CRÒNICA: "L'ESCALA, EL NOSTRE PRIMER VIATGE" + SORTIDA 72

Passar quatre dies junts fora de casa. Aquesta va ser una de les diverses idees que ens plantejàvem a mitjans de juny en el programa per aquestes vacances, sens dubte la més rellevant. A mesura que van anar passant els dies, la possibilitat es va anar transformant fins a convertir-se en un fet. Sense adonar-nos-en, el dimecres 22 va arribar.

DIMECRES 22 DE JULIOL: OBJECTIU, L'ESCALA

Els cinc MKCOS que finalment protagonitzarem aquesta experiència: l'Aleix, l'Arnau, l'Edu, el Sergi i un servidor, agafem el tren i sortim a tres quarts de dues de Terrassa en direcció a Barcelona. A l'estació de Sants comprem els bitllets i un altre tren ens porta, gairebé cinc hores més tard, fins a Sant Miquel de Fluvià. Des d'allà, quan ja passen cinc minuts d'un quart de sis, comencem a pedalar. Resseguim el riu Fluvià i mentrestant, ens anem adaptant al nou terreny que ens fa anar més ràpids i segurs de l'habitual. Tot i així la humitat relativa és força elevada, fa molta calor encara que de sol no en fa gens de moment. Passem per Vila-robau, posteriorment diem adéu al Fluvià i des de l'Armentera girem el rumb cap al sud per dirigir-nos a L'Escala. Tot són camps i divisem l'horitzó per totes bandes, ens trobem a l'antiga gran plana del Ter.

El sol comença a brillar sobre el cel enteranyinat en el moment en què accedim al poblat de Cinc Claus dominat per cinc masos a banda de l'ermita de Santa Reparada. En pocs minuts creuem la carretera i des del Mas Astruc i les ruïnes d'Empúries agafem una baixada i per fi entreveiem les primeres aigües obertes, arribem a L'Escala, un municipi que supera els deu-mil habitants i es troba a la Costa Brava, a la banda més meridional de la comarca de l'Alt Empordà.

Remuntem pel passeig i travessem els carrers de primera línia de mar per veure les platges i finalment, arribem al nostre domicili quan passen pocs minuts de dos quarts de sis.

Ens instal·lem i després de fer les compres fem el primer bany de l'estada a l'anomenada "Plaja" que és la que es troba al punt neuràlgic de L'Escala. Tret de sortida a quatre dies ben prometedors!

DIVENDRES 24 DE JULIOL: LA SORTIDA

Després d'un dijous on hem conegut el passeig i les platges d'Empúries pel matí i hem fet el bany de la tarda a l'antic Port del Perris, inclòs algun salt a la punta de l'Olla, el divendres que comença ben assolellat i un pèl accidentat ens convida a passar el matí a la darrera platja que ens queda per veure, Riells.

Una vegada banyats i assecats tornem a casa per preparar un dinar especial ja que és l'últim de l'estada i amb un valor afegit, celebrarem el recent divuitè aniversari de l'Eduard Verdaguer. Així doncs, després d'una bona fideuà amb all i oli, que com tots els àpats menys el de l'esmorzar, ho assaborim mentre contemplem el mar des del balcó de casa, prepararem la coca des del pis de baix i un cop a dalt, la bufada d'espelmes. En aquest precís moment engega la tramuntana (vent de component nord) i s'acosta una bona tempesta que marcarà el fil d'aquesta tarda.

Després de menjar la coca, baixem tots a baix per veure el regal que li hem preparat, un vídeo amb un petit recull fotogràfic dels bons moments que hem passat amb ell fins ara.

Vist el vídeo pugem cap a dalt i ens prepararem per fer la sortida pròpiament de l'estada. Arrenquem quan falten deu minuts per les sis de la tarda i sota un bon ruixat ens dirigim cap al sud per entrar al Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter i ho fem per la banda de la Muntanya Gran, agafant la pista que comença al costat del càmping de la Cala Montgó, un dels indrets que ens quedaran pendents per visitar en cas de repetir-ho. 

