CALENDARI DELS MKCOS: JUNY 2015

"El futur dirà, segurament la tercera temporada tendirà a ser més tènue; ja no sortirem tant com fins ara, estarem tots fent batxillerat i cada vegada tindrem menys temps per la bici..."

Com podeu veure, aquesta suposició que fa tot just un any plantejàvem ha estat tombada rotundament. No veníem d'una primavera molt bona i segurament per això pintàvem una tercera temporada una mica negra, però de cap manera ha estat així. Només cal fixar-nos que de les setanta-tres sortides que portem ara mateix, trenta-unes les hem realitzat aquesta temporada, és a dir, poc més d'un quaranta per cent del total.

Tanmateix sempre diem que els nombres no ho són tot, sinó els records mateixos. D'aquesta temporada que va començar fa nou mesos ja en podem explicar un grapat d'anècdotes, però a escala general podem estar ben satisfets per haver marcat un any més, la continuïtat i el compromís de tirar endavant aquest gran projecte.

Allò que segurament marcarà d'aquest any hauran sigut les primeres pedalades en clau de grup, la Falconada i el Camí Moliner, a banda de totes i cadascuna de les sortides que hem afegit juntament amb les dels altres anys; i sobretot, aquells moments que encara ens fan estar més units, com el sopar de Nadal o més recentment la gran festa de l'Aleix, entre altres instants.

Amb l'arribada dels 18 anys de l'Aleix, el grup està canviant d'etapa. El proper torn el mes que ve...

El passat mes d'abril tornàvem de Setmana Santa amb la idea de mantenir la tònica positiva d'aquest hivern, consolidant les tardes i planificant recorreguts que ens portessin a nous indrets; i així ha estat amb la sortida de la Roca del Corb. En definitiva hem fet una primavera prou bona, i més venint de la de l'any passat i tenint en compte el moment acadèmic en què ens trobem. Les coses van prou bé però encara poden anar molt millor, suposo que entendreu el perquè. 

Sortida 62 a la Roca del Corb, diumenge 26 d'abril del 2015

Sense res més a afegir, posem-nos a parlar una mica del futur perquè la cosa està interessant. Aquesta primera quinzena ve carregada d'examens i segurament estarem força ocupats, però tots sabem que després de la tempesta, torna la calma.

Estem a punt d'encarar els últims mesos de la temporada i podem fer que siguin els millors; tindrem una enorme oportunitat per solucionar els petits problemes que mencionava implícitament dos paràgrafs enrere. Així doncs, el futur d'aquest grup està a les nostres mans; si ho solvatem ràpid, de ben segur que aquests propers mesos prometran i molt, moltíssim; però insistim, tot depèn de nosaltres.

Aquest mes de juny ens porta algunes dates per assenyalar; començant pel sant del Bernat el dilluns 15 i el del Jan el dimecres 24, i el dissetè aniversari del Sergi el dijous 18, la mateixa setmana que comença astronòmicament l'estiu, serà el proper diumenge 21 a dos quarts i mig de set de la tarda (18.38).

Pel què fa al micro món dels GeoMKCOS, aquest estiu també serà idoni per recuperar l'activitat mentre els deu catxés del Mont-Rodon han continuat fent la seva feina. Aquest mes de maig hem rebut fins a quatre visites més, una d'elles la d'un geocatxer que s'estrenava tot i que finalment no la va fer sencera, i l'altra la d'un company que vam conèixer a la trobada del passat setembre que sempre deixa comentaris molt simpàtics i diferents en cadascun dels deu catxés de tal manera que en podem conèixer de primera mà la seva experiència.

Comentari del "carcafan" al primer catxé de la sèrie:

"És divertit el listing amb l'equip de jovenets al complert amb les bicis, és un bon record per vosaltres del què va ser el GeoMKCOS, sense dubte :)"

Amb les excursions que fem i als llocs on anem aquest estiu, a veure si ens animem a fer algun safari i perquè no, tornar a assistir en alguna trobada d'aquestes interessants i xules!

Foto del GeoEvent "Coneixent a Max i Aleix" del diumenge 14 de setembre del 2014

CRÒNICA: SORTIDA 66 "THE MAIN STREET OF AMERICA"

En aquest darrer dia de maig amb un cel mig enterbolit i unes temperatures ideals hem recuperat la banda oriental del parc tot fent un recorregut matiner pels voltants de la masia de Can Torres i enfilant-nos per abruptes carenes, però també resseguint camins ben atractius.

