La temporada continua, però canviem d'any. Aquest és el ritual de cada gener, després dels àpats de Nadal i a l'espera del tortell de Reis. Uns dies de repòs i reflexió, sense desaprofitar aquests dies per fer el que més ve de gust: sortir de casa -més si el temps acompanya- i gaudir de les tradicions de cada Nadal com el Quinto, veure els amics i escampar la boira a la muntanya.
Deixem enrere el 2024 amb una sortida més que l'any anterior, divuit entre gener i juliol i cinc entre octubre i desembre. Un any de persistència malgrat ser un any de canvis; de progressos que, majoritàriament, han sigut positius per a nosaltres. Per exemple, l'Aleix i jo, que avui diumenge realitzem la primera del 2025, estem començant a viure a una nova llar. En Bernat viu a Suïssa. L'Eduard Restoy, en darrera instància, es va casar al març i està a punt de ser pare, obrint les portes a la segona generació dels macacos.
De contalles personals en podem fer una pila dels quinze que som. Quant al grup ciclista, fet el petit apunt em disposo a encetar la crònica de la dos-cents trenta-quatre i, al final, dedicaré les darreres línies a comentar la jugada dels últims dotze mesos, més aviat en termes quantitatius.
Avui divendres, 3 de gener de 2025, posem el comptador a zero a les deu tocades del matí. Donem la benvinguda al catorzè any natural dels MKCOS en un ambient agradable per ser inicis d'hivern. Arrenquem aquest període que ens ha de dur, no obstant això, les escapades més fredes i fosques de la temporada. La il·lusió per sortir en bicicleta no interpreta pas aquests conceptes com a negatius, sinó com la realitat del cicle que, evidentment, ens anirà portant progressivament cap a la llum i un temps millor per gaudir de la muntanya.
Al parc de les Nacions Unides marxem cap a Matadepera pel pla del Bonaire. No pujàvem a Can Torres des del març de l'any passat i era hora de tornar-hi. A Can Solà del Racó ens traiem roba i sense pressa, però sense pausa, enfilem cap a la masia. A dalt, és clar, prenem una estona el Sol que tant he enyorat aquests dies a París, asseguts al mur de l'era que mira a migjorn.
Un tió ens rep al coll de Grua i, posteriorment, a la carena del Sabater, assolim l'altura màxima de l'excursió. En aquest senderó especialment, però en tota la ruta, coincidim amb força gent caminant o pedalant -en grup o en solitari-, tot fent una mica de bondat després de tanta abundància. Com es nota que feia temps que no sortíem un diumenge del matí, i com canvia el panorama respecte a un dimarts de desembre a les set de la tarda.
Decidim no passar-nos de rosca i esquivar el Mont-rodon, hi haurà temps per donar-li canya. Rodegem el Girbau per la pista, travessem el collet dels Forns i, a baix, sense arribar altra vegada a la font de la Tartana, girem a mà esquerra per anar a buscar el camí de la depuradora de Matadepera. També decidim deixar de banda aquest equipament municipal i fer una mica d'exploració per camins que jo només havia rondat una sola vegada, i fa pràcticament deu anys. Certament, val la pena perquè és una forma de perllongar l'itinerari sense allunyar-se de casa, el contrari. La variant, en primer lloc, per pista ben condicionada i de baixada, ens duu a la carretera de Castellar. Sense trepitjar-la, remuntem per un corriol un xic erosionat i embardissat, que comunica amb el camí de la depuradora, a tocar de Can Bondia.
El pas de la C-1415a per aquí ha millorat molt. Una rotonda i un carril bici al costat de l'Atlètic ens guia molt còmodament fins a la plana de ca n'Arnella. Els terrenys d'aquesta propietat corresponen a la part que avui he redescobert amb l'Aleix.
Fem els camps de l'anella verda i diem adeu als camins de terra a Can Bonvilar. Allí decidim que per avui és més que suficient i posem rumb a la ciutat per la torre de Mossèn Homs i el polígon de Can Petit. Arribem allà a on hem començat, tal com havia promès, a dos quarts d'una.
EPÍLEG
Dona gust pedalar en plena llum del dia i la setmana que ve, tot i que engegant de nit, podrem repetir l'experiència, amb esmorzar inclòs com a recompensa.
Una sortida per posar-se en marxa tot just encetat el 2025, per cremar calories i sobretot, per treure'ns les cuques, que ganes en teníem i res millor que de vacances, sense pressa ni obligacions pel mig.
Tanquem la primera crònica amb el buidatge de l'any passat. A continuació, les dades absolutes, les mitjanes i la comparació amb els últims quatre anys.
A mode de valoració personal, content i optimista davant el que considero una tendència a l'alça en tots els sentits. Així ho expressava als companys en fer-los arribar aquest balanç. Ens espera un any que pot ser molt prometedor i, de moment, hi ha iniciativa perquè així sigui. Som-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Fes el teu comentari