La pista ens enfila cap al centenar de metres d'alçada i mentre la pluja va i ve, sense lliurar-nos dels llamps i els trons, comencem a veure de lluny el massís del Montgrí, la muntanya on se situa la cota més elevada del parc, concretament al Montplà, amb 311 metres d'alçada; la mateixa d'on comença el carril bicicleta de l'avinguda Abat Marcet de Terrassa, al costat de la plaça de les Magnòlies.

Després d'una mitja hora llarga de pujada, quan assolim el novè quilòmetre del recorregut comencem a baixar fins a Torre Ponça. Allà ens desviem a mà dreta per encarar l'ascens cap al punt estrella de la sortida, el cim de Rocamaura o també Roca Maura com es vulgui escriure. Hi arribem una hora després d'haver sortit i des d'allà gaudim d'uns paratges espectaculars, l'enorme extensió plana que conforma L'Estartit, amb la desembocadura del Ter i els petits poblets que queden al fons i als peus de les muntanyes de Begur. Més a l'oest seguim veient la plana i localitats com Pals i la Bisbal, capital de la comarca del Baix Empordà i al rerefons la gran cadena de les Gavarres.

Aprofitem per immortalitzar un dels millors moments no tan sols de la sortida sinó dels quatre dies que encaren ja la recta final.

Des dels 225 metres que ens trobem a Rocamaura, desfem bona part de la pujada i baixem cap als boscos del Serrat Llarg, tot passant per la Torre Vella fins arribar a la Casa del Guarda, on aprofitem per reomplir els bidons. A partir d'ara comencem a tornar cap al nord a través d'una pista que es pot combinar amb corriols que queden a la vora. En poca estona arribem a Torre Ferrana connectant amb el camí de Sobrestany. Falta ben poc per acabar però mirant cap a L'Escala veiem un cumulonimbus ben potent que serà l'encarregat de donar un final novament passat per aigua.

Efectivament, arribem a casa a un quart de nou ben xops. Saludem als meus avis que acabaven d'arribar de Terrassa. Gaudim d'un bon sopar carregat d'hidrats de carboni i vitamines i després d'una estona de relax anem cap al llit, ens convé una bona dormida a fi de carregar forces per la tornada que ens espera.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 72

DISSABTE 25 DE JULIOL: OPERACIÓ TORNADA

Ens despertem en un dissabte en què el temps no ha canviat gaire respecte el dia anterior, tot i que ha deixat de ploure l'ambient no acompanya massa al bany. Així doncs ens hem aixecat tranquil·lament i després d'esmorzar hem començat a preparar bosses. Ens acomiadem del Sergi, ell se'n va cap a L'Estartit pel mateix recorregut d'ahir.

Saludem als meus avis abans que marxin a passar el dia a fora i posteriorment dediquem l'últim passeig per L'Escala. Cap a dos quarts de dues, tanquem i procedim a fer el viatge de tornada, tal i com vam arribar, en bicicleta.

En aquesta ocasió, no anem cap al nord-oest sinó ben bé cap a l'oest. Creuant camps i passant primerament pel poble de Viladamat i després per Palau-borrell. Des d'allà entrem a la Serra de Ventalló i anem guanyant alçada. Un cop a dalt el recorregut es basa en petits alts i baixos però en absolut estem parlant d'un trencacames. Tot i així, l'element que més repercuteix en la dificultat del trajecte és l'elevat pes de les motxilles que portem a l'esquena. Això ens obliga a anar en calma i fer petites aturades. 

A Viladamat

Veiem els petits llogarets de Garrigoles, les Olives, Vilopriu i Valldevià i mica en mica ens anem aproximant fins al destí final. En els darrers quilòmetres també tenim l'oportunitat de veure part del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà, sota les grans muntanyes del Cap de Creus i el Pení. Mirant cap al sud-est veiem el Montgrí i al seu costat, justament, el turó de Rocamaura amb la veïna Torre Moratxa.

Amb vint quilòmetres al capdavant arribem a l'andana de Camallera quan passen pocs minuts de les tres de la tarda. Aprofitem per menjar l'entrepà que ens hem fet a casa i al cap de deu minuts, agafem el tren cap a Barcelona. Adéu Empordà!