Arrenquem amb l'Arnau i més amunt agafem el Bernat per dirigir-nos a Matadepera i des de Can Prat comencem a pujar cap a la Carena del Salt després d'un any i mig que no la fèiem. Si recordeu, tot i ser una pista ampla el seu pendent augmenta progressivament fins a un punt on molt probablement et quedes encallat. Curiosament, però, no ha sigut precisament la rampa mestra la que ha fet caure l'Arnau mentre pujava, sinó força més avall.

Després de la forta pujada que marca la primera part de la sortida ens situem als set-cents metres d'alçada i contemplem, tot reposant, els primers cingles del massís de Sant Llorenç.

Creuem el Sot de la Codoleda per la vall que el conforma i des d'un trencall agafem el primer corriol que ens porta fins al Coll de Grua, punt que ja havíem visitat en altres ocasions des d'on es pot divisar la Serra de Pinós i cap a la llunyania les muntanyes del Montseny.

Seguim per la pista i encarem un tram de baixada força continuada, passant pels collets de Cabrafiga i els Forns. Al llarg d'aquesta part ens trobem amb diversos senyals i indicacions que formen part d'una pedalada de noranta-quilòmetres que s'ha realitzat al llarg del dia d'avui en tot el parc natural.

Tornem a pujar i arribem al nostre estimat Mont-Rodon, que per primera vegada l'hem coronat des del seu vessant nord-oest. En aquest cas la pendent forta la trobem poc abans d'arribar al cim, però és prou factible i ràpid de fer.

Un cop a dalt reposem uns minuts i repassem les vistes que gairebé ja tenim memoritzades, tot i que cada vegada reconeixem més llocs com és el cas del Puig de la Creu visitat ara ja farà tres mesos. Aprofitem per comprovar la presència del nostre catxé i abans de marxar enregistrem la foto de grup.

Per tirar avall també ho fem d'una manera diferent; agafem un nou corriol que van obrir l'any passat que tampoc és cap altra cosa de l'altre món. Sortim als carrers de Can Solà i anem tornant cap a Terrassa, aquesta vegada pel cantó de Mossèn Homs i la carretera de Castellar.


MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 66

Una sortida ben maca per tancar un mes de maig amb quatre sortides al capdavant abans d'enfrontar una primera quinzena de juny molt intensa a nivell d'examens i entre ells la selectivitat; per sort al seu darrere ens esperen les merescudes vacances d'estiu, caldrà aprofitar-les!

CRÒNICA: SORTIDA 65 "INTERCANVI"

Després d'uns dies força atrafegats, aquest diumenge hem realitzat la tercera sortida del mes i la que fa trenta d'aquesta temporada, que aviat encararà els seus últims mesos.

Si bé la participació a les eleccions municipals ha augmentat sis punts a la nostra ciutat respecte fa quatre anys, en el cas de la d'aquest grup no es presenta cap mena d'anomalia; si fa no fa s'ha mantingut a la mateixa línia al llarg d'aquest any.

En aquesta ocasió l'Eduard tenia preparat un recorregut per portar-nos a descobrir una de les zones més neuràlgiques de Collserola, avui coincidint amb el dia europeu dels parcs naturals. Per diversos motius però, hem acabat realitzant una de les clàssiques per la Serra dels Galliners dins del terme de Sant Quirze; ara ho entendreu.

Sortim ben d'hora per anar tirant avall vorejant el torrent de la Betzuca i creuant la part agrícola després de la carretera nacional i abans del túnel de l'autopista que ve després. Estem a punt d'arribar a Can Llobateres quan de sobte se li trenca la cadena. Per sort, uns ciclistes de Cerdanyola que formen el grup "Camaleon bike" ens ajuden a solucionar-ho mentre passem una bona estona xerrant amb ells; una colla més que ens emportem a la butxaca!

Amb la roda arreglada, ells marxen cap a la Serra de les Pedritxes a fer un ruta molt clàssica per nosaltres, i nosaltres una molt clàssica per ells. Així doncs, des de Can Llobateres avancem cap a Sant Quirze que des del passat mes de novembre no hi havíem tornat a posar les rodes. Seguim baixant fins a Bellaterra, barri de Cerdanyola del Vallès. 

