dissabte, 3 de setembre del 2016

CRÒNICA DE LA SORTIDA 89, DIVENDRES 2 DE SETEMBRE DE 2016


Sembla que els motors es troben carregadíssims d'energia perquè avui, l'endemà de fer la primera sortida de la cinquena temporada, hem realitzat la segona. No és la primera vegada que fem dues sortides d'un dia per l'altre; va ser a l'estiu de 2014 quan vàrem pedalar tant el 31 de juliol, justament pels mateixos camins que hem fet avui, com el primer d'agost, quan vàrem tancar la segona temporada des del Mont-rodon.

La Serra dels Galliners és una bona alternativa per variar una mica dels llocs on solem anar més freqüentment. Així doncs, emprenem el segon trajecte i abandonem la nostra ciutat per la part meridional. Resseguint el torrent del Palau arribem al barri de Les Fonts i iniciem l'enfilada cap a la serra pels seus corriols pedregosos, al mateix temps ens incorporem al terme municipal de Sant Quirze del Vallès.

Abans de connectar amb el Camí dels Monjos, que recorre la pista cabdal d'aquesta zona, ens ubiquem al punt més elevat de la Serra dels Galliners per fer una breu aturada i enregistrar algunes fotografies de rigor.



Entrem, ara sí, al camí que uneix els monestirs de Sant Llorenç i Sant Cugat però de seguida el deixem enrere per encarar els corriols de baixada. Un descens de gairebé dos quilòmetres, replet de sots que es generen a causa de la pluja, que ens deixa al torrent de la Betzuca.

Des d'aquest punt anem concloent el viatge d'avui pels terrenys agrícoles de Can Badiella i Torrebonica. Accedim a l'entrellat urbà tot gaudint d'una imatge peculiar, l'astre Sol amagant-se darrere les muntanyes de Montserrat.




Epíleg

Finalment la setmana ha acabat animant-se més del què ens pensàvem. Veurem com va la vinent.

divendres, 2 de setembre del 2016

CRÒNICA DE LA SORTIDA 88, DIJOUS 1 DE SETEMBRE DE 2016


200 dies. Aquest és el període, ni més ni menys, el que separa la sortida vuitanta-set amb la vuitanta-vuit. Una dada demolidora, certament, però si ho mirem per la banda positiva, el president d'Espanya porta uns quants dies més amb el càrrec en funcions, concretament 257. Vist així, doncs, això nostre no ha sigut tant greu!

Mentre aquests no saben ben bé per on tirar, avui nosaltres hem trobat la sortida del túnel. Hem desencallat els motors dels MKCOS i des d'ara mateix tornen a funcionar a ple rendiment.

Si us sembla adient, comencem a parlar amb un to més directe per redactar la sortida d'aquest dijous 1 de setembre. Tal dia com avui fa dos anys, també encetàvem temporada, això sí, amb un recorregut molt més complex i sobretot amb un nombre d'assistents que avui el podem qualificar d'excepcional.

Amb una temperatura de vint-i-quatre graus emprenem les avingudes de Terrassa i anem cap a Matadepera per endinsar-nos a la muntanya, el nostre pati. Ho fem per una via transversal molt coneguda, la que connecta l'església de Can Roure amb la Font del Troncó. Així ho fem quan resten poc més de quinze minuts per les deu del matí.

A pocs metres d'assolir la cota superior del tram de pujada
Seguint el traçat d'aquesta pista ampla, amb alts i baixos constants i un ascens final més contundent, arribem al Coll del Troncó per davallar, posteriorment, a la font homònima.


Tot i que hem viscut un estiu extremadament sec -només ha plogut un quaranta per cent del què tocaria segons la mitjana climàtica-, la Font del Troncó brolla amb una intensitat prou considerable tenint en compte aquesta situació.

Amb cinc fotografies del grup que ha protagonitzat el dia d'avui prosseguim la baixada fins el trencall que ens porta al corriol interminable. De fet són deu minuts el temps que hem dedicat a recórrer-lo. Una tímida i relaxada baixada continuada ens porta a creuar la carretera de Rellinars per entrar al darrer tram de l'excursió d'avui.

Els entorns del Guitard testimonien els últims quilòmetres de la sortida. Decidim, això sí, prolongar-la una mica més tot fent via per la Plana Freda. Ens endinsem al túnel que de tant en tant fa com si ens cridés perquè el travessem. 

Finalment, descendim fins el fons de la riera de Gaià per sortir novament a la carretera. Ens aturem a esmorzar/fer l'aperitiu a l'hípica de l'entrada de Terrassa acompanyats d'un centenar de miler de mosques i cloem.