MÉS FOTOS DE LA TORNADA

Vist i no vist, reapareixem a l'Estació de Terrassa quatre dies després, com si res hagués passat, a dos quarts de set.

Així doncs, amb l'operació finalitzada, donem el punt i final al nostre primer viatge. El viatge que simbòlicament posa el punt i final a la tercera temporada. El viatge que per sempre més quedarà ben escrit i recordat a la memòria del grup i dels cinc que ho hem fet possible. Esperem que sigui, el primer dels molts viatges que farem.

MÉS FOTOS DE L'ESTADA

CRÒNICA: SORTIDA 71 "EL SANT LLORENÇ MÉS PROPER"

Amb la segona sortida d'aquest estiu tanquem la segona setmana de juliol, a les portes d'encarar l'equador d'aquest mes que ens portarà cap al final de la temporada.

Sortim des de l'Institut Terrassa quan falten cinc minuts per tres quarts de set sota una temperatura que ronda els trenta graus. Per aquest motiu, amb l'Eduard prenem la sàvia decisió d'anar a passar la tarda cap a les obagues més properes. Així doncs, des dels plans de Ca n'Amat de la Muntanya pugem cap al camí que ressegueix el ponent de la carena del Troncó arribant fins a la font del Troncó mateixa. Allà ens aturem una estona per refrescar-nos de l'aigua que encara raja com si d'art de màgia es tractés, perquè amb el temps que fa que no plou, sembla mentida.

Després del petit descans fem el quilòmetre de baixada fins arribar a la carretera de Rellinars, creuem el torrent dels Caus per dirigir-nos cap a la Plana Freda. Com que anem bé de temps tornem a parar breument per visitar la bucòlica font del Racó i descobrir el catxé que s'hi amaga.

Des d'aquí connectem amb la pista que baixa de la Font de la Cirera i continuem descendint fins arribar a la riera de Gaià. Sortim novament a la carretera i ultimem el darrer tram de la sortida fins a casa.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 71

Aprofitant que darrerament hem fet sortides per aquí a prop, pels voltants de Terrassa, aquesta vegada tancarem la crònica facilitant-vos un article escrit per un parent meu al Diari de Terrassa on fa un elogi ben bonic del Sant Llorenç més proper.

CRÒNICA: SORTIDA 70 "BONA NIT"

Amb una mica de retard, però val més això que res, aquest dijous hem realitzat la primera sortida d'aquest estiu en unes condicions poc habituals per nosaltres. Hem sortit de nit, però molt més ben preparats que l'última i primera vegada que ho vàrem fer, ara farà un parell d'anys en un mateix mes de juliol, en un recorregut que accidentalment se'ns va tirar el temps a sobre; sort que era estiu!

Arrenquem quan passen cinc minuts d'un quart de nou del vespre i ens dirigim cap al camí de Can Bogunyà per entrar a la Serra de les Pedritxes. Pel fet de ser encara, uns novells de la BTT nocturna, decidim esquivar l'abrupte corriol de la font del Janot i seguim pel camí ample de dalt. Tanmateix hi ha un punt on la pista no té continuïtat i això ens obliga a baixar per unes escales i enllestir els cinc-cents metres de corriol que no ens hem pogut estalviar; de totes maneres és un tram molt menys complicat. A partir d'aquí activem els llums perquè la nit ja és amb nosaltres.

Arribem al camí de Can Roure i amb prou rapidesa assolim el quilòmetre i mig fins al collet de Sant Joan; finalment entrem al turó de les Roques Blanques i coronem, un cop més, el seu cim.

Ens asseiem damunt la barana de fusta i mentre l'Arnau va devorant el seu sopar, del qual me'n convida a fer un tastet, contemplem la privilegiada visió ataronjada de les grans ciutats del Vallès que contraposa amb el cel ben estrellat. Certament, la brisa nocturna, acompanyada de l'aroma ben fresca de la muntanya, el típic carrisqueig dels grills, i a la vegada aquell petit silenci que en algun moment es deixa "sentir" no té preu! 

Amb la pau i tranquil·litat que ens emportem procedim a tirar cap avall. Arribem a casa a pocs minuts de la mitja nit.


MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 70

Una experiència que sens dubte s'haurà de repetir, i esperem que ben aviat! Amb aquesta sortida ben fosca i màgica, comença el compte enrere, iniciem el camí que durant aquest juliol ens anirà portant cap al final de la tercera temporada, un any més. Un camí que pot ser més llarg o més curt, ja ho anirem veient! Ara mateix només podem dir això: bona nit.

CALENDARI DELS MKCOS: JULIOL 2015

Després dels examens de final de curs i les proves de la Selectivitat, la segona quinzena de juny, o més ben dit, les setmanes centrals, ens han permès arribar a fer tres sortides més i totes elles realitzades abans de Sant Joan, encara dins de la primavera astronòmica; trimestre del qual n'hem fet una valoració a la crònica de l'última sortida.

Dit això anem parlant del mes de juliol que ens portarà cap al final de la tercera temporada. Durant aquestes cinc setmanes llargues que tenim per endavant, mirarem d'aprofitar-les el màxim a nivell de sortides, que les combinarem amb altres coses que tenim planificades per aquest estiu, destacant les jornades de platja a Barcelona i el Maresme. Segurament aquest any per primera vegada sortirem de la província i passarem uns dies a la Costa Brava.

Sota la fotografia de l'Eduard, el Sergi i l'Arnau, arreplegats a la cota més elevada de la Serra dels Galliners, el calendari també ens deixa unes quantes dates per mencionar. Començant per la Festa Major de Terrassa que tindrà lloc el primer cap de setmana, i el dissabte següent, que és el divuitè aniversari del Marc Cornellas; encara que actualment ja no és membre actiu en aquest grup, sempre serà un dels nostres.

A la segona quinzena és quan realment arriba el plat fort i calent; divendres 17 és el sant de l'Aleix, diumenge 19 l'Eduard Verdaguer farà els seus divuit anys i amb ell ja comptarem amb tres majors d'edat. Un dels protagonistes de la setmana següent serà l'Eduard Restoy, que haurà complert el seu primer any de MKCO, justament el dia 23 que cau en dijous. Tres dies després, diumenge 26 és el sant del Quim. 

Pel què fa a les postres, els deliciosos disset anys del Biel arribaran el dimecres 29. Un dia que serà dels últims d'aquesta temporada que, quan arribi el moment, en farem el seu ampli resum en aspectes de qualitat i quantitat. Per fer-ne un primer titular, hem de dir que ha estat una temporada molt nombrosa de sortides, quilòmetres i de nous indrets conquistats. Malauradament però, també haurem de parlar de la dada negativa, la baixa assistència i implicació per part de molts membres que s'ha manifestat sobretot amb més contundència al llarg de la segona meitat, fent que la mitjana baixés del quatre, que ja és menys de la meitat, al tres. Aquest és un problema molt greu ja que amb aquestes condicions, el grup no tira endavant com ho hauria de fer o si més no, es fa molt difícil.

L'única visita que hem rebut aquest mes a la sèrie del Mont-Rodon ha fet saltar l'avís de la possibilitat que el sisè catxé hagi estat espoliat. Així ho testimonia "Kirpha'11" amb el següent missatge: "No l'hem trobat! aquest o no ha volgut sortir o ha volat! tot i veure la foto spoiler no l'hem sabut veure. L'últim registre és de fa quasi dos mesos i la zona es veure que han tallat branques i arbrets i l'han netejat. No sabem si es que ha desaparegut, no l'hem sabut trobar o que les coordenades no estaven bé, encara que ens hem recorregut tota la zona. On no hem mirat es a l'altra costat del camí, però la foto satèl·lit marcava a la paret de la dreta. Pot el propietari confirmar si hi és??? ens ha fet ràbia no trobar-ho ja que els hem trobat tots i amb molt bones condicions. Gràcies. seguirem aquest catxé!"

Imatge spoiler del sisè catxé de la sèrie del Mont-Rodon

Properament prepararem un nou contenidor i segurament li modificarem lleugerament les coordenades, ja que a dins d'una paret de gres inestable potser no és el lloc més adequat. Tal i com ens comenta el mateix geocatxer, la resta de catxés continuen al seu lloc a l'espera de noves troballes, que a hores d'ara ja ronden el centenar. 