Donat el problema d'abans decidim deixar Collserola per un altre dia; per tant anem reculant cap al nord i entrem a la Serra dels Galliners. Com que encara és relativament d'hora aprofitem per fer un parell de catxés per la zona, un d'enorme com mai hem vist fins ara i un d'aquells tant ben fets i camuflats amb l'entorn.

Sortint de nou a Can Llobateres recuperem la pista dels camps i arribem a Terrassa. Abans de tornar a casa encara som a temps de perllongar la geocerca amb dues caixes més pels barris del Cementiri Vell i Vallparadís.


MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 65

Tot i no haver fet el recorregut plantejat inicialment, el que hem acabat fent ha estat prou productiu en un dia molt agradable, gaudint un cop més del ciclisme de muntanya i avui combinat amb un segon ingredient. El propi fet de ser una minoria constant desgasta una mica l'ànim de realitzar sortides amb nom i cognoms, però la realitat és aquesta i alguns en som totalment conscients.

En qualsevol cas, els ulls ja estan posats al Club Deportiu Terrassa Hockey perquè en menys de dues setmanes arriba la Pedalada del THS. En properes sortides ens anirem preparant a l'alçada a les poques exigències que demana un circuit tan senzill com el que es planteja aquest any però tot i així ens posarem les piles per tenir el llistó ben alt!

CRÒNICA: SORTIDA 64 "COLORS DE MUNTANYA"

La sortida d'aquest primer diumenge de maig ens ha portat novament per les pistes més emblemàtiques de la Serra de les Pedritxes, i des de l'altra banda de la carretera, pels boscos de la masia de Can Guitard juntament amb l'entorn de la riera de Gaià. Avui ja ens ha fet calor de veritat i és que hem pedalat sota un sol de justícia, com es nota que l'estiu està a punt d'arribar!

Malauradament, just al principi quan ja tocaven les deu del matí l'Eduard ens ha hagut de deixar per un problema familiar que finalment, per sort no ha sigut res greu. Així doncs, amb l'Arnau i l'Aleix, que avui ha realitzat la seva última sortida com a menor d'edat, ens hem dirigit cap amunt.

Creuem els camps del Bonaire, ja absents de la colza que teníem fa poques setmanes, i des de la EUNCET entrem al camí de Can Candi per pujar al Turó de les Roques Blanques. Sense coronar el cim, agafem el trencall de la penúltima corba i baixem al Collet de Sant Joan per començar el camí de Can Roure fins al Pla de l'Alzina del Vent. Al llarg d'aquest tram, com és normal en un diumenge com el d'avui, també hem coincidit amb molts ciclistes.

Des de la Plaça Catalunya entrem al Parc Natural i seguim enfilant-nos significativament fins al Coll de les Foradades; avui, com que anem bé de temps, aprofitem per descansar sobre la roca d'aquestes cavitats i també per enregistrar les primeres fotos del matí; mirant de fer-les des d'una perspectiva diferent de les altres vegades que hem vingut.

Recuperem la pista assolint l'alçada màxima de la sortida, a quinze metres dels vuit-cents, i començant a baixar pels Morros Curts amb les vistes ben admirables de les carenes que ens envolten i de Montserrat. Arribats al Coll de la Riba, de seguida agafem el trencall que ens ha de portar per la Serra del Pi Bonic, que amb l'Arnau ja la coneixíem del Camí Moliner d'aquest any. Una fondalada entre dues carenes, per un camí on les condicions ja parlen per si soles que no és una zona tan concorreguda com la de dalt.

Arribem a la carretera de Rellinars, travessem el torrent dels Caus per un corriol cobert de mates i mosquits i apareixem a la pista de la Plana Freda. Tirem cap amunt i ens dirigim cap a la Font de la Cirera. El fet que hi sortís aigua ha estat tot un regal i és que avui de set n'hem passat força. El raconet de la font, ombrívol com és, també ha sigut d'agrair.

Des d'aquí anem tirant cap avall per l'Obaga del Guitard i finalment, des de la riera de Gaià pugem una altra vegada a la carretera de Rellinars i baixem fins a Terrassa. 

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 64

Amb aquesta sortida ben calorosa, on hem superat els trenta graus amb tota la comoditat del món, tanquem aquest pont de tres dies a l'espera dels pròxims diumenges!