Epíleg

Una sortida planera i propera. Ideal per iniciar un nou paràgraf del nostre relat. Una història que va quedar penjada fa uns mesos però des d'avui continuarem escrivint plegats, si voleu.

Possiblement acabarem la primera setmana de setembre amb alguna escapada més. De cara a la propera, que ja serà la darrera de les vacances, mirarem de fer-ne alguna altra esperant que es reincorporin altres membres.

dissabte, 6 de febrer del 2016

SORTIDA 85: DISSABTE 6 DE FEBRER

Un cap de setmana més amb els Eduards ens hem disposat a fer una volta post-lesió que en aquest cas ja s'ha notat l'augment de la dificultat, és cap a on hem de tirar. Així doncs, hem tornat a fer la pujada de Can Torres i després d'aturar-nos una estona a l'era de la masia hem continuat ascendint fins arribar al punt més elevat de la sortida on avui ens ha fet tocar la boira. Des de l'Obaga del Gui hem arribat a la Serra de Sant Feliu i d'allà hem tornat cap a Matadepera passant per la falda del Mont-rodon. En comptes de seguir per la pista de la depuradora ens hem desviat per conèixer un corriol que ens ha agradat prou, segur que el repetirem en una altra ocasió.




diumenge, 31 de gener del 2016

SORTIDA 84: DIUMENGE 31 DE GENER


Per acabar el mes de gener hem tornat a fer una sortida planera. Passant per les urbanitzacions de Can Prat i Cavall Bernat hem tornat a baixar a la riera i abans de tornar a casa ens hem desviat fins a Mas Bonvilar per veure l'ambient que es respirava a la Cani Cross que s'ha fet aquest matí per la zona on vàrem anar la setmana passada. Ens ha fet força fred i el sol li ha costat molt d'aixecar-se, però hem passat una bona estona tot recordant una de les rutes històriques del grup. Seguim al febrer!




dissabte, 23 de gener del 2016

SORTIDA 83: DISSABTE 23 DE GENER


Aquest dissabte hem fet la primera sortida del nou any. La més tardana fins el moment. Malgrat això, l'enorme virtut del matí ha sigut l'alta de l'Eduard Restoy després de quatre mesos lesionat. Un matí que també hem compartit amb l'altre Eduard pel Parc Agrari de Sabadell. Començant des de Mas Bonvilar hem baixat pel torrent del Fangar, que de fang no en tenia ni gota, i després de creuar diversos camps pel terme de Sabadell, a Can Canya hem recuperat Terrassa. Més endavant, a Torrebonica, hem decidit perllongar el recorregut fins a Matadepera, on hem tingut l'ocasió de veure alguna grimpada del pi de Sant Sebastià.




dijous, 31 de desembre del 2015

SORTIDA 82: DIMECRES 30 DE DESEMBRE


Si bé amb la sortida vuit acomiadàvem l'any 2012 des de Cavall Bernat i les Pedritxes; amb la vint-i-nou ho fèiem el 2013 des de Can Torres, Sant Feliu del Racó i l'encara bosc de Can Déu; i amb la cinquanta-tres el 2014 des de Rellinars i Sant Vicenç de Castellet, en aquesta ocasió hem dit prou a la sortida vuitanta-dos amb un recorregut sense precedents.

Sortim a les nou en punt de la mà de l'Eduard, el Sergi, l'Aleix, l'Arnau i el Marc. Can Torres és el primer escenari del matí. Després de la forta pujada encara continuem una estona més fins al Coll de Grua. Les temperatures anormals ens fan treure tantes capes fins la màniga curta en algun cas. A partir d'aquí entrem a la falda de les Castellasses, els únics corriols de tota la ruta que ens faran passar per diverses obagues i també algunes codines empedrades, en aquest cas gaudim dels paisatges que ens envolten; la vall del riu Ripoll i les muntanyes del Vallès Oriental al seu darrere amb el Montseny al rerefons, i per l'altre costat les bucòliques parets del massís de Sant Llorenç.

Des del turó de Matalonga agafem la carena de l'Illa i procedim a baixar a la fondalada. Passem per davant de l'ermita de les Arenes i tornem a pujar de nou fins el Collet Roig per baixar finalment a esmorzar al poble de Sant Llorenç Savall a tocar de les dotze del migdia. Després del bon tiberi i una baixa, toca fer marxa enrere fins al coll que hem esmentat anteriorment i, en comptes de tornar a la conca del Ripoll, seguim resseguint la cadena que ens porta per Can Cadafalch, el Serrat de la Guardiola i finalment, el Puig de la Creu.