Tanquem l'article facilitant-vos dos enllaços per recordar amb imatges de com va ser l'estiu de la segona temporada i també el de la primera.

CRÒNICA: SORTIDA 69 "CAP AL COR DE SANT LLORENÇ"

Aquest diumenge amb l'Arnau, hem realitzat un recorregut sensacional per tancar la primavera i donar la benvinguda al solstici d'estiu i el tret de sortida a les vacances, una ruta que ens ha portat a una part del parc natural que encara mai havíem conquistat, tot i ser un dels llocs més destacats i neuràlgics del pati de casa nostra. Tot seguit us explicarem l'aventura que un cop més, ha estat viscuda per un nombre molt reduït.

Anem cap a Matadepera i des d'allà ens situem a la llera de les Arenes que la resseguirem en bona part de la sortida d'avui. Passem per Can Torrella de Baix i la Torre de l'Àngel abans d'arribar a l'alçada de la Barata; l'última vegada havíem arribat fins a l'Alzina del Sal·lari però en aquesta ocasió hem desplaçat el llindar fins a dalt de tot, allà on s'uneix el massís de Sant Llorenç amb la Serra de l'Obac.

Al llarg d'aquest tram entre riera i carretera, els camins, que en aquestes alçades ja es troben formats pel típic conglomerat montserratí barrejat amb carbonat càlcic, són clarament estrets però envoltats d'un entorn riberenc ben pacífic. Poc abans d'arribar a dalt creuem el Canal del Cellerot, cosa que no hauríem d'haver fet perquè ens condueix cap a un camí diferent que si no fos perquè ho vàrem corregir a temps hauríem arribat a la Carena del Pagès, allà on es troba la pista que uneix el Montcau amb La Mola.

Arribem al Coll d'Estenalles quan passen vint minuts de les dotze i aprofitem per fer un petit descans mentre observem les motos i les bicicletes de carretera que van passant constantment, a banda dels típics excursionistes dels diumenges.

Des d'aquí entrem a la Serra de l'Obac i encarem una segona part ben diferenciada de la primera. Comencem a pujar per una pista que ens porta a passar per La Mata, on observem unes vistes ben maques de la muntanya que acabem de deixar enrere i més amunt, la banda més septentrional de Sant Llorenç juntament amb les primeres vistes de la Depressió Central, el Pla del Bages i les muntanyes de Montserrat entre altres serres. Tanmateix, al no ser un dia tant clar, a part que ens trobem en el dia en què el sol el tenim més amunt i perpendicular a la superfície terrestre, no aconseguim veure el Pirineu.

Mirant cap al nord, per sobre dels 900 metres, des de la Carena de la Castanyera de camí cap al Coll de Boix

Resseguint la mateixa pista que coincideix amb el sender de gran recorregut GR-5, que va de Sitges fins a Canet de Mar passant per cinc parc naturals diferents entre ells el nostre, assolim la cota màxima de la jornada i que una vegada més, ens fa arribar més amunt que mai per només set dècimes per sobre dels 931,3 metres que té el Turó de la Carlina; coronat fa un parell de mesos, a la sortida seixanta-dos.

Després de passar per la Coma d'en Vila, una masia del segle XIV del qual és possessió del mas de la Mata, i per la monumental Alzina del Vent, destacada per les seves bucòliques branques ben gruixes, arribem al Coll de Boix i a partir d'aquí procedim a girar el rumb cap al sud i ja anem tornant. Des de les crestes de la Serra de l'Obac fins arribar al Coll de Tres Creus seguim gaudint dels grans paratges que ens envolten.

Un cop arribats al coll on conflueixen els termes de Terrassa, Matadepera i Mura, que és d'on venim, ens desviem tal i com vàrem fer la darrera vegada cap a la Font de la Pola, a fi de reomplir els nostres bidons que ja fa estona que es troben ben buits.