CRÒNICA: SORTIDA 63 "SI ESTIREM TOTS, ELLA CAURÀ"

Després d'enfilar-nos als turons més alts de Terrassa superant els nou-cents metres, avui ens hem quedat per la plana i hem realitzat una sortida molt més plàcida tot fent un recorregut lineal i turístic seguint la via del tren, per acabar a l'antiga abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès.

Però avui no podem començar sense celebrar que després de molts mesos, el Quim ha tornat! La darrera vegada que va venir va ser a la sortida 21, quan tot just començàvem la segona pretemporada. A partir de llavors, un problema dels genolls no li ha permès sortir, almenys amb nosaltres, fins el dia d'avui. En aquesta ocasió, el títol d'aquesta crònica va dedicat a la circumstància i a ningú més que ell.

Amb el cel enteranyinat pels núvols alts comencem quan passen pocs minuts de les deu del matí i ens dirigim cap a la Cogullada per agafar, després de quatre sortides, la riera del Palau. Passem per diversos polígons industrials, les Fonts amb les depuradores, i cap a la meitat de la ruta arribem a Rubí, on ens aturem un moment per buscar un catxé sota el denominat pont de Can Claveri. 

Deixem enrere Rubí i comencem a desplaçar-nos cap a l'est; enregistrem algunes fotografies al costat de l'Hospital General i des d'aquí acompanyem la via del tren pel barri de Mira-Sol, aquí trobem el segon catxé del dia, que en aquest cas està dedicat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, ubicat a l'entrada de Sant Cugat del Vallès, punt final de la sortida d'aquest primer de maig.

Aprofitem per buscar algun catxé més tot fent una visita turística al poble. En el primer descobrim un carrer on s'hi troba una riera soterrada. Després de passar per la zona esportiva i l'ajuntament, el segon ens permet conèixer el primer carrer intel·ligent de Catalunya, basat en la instal·lació de sensors i gestionat gràcies a les noves tecnologies, que permet optimitzar serveis com la il·luminació, la recollida d'escombraries, el reg, la mobilitat viària i el reciclatge.

Finalment, abans de tornar cap a Terrassa amb tren, el tercer catxé ens porta fins a un dels llocs més característics de Sant Cugat, el seu monestir romànic on el Camí dels Monjos que arriba fins a Sant Llorenç del Munt té el seu punt de partida. Va ser construït entre els segles IX i XIV, i pel que hem pogut veure del seu exterior, tant la capçalera com la façana principal són ben boniques. 

Tornem cap a la plaça de Lluís Millet i quan falten pocs minuts per dos quarts de dues agafem el tren dels ferrocarrils que ens portarà fins a Terrassa.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 63

Ha sigut una sortida tranquil·la i agradable, ideal perquè el Quim es reincorporés!

CALENDARI DELS MKCOS: MAIG 2015

Si fa un any marcàvem un punt i seguit després de tantes setmanes sense fer cap sortida; en aquest cas només hem fet servir la tecla de l'espai. Aquest mes d'abril ens ha tornat a portar xifres molt positives, per una banda, les quatre sortides que hem fet (dues de dijous i dues de diumenge) ens han permès el retrobament amb espais tan estimats com el cim del Mont-Rodon i el poble de Vacarisses amb tot el seu voltant. La visita a Can Déu, però, no va ser tant generosa i és que el bosc s'ha convertit en un autèntic mar de troncs i branques, en el qual l'Arnau i jo vam necessitar més d'una hora per travessar-lo; segurament tardarem en tornar, esperem equivocar-nos en això que diem!

Per sort, res a veure amb la darrera sortida, el contrari. Aquest diumenge passat, amb l'Arnau i el Bernat ens vam enfilar més amunt que mai; pedalant per les dolces crestes de la Serra de l'Obac i enmig d'una boira no massa espessa vam descobrir alguns dels turons que marquen els límits més septentrionals entre Terrassa i Matadepera.

En definitiva, les quatre sortides ens deixen aquests resultats.

