construït entre els segles IX i XIV, i pel que hem pogut veure del seu exterior, tant la capçalera com la façana principal són ben boniques.
Tornem cap a la plaça de Lluís Millet i quan falten pocs minuts per dos quarts de dues agafem el tren dels ferrocarrils que ens portarà fins a Terrassa.
Ha sigut una sortida tranquil·la i agradable, ideal perquè el Quim es reincorporés!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Fes el teu comentari