La Font de la Pola es troba a dins d'una petita balma

Reculem i resseguim el vessant de ponent del cim més alt de Terrassa, Castellsapera. Posteriorment, des del Collet Estret que es troba a l'altra banda, encarem la darrera pujada que ens porta fins als Alts de la Pepa, i ara ja sí, comencem la forta i ben agraïda baixada cap a casa, passant per la Serra de les Pedritxes.

Arribem quan passen pocs minuts de les tres, força cansats però molt contents d'haver fet una ruta tan espectacular i que hem gaudit com criatures. Esperem continuar amb aquesta filosofia al llarg d'aquest estiu que ja ha començat, desitjant que es solucionin els problemes interns que ja fa temps que estem patint.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 69

Amb aquesta sortida tanquem un altre trimestre que ens deixa els següents balanços, us ho mostrem juntament amb una comparativa a nivell de temporada i també a partir d'una segona imatge perquè observeu les diferències amb els altres anys.

CRÒNICA: SORTIDA 68 "CATÀFORA PRE-ESTIUENCA (II)"

Continuem amb les sortides prèvies abans de l'estiu i també amb les darreres d'aquesta primavera, que ja en són deu i juntament amb les que portem aquest any en sumem un total de vint. Una xifra aclaparadora perquè la vintena sortida del 2014 va ser al mes d'octubre; anem quatre mesos avançats!

Comencem a les deu del matí d'aquest dimecres i amb el Sergi i el Biel ens dirigim cap a Can Boada del Pi. Com que portaven uns quants mesos sense agafar la bicicleta hem decidit fer alguna cosa senzilla pel sector de ponent.

Entrem en massa forestal tot passant per la masia de Can Cardús de les Orioles i tot seguit creuem la carretera de Sant Miquel per endinsar-nos a la riera de Gaià. Poc abans d'arribar al fons el Sergi pateix una caiguda de poca importància, una ferida al genoll li farà una mica la guitza però ni molt menys li impedeix seguir endavant.

Recorrem un parell de quilòmetres torrent avall i després girem a mà dreta per arribar a les cases del Molinot. Aquest tram ja l'havíem fet anteriorment per anar cap a Vacarisses pel costat de la carretera.

En aquesta ocasió ens enfilem muntanya amunt per resseguir la Carena del Molinot, la part més dificultosa de la sortida degut al pendent que cada vegada és més considerable. Aquesta és una via diferent per anar fins a la Casa de la Pineda, la intenció era arribar-hi des d'aquesta carena i després dels Caus baixar a la font de la Cirera per tornar a la riera. Malauradament, el Biel ha trencat cadena i no hi ha hagut manera d'arreglar-la; amb això aprofitem per dir-vos que és important portar tant la cadena com la bicicleta ben netes i polides, que sinó passen aquestes coses i no és la primera vegada.

Culminem el cim de la Carena del Molinot amb poc més de cinc-cents metres d'alçada i enllacem amb el camí principal. Des d'aquí agafem la baixada cap a Can Font de Gaià i sortim a la carretera de Rellinars.

Tots sabem que la via principal per pujar cap als Caus és la que surt des del descampat de Can Font i s'enfila tot envoltant el torrent de la font de la Teula. El passat mes de febrer, però, amb l'Eduard ens vàrem entestar a descobrir una variant que ens va fer passar per la Font de la Roca i el Turó dels Escorpins després d'assolir una petita carena. Avui, l'altra possibilitat ha sigut la de la Carena del Molinot. Totes les tres variants porten al mateix lloc i és per això que per donar més suc a la crònica m'he animat a dissenyar un mapa on queda ben palès. El punt de partida A es troba a la riera de Gaià i dos-cents metres més amunt tenim el punt B, situat al costat de la Casa de la Pineda, on hi conflueixen les tres vies i on justament s'acaba la Carena del Molinot. Val a dir que ens trobem uns quilòmetres més avall de la masia de la Pineda, aquesta és una altra. Com veureu a banda de la variació geogràfica, el que sobretot diferencia aquests camins és el desnivell i tal i com hem pogut comprovar avui, la mitjana aritmètica del pendent en cadascun dels trams.