Situats en el mes que estem no començarem a parlar a nivell de sortides sinó més aviat de nosaltres mateixos, i és que estem a punt d'encarar un moment clau no només pel grup sinó també per les nostres vides. Aquest mes de maig l'Aleix Castro tindrà el privilegi d'obrir-nos una porta molt important; els MKCOS deixarem de ser un grup d'adolescents per esdevenir, definitivament, un grup d'adults; i això marcarà un abans i un després perquè certament, estem a punt de començar una nova etapa. Una etapa que es farà evident a partir de les dues properes temporades, els primers anys en què tots nosaltres ja serem majors d'edat i així ho serem per sempre més.

Dit això i ja posats amb les efemèrides, l'Aleix farà els divuit anys el proper dissabte 9 de maig, ell ha organitzat una festa el dia abans (divendres) on tots nosaltres hi estem convidats. L'altre aniversari que ens espera aquest mes és el de l'Arnau, que farà disset anys el divendres 29.

Altres dates rellevants són el diumenge 24, data en què a banda de celebrar-se les Eleccions Municipals també serà el Dia Europeu dels Parcs Naturals; per cert, sabíeu que el nostre parc de Sant Llorenç va ser el primer de l'estat espanyol en declarar-se Parc Natural? Doncs ja ho sabeu!

Els objectius del Dia Europeu dels Parcs són, en definitiva, els mateixos que regeixen el tarannà de la Xarxa de Parcs Naturals: treballar per la protecció dels valors naturals, agrícoles, forestals, culturals i paisatgístics del nostre entorn, fomentant l'ús públic responsable i l'equilibri territorial i ambiental dels nostres municipis.

Per parlar una mica de la organització d'aquest mes, tots sabem que ens enfrontem a una època d'examens difícil i contundent per alguns, i pràcticament la tindrem a sobre fins al començament de l'estiu. En qualsevol cas, mirarem d'anar fent els dijous i diumenges que puguem encara que només sigui per esbargir-nos que falta en farà.

Tot i que encara falten molts dies i hem de passar per molts entrebancs, ja sabeu que després de tot això ens espera un nou estiu. Per tant també es moment de començar a fer pluja d'idees i pensar en les mil coses que podem fer aquest any, ho anirem parlant!

Recuperem l'espai dedicat als GeoMKCOS aprofitant que aquest mes el Geocaching farà el seu quinzè aniversari. Durant aquest cap de setmana de tres dies es faran al voltant de cinc trobades a Catalunya per commemorar-ho. 

Fins el dia 1 de maig del 2000, la senyal de GPS que rebien els nostres receptors estava altament degradada per part del govern nord-americà, de tal manera que només estava disponible per l'exèrcit, per la resta, el marge d'error dels receptors comercials oscil·lava al voltant dels cent metres. Però a partir d'aquell dia aquella degradació es va suprimir i per tant el GPS ja es va anar obrint a la societat. Tal va ser que al cap de dos dies, el dia 3, un tal David Ulmer (ehem...) va decidir amagar una capsa a la ciutat de Portland, Oregon, als Estats Units. Va publicar les coordenades en un fòrum i al cap de tres dies, el dia 6, el catxé ja va ser trobat.

Fins a data d'avui es tenen registrats un total de 2.610.967 catxés per tot al món, per la qual cosa se'n publiquen una mitjana de vint per hora.

Nosaltres vam ser col·laboradors d'aquesta mitjana en el seu moment, ara ja fa més d'un any i mig, amb la sèrie del Mont-Rodon que avui encara està totalment dempeus i aquest mes d'abril ha rebut alguna visita més. Molta gent comenta la monotonia de la sèrie, però es veu que el catxé del cim és un bon compensador! 

Per no fer més llarg l'article us passo l'enllaç de l'últim log per si us interessa. Ara per ara la sèrie "Un Passeig pel Mont-Rodon" ja ha rebut més de cent visites! El tresor més visitat és el del cim, clarament, a més és el que té més punts favorits (6). Tot sumat, inclòs l'arxivat de la Plaça Nova, dóna un total de 980 troballes als nostres catxés.

A veure si, entre que ara que comença a venir la calor, clima ideal, i recentment s'han amagat uns quants catxés a Terrassa, quedem algun dia per fer safaris com els que fèiem a la primera temporada, que tot són èpoques!

CRÒNICA: SORTIDA 62 "FREGANT LA BOIRA"

Després de gairebé mig any, avui hem recuperat el Bernat Garreta i amb ell i l'Arnau hem realitzat, durant aquest últim matí de diumenge d'abril, una nova sortida, la quarta d'aquesta primavera.