Des d'aquí baixem a Castellar del Vallès i ho continuem fent pel mateix riu fins ben entrar al terme de Sabadell on abandonem el seu curs per encarar la darrera enfilada. L'ambient més fresc de Can Déu ens porta fins a Sant Julià d'Altura. A partir d'aquí tan sols resta creuar camps i camins planers fins albirar els edificis alts de la nostra ciutat. Arribem a Terrassa a pocs minuts de les quatre de la tarda.










dilluns, 28 de desembre del 2015

III SORTIDA DE SANT ESTEVE: DISSABTE 26 DE DESEMBRE


Sortida de tradició per fer espai als canelons de Sant Esteve! Per tercer any consecutiu, rememorem uns dels nostres recorreguts més primerencs amb la coronada del cim del turó de Roques Blanques, seguit del camí de Can Roure fins la font del Janot. Aquest any també ens hem quedat sense trobar el personatge que encarna aquest dia tan especial, el Camí de l'Alba. De ben segur que ens ha estat observant!

En un tres i no res enllestim el corriol que ens deixa a la pista del Llac Petit i emprenem la baixada fins a casa. Hem pogut gaudir d'un altre Sant Esteve amb un temps primaveral.






SORTIDA 81: DIUMENGE 20 DE DESEMBRE





SORTIDA 80: DILLUNS 7 DE DESEMBRE










dimarts, 13 d’octubre del 2015

SORTIDA 77: DILLUNS 12 D'OCTUBRE


Celebrant la Festa Nacional a la nostra manera, amb un somriure i el nostre símbol a les mans després d'ascendir el turó de Roques Blanques. Posteriorment, tornem avall per uns corriols que ens han encantat, acabant el recorregut pels plans de Can Bogunyà.

Tot plegat un bon tancament d'aquest llarg de setmana que el vam començar amb una sortida potent i l'hem acabat d'una manera molt més tranquil·la, pels camins de casa nostra en una tarda enteranyinada de núvols baixos, tot encarant la setmana de la Falconada.



dilluns, 12 d’octubre del 2015

SORTIDA 76: DISSABTE 10 D'OCTUBRE


Avui hem dedicat el primer dia d'aquest cap de setmana llarg a desviar-nos dels indrets més recurrents per conquistar noves terres. Des de Terrassa agafem la riera de Gaià i a Viladecavalls la Serra de Collcardús ens acompanya fins arribar a la carretera d'Olesa a Vacarisses, on uns quilòmetres més endavant entrem a la Reserva Natural de Puigventós; una serra situada a cavall de Vacarisses i Olesa de Montserrat on el paisatge canvia força tant en vegetació, que aquí ja no és tant densa, com en geologia; doncs la calcària montserratina agafa un fort protagonisme. 

Després d'aturar-nos a fer un petit aperitiu a Sant Pere Sacama, continuem fent camí cap al Coll de les Espases; allà les vistes de Montserrat són espectaculars! Més endavant ens enfilem ja a la carena divisòria dels dos termes, on ja es contempla la plana de Vacarisses i al seu darrere, l'extensa Serra de l'Obac. Observem detalladament el recorregut del Camí Ral que la recorre a més dels cims més elevats, com el Castellsapera o La Mola de Sant Llorenç, i els petits municipis que s'amaguen als contraforts; Rellinars, Castellbell...

Finalment baixem cap a la C-58 i des de Vacarisses prenem el tren que ens porta cap a Terrassa.



Una sortida ideal per aprofitar el dissabte amb un bon nombre d'assistents, que cada vegada és més difícil d'aconseguir. Alguns de nosaltres, amb la consciència enfocada a l'aventura que ens espera la setmana vinent, ja us l'explicarem!

dimecres, 7 d’octubre del 2015

SORTIDA 75: DIUMENGE 4 D'OCTUBRE


En aquesta ocasió hem recuperat la Serra dels Galliners per fer una matinal de diumenge ben senzilla, per algunes pistes principals així com també corriols ben divertits que s'hi amaguen.

A un quart d'onze ens dirigim cap a la riera de les Arenes i des de les Fonts encetem la pujada cap a la muntanya, on coincidim amb un grup de cavalls que segueixen el mateix traçat que el nostre. Un cop a dalt ens aturem a gaudir de les vistes i assaborir un bon fruit de la temporada, l'arboç o cirereta de pastor. Poc abans d'agafar el corriol de baixada ens desviem uns metres per visitar un catxé força enginyós.

Des de Can Llobateres seguim el curs de la Betzuca en sentit contrari cap a l'Hospital de Terrassa i Torrebonica, finalment reapareixem a la nostra ciutat a dos quarts d'una.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 75