Concretament, els altres dos casos fan referència a la sortida 53, realitzada el passat mes de desembre en plenes festes nadalenques i justament amb la que tancàvem el 2014, i a la sortida 57, feta fa quatre mesos i quatre dies després de la bona nevada que va caure a la nostra comarca, la qual en guardem un bon record. 

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 68

Malgrat la incidència hem fet una bona matinal en un dia digne d'aprofitar, sol i temperatures que conviden a passar l'estona a la muntanya amb bona companyia i conversant sobre els plans d'aquest estiu que ja arriba.

CRÒNICA: SORTIDA 67 "CATÀFORA PRE-ESTIUENCA (I)"

Amb aquesta sortida deixem enrere l'enrenou de la Selectivitat i encarem l'última setmana de la primavera que ens servirà per anar-nos preparant per l'arribada de les vacances d'estiu, quan finalment tothom ja haurà acabat de recuperar les matèries pendents.

Donades les circumstàncies avui hem sortit l'Eduard i un servidor novament, però tenim esperances de que les coses millorin a partir d'ara. Així doncs hem volgut tirar cap a la senzillesa i fer un recorregut fàcil per la plana del Vallès, recuperant zones que feia molt de temps que no visitàvem.

Arrenquem quan passen cinc minuts d'un quart de deu i ens dirigim cap a la torre de Mossèn Homs i posteriorment, el bosc de Can Déu. Aquest espai ha canviat radicalment després de la ventada tant desastrosa del 9 de desembre passat; hi van caure uns 45.000 arbres. A dia d'avui ja ho han netejat pràcticament tot i el paisatge ha quedat en un estat desolador. Realment fa molta pena veure que tot allò que era fresc i ombrívol s'ha convertit en un autèntic solàrium on la ombra és difícil de trobar. 

Sembla ser que des de l'Espai Natura de la Masia de Can Déu, després de l'estiu es portarà a terme un programa de reforestació, però val a dir que l'aspecte que tots coneixíem del bosc de Can Déu tardarà molts anys a recuperar-se.

Fotografia enregistrada el passat dijous 4 de juny

Fotografia enregistrada el passat dijous 4 de juny

Quan encara era un bosc. Fotografia enregistrada el passat 20 de setembre del 2014, durant la sortida 45 del nostre grup

Deixem Can Déu perquè es vagi recuperant i agafem la pista que ens baixa cap al riu Ripoll, que també ha passat molt de temps des de l'última vegada. Un cop arribem a la fondalada girem cap amunt i ens dirigim cap a l'estimat poble de Castellar del Vallès.

Des d'allà creuem el pont de Colobrers i comencem el tram de baixada cap a Sabadell passant per Sant Pere d'Ullastre i el bosc de Togores, aquest molt més ben mantingut. Des dels camps ben groguencs contemplem el bonic paisatge de la nostra comarca amb les muntanyes que l'envolten.

Després d'aquest tram ben xulo ens retrobem amb el riu i arribem a Sabadell mala pell. Creuem uns quants carrers i semàfors no tan xulos i recuperem l'aire pur un cop sortim als plans de Mas Canals. Passem per davant del Golf el Prat i finalment arribem a Terrassa per Torrebonica a tocar del migdia.

Abans de tancar la crònica hem de dir que un cop més hem batut rècord pel què fa a la velocitat mitjana total de les sortides. En les dues següents imatges podem observar que en aquest cas la sortida 67 es queda en quart lloc a escala general, a 0.7 punts per sota del primer classificat, i en segona posició pel què fa a la temporada actual, situant-se a 0.7 també, ja que el primer rècord es troba a la ‪sortida 48 en tots dos casos, realitzada fa gairebé vuit mesos.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 67

Ha estat doncs una sortida ben planera per passar pàgina després d'uns dies especialment durs, en un dia de sol i temperatures prou agradables per ser a les portes del solstici, que serà aquest diumenge a dos quarts i mig de set de la tarda. Al llarg de la setmana que ve possiblement farem alguna sortida més, tot just serà un petit aperitiu perquè el plat fort vindrà després del pont de Sant Joan, on començarem a combinar les sortides en BTT juntament amb altres plans ben engrescadors. Ja us ho anirem explicant!