Sortim més tard del normal, quan gairebé toquen les onze. Avui anem cap a Matadepera i per tant toca creuar el Pla del Bonaire, en aquesta època, tal i com ja hem vist darrerament, els camps estan coberts de colza, una flor que llueix un groc potent i ben bonic.

Des de Matadepera anem pujant la riera de les Arenes passant per la masia de Can Torrella de Baix i seguint amunt fins la deixalleria; durant aquest tros ens trobem amb els pares del Jan Margarit, que des de dijous està amb gent de la Salomon a Itàlia, corrent com tant li agrada i gaudint de les muntanyes del gran Llac de Garda, situat a la regió de Vèneto.

Nosaltres, de moment, ens quedem a Sant Llorenç i des de Cavall Bernat creuem la riera i anem pujant cap a la Serra de les Pedritxes. Avui hem fet una cosa nova i diferent; a la cruïlla de la Torrota de l'Obac, en comptes de girar en direcció a la Casa Nova de l'Obac, hem seguit recte amunt.

Des de la Torrota, hem seguit amunt i hem conegut aquesta part

Un tram força costerut a nivell de pendent i qualitat del terreny, però tot i així tendint a millor a mesura que anem pujant. Arribem al pou de glaç de l'Estepar i per tant a una de les carenes més importants d'aquesta zona; en direcció oest aniríem cap als Alts de la Pepa, on es troba el Tossal de l'Àliga i el Turó de la Mamella, però avui anem cap a l'est.

Els turons del Camí Ral: Roca Salvatge, el Paller de Tot l'Any i el Castell de Bocs

En aquest cas, una petita confusió ens porta gairebé fins al Collet Estret, punt on hi vàrem passar fa un temps. Feta la correcció, reprenem la carena i toquem sostre no només amb la sortida d'avui sinó amb totes les que hem fet fins ara. El responsable d'això no és ningú més que el Turó de la Carlina, que encara que no ho sembli pertany a la nostra ciutat i els seus 931,3 metres d'alçada han marcat rècord; per superar-lo el més a prop és Castellsapera però per pujar-hi amb les bicicletes és difícil, per tant tocarà anar cap a l'altra banda!

Des de la Carlina comencem a baixar gradualment, perquè abans de caure en picat fem parada obligada a la Roca del Corb, que amb mig quilòmetre de separació tan sols, aquesta ja es troba a Matadepera. És un dels turons més visibles des del mateix poble i sobretot pel cantó del massís de Sant Llorenç, no supera els nou-cents metres d'alçada però és un magnífic mirador, sobretot quan el dia és net i clar, malauradament no com avui. Aquí hem aprofitat per descansar i fer fotos, que malgrat tot han quedat prou bé!

Des d'aquí agafem un corriol carener però més boscós i descendim fins la Barata i recuperem un tram més habitual, passem per Torre Salvans, el Pla de Suris i l'àrea d'esplai de l'Escaiola. Creuem la carretera i recuperem la riera. A l'alçada de Matadepera, també recuperem després de molt de temps, les punxades; gairebé simultànies l'Arnau i el Bernat. Ho solucionem amb l'ajut del meu pare i un cop enllestit continuem la baixada fins a Terrassa, al voltant de les tres de la tarda.

Una matinal ben maca que contràriament als trenca cames que ens fem a Castellar del Vallès, ha sigut pujar i baixar. Encara no estem acostumats a alçades de vuit-cents, nou-cents metres, no només pel fet de ser amunt sinó també per com és el terreny i les condicions, que no sé vosaltres però a mi aquesta zona em té el cor robat; però en tot cas ho seguirem practicant i més ara que s'acosta l'estiu, ja ho anirem veient!

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 62

CRÒNICA: SORTIDA 61 "LA BELLESA DELS CAMINS VELLS"

Després del Camí Moliner i les vacances de Setmana Santa, recuperem les tradicionals sortides dels diumenges i en aquesta ocasió la primera que fem per la tarda, sense tenir en compte les dels dijous ni les dues que tot i començar-les pel matí les vàrem acabar cap a l'horabaixa, com la de Caldes de Montbui (sortida 45) i la de Sant Vicenç de Castellet (sortida 53).

