En un ambient plenament nadalenc a Terrassa, aquest primer dimarts de desembre, dia de Sant Francesc Xavier, executem en binomi la quarta sortida de la temporada.
Des del parc de les Nacions Unides, ens disposem a incrementar el nivell respecte a les tres primeres, que ens serviren, segur, per prendre embranzida. Certament, hi ha ganes de donar gas, tornar a escenaris més llunyans que trobem a faltar i, és clar, reobrir la porta a la descoberta de terrenys encara mai conquistats.
Ens posem en marxa a tres de set i a vuit graus centígrads, temperatura que avui tindrà feina per a sobrepassar els dos dígits; gairebé el mateix esforç que assumirem aquest vespre que ens duu, per començar forts, per la pista de ciment que comunica Can Solà del Racó amb el collet dels Forns.
Deixem Matadepera enrere i ens introduïm al terme de Castellar del Vallès per la masia del Girbau i la urbanització de Sant Feliu del Racó. A veure quan tornem a fer un aperitiu al casal del poble, per cert.
Aquesta vegada ens quedem sense el gust de passar per la seva plaça i església. Substituïm aquest descens per un de majúscul, la més ben dita "davallada" pel sot del Guix. Aquest camí, perillosament inclinat i avui, amb un petit obstacle natural, el férem per primera vegada fa tres anys i mig, a la novena temporada. Era la tarda vint.
A la carretera que mena a Sant Llorenç Savall, al seu pas pel Turell, girem a mà dreta per prendre el sot homònim per passar a anomenar-se, més amunt, el sot de l'Uït. Un guany important, però progressiu de desnivell, que culmina a la serra de Pinós. Ens trobem al territori que a la seixanta, els "copos" ens nodrien i empenyien a arribar fins al puig de la Creu. Una dècada després, fem de nou aquest emblemàtic cim de la comarca per un corriol farcit de roques i bassals, amb el topònim oportú de la carena que l'acompanya, de les Roques d'Aguilar. Un caminoi que mor a tocar de Can Cadafalc i ens condueix a la pista que, per l'alzina Balladora i el coll de Canyelles, ens entrega al puig de la Creu a dos quarts tocats de nou. Ens acompanya, en aquesta part de l'itinerari, un soroll estrident que sembla provenir del pedal esquerre del cunyat de l'Aleix. Sortosament, pels carrers de Castellar desapareix tal com ha sorgit, del no-res. Culminem aquí i així el segon dels tres pics promesos avui a l'Adrià, el més llarg i intens de tots.
És una llàstima que hagin barrat al pas al mirador que hi ha a davant de la capella. A vegades no comprenc aquesta tendència a la privatització de l'espai públic.
Pel sot d'en Goleres tot és baixada -i de quina manera- fins a la vila i el riu Ripoll. Assolim el punt més baix i més fred de la volta. Com es nota que hi ha inversió tèrmica i com apreciem, en aquestes condicions, els canvis sobtats de temperatura en funció de l'orografia. El torrent de Ribatallada, el seu final de traca, Sant Julià d'Altura i els plans de ca n'Arnella, els darrers passos de la dos-cents trenta-dos, que acabem a les deu -hora del temut toc de queda el 2021-, amb molta gana i un llit que ens espera per dormir d'allò més plans.
EPÍLEG
La, previsiblement, avantpenúltima sortida del 2024, ens deixa amb un balanç molt positiu pel que fa a desnivell i índex IBP. Per trobar valors semblants convé retrocedir dos anys, com a mínim. Com bé explico a les primeres línies de la present crònica, hi ha voluntat de progressar, de tornar a tombar murs i de ressuscitar aquelles expedicions amb ànim de superació rere superació i de portar més lluny les bicicletes, per entorns encara mai trepitjats -que encara n'hi ha un munt a tocar de casa-.
Tot plegat, és clar, pren més sentit si entre tots procurem de fer augmentar aquella variable que esdevé la clau de volta. Com més siguem, millor. Heus aquí el meu desig com a macaco per aquest Nadal i el 2025. Tant de bo es compleixi i puguem veure aquest grup de més de deu anys, a un rendiment excepcional.
Si res s'estronca, abans de dir adeu a aquest any, ens retrobarem el vespre del dimarts 17 per fer la darrera ordinària i, per Sant Esteve, la tradicional.
Som-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Fes el teu comentari