CALENDARI DELS MKCOS: JUNY 2015

"El futur dirà, segurament la tercera temporada tendirà a ser més tènue; ja no sortirem tant com fins ara, estarem tots fent batxillerat i cada vegada tindrem menys temps per la bici..."

Com podeu veure, aquesta suposició que fa tot just un any plantejàvem ha estat tombada rotundament. No veníem d'una primavera molt bona i segurament per això pintàvem una tercera temporada una mica negra, però de cap manera ha estat així. Només cal fixar-nos que de les setanta-tres sortides que portem ara mateix, trenta-unes les hem realitzat aquesta temporada, és a dir, poc més d'un quaranta per cent del total.

Tanmateix sempre diem que els nombres no ho són tot, sinó els records mateixos. D'aquesta temporada que va començar fa nou mesos ja en podem explicar un grapat d'anècdotes, però a escala general podem estar ben satisfets per haver marcat un any més, la continuïtat i el compromís de tirar endavant aquest gran projecte.

Allò que segurament marcarà d'aquest any hauran sigut les primeres pedalades en clau de grup, la Falconada i el Camí Moliner, a banda de totes i cadascuna de les sortides que hem afegit juntament amb les dels altres anys; i sobretot, aquells moments que encara ens fan estar més units, com el sopar de Nadal o més recentment la gran festa de l'Aleix, entre altres instants.

Amb l'arribada dels 18 anys de l'Aleix, el grup està canviant d'etapa. El proper torn el mes que ve...

El passat mes d'abril tornàvem de Setmana Santa amb la idea de mantenir la tònica positiva d'aquest hivern, consolidant les tardes i planificant recorreguts que ens portessin a nous indrets; i així ha estat amb la sortida de la Roca del Corb. En definitiva hem fet una primavera prou bona, i més venint de la de l'any passat i tenint en compte el moment acadèmic en què ens trobem. Les coses van prou bé però encara poden anar molt millor, suposo que entendreu el perquè. 

Sortida 62 a la Roca del Corb, diumenge 26 d'abril del 2015

Sense res més a afegir, posem-nos a parlar una mica del futur perquè la cosa està interessant. Aquesta primera quinzena ve carregada d'examens i segurament estarem força ocupats, però tots sabem que després de la tempesta, torna la calma.

Estem a punt d'encarar els últims mesos de la temporada i podem fer que siguin els millors; tindrem una enorme oportunitat per solucionar els petits problemes que mencionava implícitament dos paràgrafs enrere. Així doncs, el futur d'aquest grup està a les nostres mans; si ho solvatem ràpid, de ben segur que aquests propers mesos prometran i molt, moltíssim; però insistim, tot depèn de nosaltres.

Aquest mes de juny ens porta algunes dates per assenyalar; començant pel sant del Bernat el dilluns 15 i el del Jan el dimecres 24, i el dissetè aniversari del Sergi el dijous 18, la mateixa setmana que comença astronòmicament l'estiu, serà el proper diumenge 21 a dos quarts i mig de set de la tarda (18.38).

Pel què fa al micro món dels GeoMKCOS, aquest estiu també serà idoni per recuperar l'activitat mentre els deu catxés del Mont-Rodon han continuat fent la seva feina. Aquest mes de maig hem rebut fins a quatre visites més, una d'elles la d'un geocatxer que s'estrenava tot i que finalment no la va fer sencera, i l'altra la d'un company que vam conèixer a la trobada del passat setembre que sempre deixa comentaris molt simpàtics i diferents en cadascun dels deu catxés de tal manera que en podem conèixer de primera mà la seva experiència.

Comentari del "carcafan" al primer catxé de la sèrie:

"És divertit el listing amb l'equip de jovenets al complert amb les bicis, és un bon record per vosaltres del què va ser el GeoMKCOS, sense dubte :)"

Amb les excursions que fem i als llocs on anem aquest estiu, a veure si ens animem a fer algun safari i perquè no, tornar a assistir en alguna trobada d'aquestes interessants i xules!

Foto del GeoEvent "Coneixent a Max i Aleix" del diumenge 14 de setembre del 2014