Amb aquest comentari anem explicant la sortida en qüestió. Amb la companyia de l'Eduard arrenquem a tres quarts de cinc a l'Institut Terrassa i circulem, no cap al Pla del Bonaire sinó a Can Boada del Pi per baixar directament a la riera de Gaià i repetir un dels recorreguts que vam realitzar l'estiu passat.

Abans de descendir cap a la fondalada però, ens toca fer una parada obligada per honorar els dos-mil quilòmetres acumulats des del 30 de setembre del 2012 i ho fem amb un bon selfie a tocar de la masia de Can Cardús de les Orioles. 

El quilòmetre 1000 va ser l'any passat prop de Can Cadafalch (Castellar del Vallès)

Creuem el camí de Can Gonteres i baixem per una via molt atractiva que compta amb un petit pont de fusta. Un cop al fons, comencem a resseguir el torrent de Gaià durant un quilòmetre ben bo. També és un tram prou acceptable i factible que a la vegada t'ensenya una obra d'art geològica ben bonica, els pilars de terra; molt freqüents en zones com aquestes.

Abandonem la riera per connectar amb l'antic camí de Terrassa a Vacarisses, on es comença a complicar una mica la dificultat tècnica, sobretot quan hem de creuar el torrent de la Roca, que ens obliga a baixar de la bici per uns moments. Poc després sortim a la urbanització del Molinot i d'allà agafem un camí força estret, situat al costat de la carretera que acabarem agafant mig quilòmetre més endavant.

Així doncs, després de tallar alguns esbarzers i com no hi podia faltar, solucionar algun problema tècnic relacionat amb els pedals de la roda de l'Eduard, recuperem l'asfalt i, a diferència de l'última vegada, no creuem la C-58 sinó que seguim pel cantó dret durant nou-cents metres fins arribar a la masia de Collcardús; situada en un petit coll que ens obre les portes a la vall vacarissana, que hi arribarem per la carena del Boixadell.

Feta la baixada, des del Boixadell abandonem el camí vell que hem anat seguint des de Terrassa i que també coincideix amb el GR-96, que enllaça Barcelona amb Monistrol de Montserrat en un total de cinquanta-quatre quilòmetres. Conegut amb el nom de Camí Romeu, és un sender de llarga tradició històrica, molt transitat antigament pels romeus que pelegrinaven cap a Santiago i feien parada a la muntanya sagrada.

Passen les sis de la tarda i des de la urbanització de Torreblanca anem dirigint-nos cap al nucli urbà del nostre amic poble de Vacarisses, que feia temps que no anàvem a visitar i avui s'ha posat content. Ens trobem als peus del Cingle Moliner, un element icònic del municipi, i també al començament d'un camí que avui agafarem per primera vegada, el Camí de l'Obac, una pista asfaltada de quatre quilòmetres que ens enviarà ben amunt fins a la coneguda plaça dels Caus. Tot i que l'ascens no és gaire dur, ens fa passar dels quatre-cents setanta metres a baix als sis-cents vuitanta a dalt. Al llarg d'aquest tram i sobretot a mesura que anem guanyant alçada, també anem guanyant unes vistes ben boniques de Montserrat i de les petites muntanyes que l'envolten, entre elles la Serra de Collcardús i la de l'Hospici.

Un cop arribats als Caus, decidim començar a tirar cap avall per un altre camí vell, el de Terrassa a Rellinars; per tant, encara ens falta pujar una mica més i així assolir la cota màxima de la sortida, fregant els set-cents metres a les torres dels Pinetons. Aleshores, novament per un camí de terra, agafem la que també s'anomena Carena de la Pineda i gaudim d'una bona baixada ben plaent i més en una magnífica tarda de diumenge d'abril. 

Sortim una altra vegada a la riera de Gaià i abans d'agafar la carretera, immortalitzem el final de la sortida enmig dels plans de Ca n'Amat amb un paisatge ben fotogènic dels que et canvien la cara, ideal per acomiadar el cap de setmana!

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 61

Amb aquesta sortida ben relaxant obrim oficialment la primavera de la tercera temporada, a per més quilòmetres i grans tardes com les d'avui, sense oblidar els matins!

CALENDARI DELS MKCOS: ABRIL 2015

Passats uns dies de vacances ben merescuts per recuperar forces després d'un hivern on hem treballat de valent per aconseguir els nostres objectius tot suportant el fred, reprenem el fil de la temporada amb moltíssimes ganes i amb l'arribada del bon temps i el propi fet que les tardes ja són més llargues i poc a poc, anem fent el canvi de roba perquè ben aviat tornarem a pedalar amb trenta graus a l'ombra, les baixades seran tot un luxe i trobar una font serà més que una necessitat.

Com sempre, però, abans de parlar del futur hem de dedicar unes línies al passat i en aquest cas al mes que hem deixat enrere just abans de començar la Setmana Santa i que vam començar just després d'acabar els trimestrals. El primer diumenge però, encara hi havia gent estudiant i la sortida pels Galliners no va ser tant nombrosa com ho va ser la del Puig de la Creu, la seixanta, realitzada una setmana després. A banda d'aquestes dues sortides, durant la primera quinzena vam dedicar un parell de dijous a preparar-nos pel Camí Moliner que finalment, l'Arnau, l'Eduard i jo ens vam animar a fer-la i vam passar-nos-ho estupendament. Després va arribar un cap de setmana plujós i posteriorment la setmana de vacances.

Abordant una mica de números...

Aquest març ha tornat a ser un mes de cinc sortides, com ho van ser el desembre i el juliol de l'any passat; les sortides dels dijous han ajudat a tornar a assolir aquesta xifra, ja que al febrer vam sortir els mateixos diumenges. A nivell de temporada, aquest mes i concretament al Camí Moliner hem fet rècords molt importants tant de desnivell positiu com d'índex IBP, amb sortides de més de quaranta quilòmetres que aquest any ja en portem unes quantes; i és que aquesta temporada la mitjana aritmètica de quilòmetres per sortida supera amb escreix les anteriors.

I per acabar amb aquest breu espai quantitatiu que ja ens hi entretindrem en una altre ocasió, ja podem dir que en aquesta tercera temporada hem realitzat més sortides que mai, vint-i-tres, una més que a la segona i encara estem a principis d'abril! L'any passat per aquestes dates en portàvem unes tretze tan sols, igual que fa dos anys també.

Si voleu analitzar i valorar pel vostre compte totes les dades de cadascuna de les sortides que hem fet fins ara ho podeu fer dirigint-vos a la pàgina "Sortides".

Alguns de nosaltres hem anat sortint pel nostre aire durant aquests dies de vacances, però en definitiva ha estat una breu pausa que ens ha servit per recarregar piles pels propers mesos que prometen i molt. L'abril se'ns presenta força tranquil abans d'un maig que novament ens obrirà les portes a una nova època d'examens que per alguns serà molt consistent i decisiva. Això serà un obstacle que en tot cas ja ens hi enfrontarem quan arribi. De moment, ens farem càrrec del mes d'abril, amb tres diumenges al capdavant que caldrà aprofitar-los; amb el canvi d'hora mirarem de consolidar les sortides per les tardes d'entre setmana pels voltants de Matadepera si el senyor batxillerat ens ho permet. I per què no, algunes de les sortides dels diumenges o dissabtes també podran ser de tarda.

A nivell d'aspectes generals pel què fa a les rutes com sempre ho anem dient, l'objectiu no és cap altre que, partint del nostre entorn més proper, anem descobrint cada vegada més enllà. Un exemple evident ha estat el d'aquest hivern, on hem conegut el terme de Rellinars com també Sant Vicenç de Castellet i la seva Serra de Vallhonesta. Pel cantó de llevant, hem recorregut la Carena de l'Illa amb la Castellassa de Can Torres i finalment a l'altra banda del Ripoll ens hem enfilat fins al bell cim del Puig de la Creu, el sostre de Castellar del Vallès.

I d'aquesta manera ho continuarem transmetent de cara als propers mesos. Aquesta primavera seguirem conquerint territoris, destacant el poble de Sant Llorenç Savall, situat als peus del massís del Montcau, o turons tant mítics com la Carlina i la Roca del Corb entre els molts altres racons que ens estan esperant!

La Roca del Corb, coberta per la boira en aquesta foto, es troba a 878 metres d'altitud

Aquest mes d'abril ens porta alguns dies rellevants com el Dia Internacional de la Bicicleta, que serà el proper diumenge 19. La setmana següent vindrà la diada de Sant Jordi, dijous 23, i el dissabte 25 serà Sant Marc.