CRÒNICA: SORTIDA 69 "CAP AL COR DE SANT LLORENÇ"

Aquest diumenge amb l'Arnau, hem realitzat un recorregut sensacional per tancar la primavera i donar la benvinguda al solstici d'estiu i el tret de sortida a les vacances, una ruta que ens ha portat a una part del parc natural que encara mai havíem conquistat, tot i ser un dels llocs més destacats i neuràlgics del pati de casa nostra. Tot seguit us explicarem l'aventura que un cop més, ha estat viscuda per un nombre molt reduït.

Anem cap a Matadepera i des d'allà ens situem a la llera de les Arenes que la resseguirem en bona part de la sortida d'avui. Passem per Can Torrella de Baix i la Torre de l'Àngel abans d'arribar a l'alçada de la Barata; l'última vegada havíem arribat fins a l'Alzina del Sal·lari però en aquesta ocasió hem desplaçat el llindar fins a dalt de tot, allà on s'uneix el massís de Sant Llorenç amb la Serra de l'Obac.

Al llarg d'aquest tram entre riera i carretera, els camins, que en aquestes alçades ja es troben formats pel típic conglomerat montserratí barrejat amb carbonat càlcic, són clarament estrets però envoltats d'un entorn riberenc ben pacífic. Poc abans d'arribar a dalt creuem el Canal del Cellerot, cosa que no hauríem d'haver fet perquè ens condueix cap a un camí diferent que si no fos perquè ho vàrem corregir a temps hauríem arribat a la Carena del Pagès, allà on es troba la pista que uneix el Montcau amb La Mola.

Arribem al Coll d'Estenalles quan passen vint minuts de les dotze i aprofitem per fer un petit descans mentre observem les motos i les bicicletes de carretera que van passant constantment, a banda dels típics excursionistes dels diumenges.

Des d'aquí entrem a la Serra de l'Obac i encarem una segona part ben diferenciada de la primera. Comencem a pujar per una pista que ens porta a passar per La Mata, on observem unes vistes ben maques de la muntanya que acabem de deixar enrere i més amunt, la banda més septentrional de Sant Llorenç juntament amb les primeres vistes de la Depressió Central, el Pla del Bages i les muntanyes de Montserrat entre altres serres. Tanmateix, al no ser un dia tant clar, a part que ens trobem en el dia en què el sol el tenim més amunt i perpendicular a la superfície terrestre, no aconseguim veure el Pirineu.

Mirant cap al nord, per sobre dels 900 metres, des de la Carena de la Castanyera de camí cap al Coll de Boix

Resseguint la mateixa pista que coincideix amb el sender de gran recorregut GR-5, que va de Sitges fins a Canet de Mar passant per cinc parc naturals diferents entre ells el nostre, assolim la cota màxima de la jornada i que una vegada més, ens fa arribar més amunt que mai per només set dècimes per sobre dels 931,3 metres que té el Turó de la Carlina; coronat fa un parell de mesos, a la sortida seixanta-dos.

Després de passar per la Coma d'en Vila, una masia del segle XIV del qual és possessió del mas de la Mata, i per la monumental Alzina del Vent, destacada per les seves bucòliques branques ben gruixes, arribem al Coll de Boix i a partir d'aquí procedim a girar el rumb cap al sud i ja anem tornant. Des de les crestes de la Serra de l'Obac fins arribar al Coll de Tres Creus seguim gaudint dels grans paratges que ens envolten.

Un cop arribats al coll on conflueixen els termes de Terrassa, Matadepera i Mura, que és d'on venim, ens desviem tal i com vàrem fer la darrera vegada cap a la Font de la Pola, a fi de reomplir els nostres bidons que ja fa estona que es troben ben buits.

La Font de la Pola es troba a dins d'una petita balma

Reculem i resseguim el vessant de ponent del cim més alt de Terrassa, Castellsapera. Posteriorment, des del Collet Estret que es troba a l'altra banda, encarem la darrera pujada que ens porta fins als Alts de la Pepa, i ara ja sí, comencem la forta i ben agraïda baixada cap a casa, passant per la Serra de les Pedritxes.

Arribem quan passen pocs minuts de les tres, força cansats però molt contents d'haver fet una ruta tan espectacular i que hem gaudit com criatures. Esperem continuar amb aquesta filosofia al llarg d'aquest estiu que ja ha començat, desitjant que es solucionin els problemes interns que ja fa temps que estem patint.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 69

Amb aquesta sortida tanquem un altre trimestre que ens deixa els següents balanços, us ho mostrem juntament amb una comparativa a nivell de temporada i també a partir d'una segona imatge perquè observeu les diferències amb els altres anys.

CRÒNICA: SORTIDA 68 "CATÀFORA PRE-ESTIUENCA (II)"

Continuem amb les sortides prèvies abans de l'estiu i també amb les darreres d'aquesta primavera, que ja en són deu i juntament amb les que portem aquest any en sumem un total de vint. Una xifra aclaparadora perquè la vintena sortida del 2014 va ser al mes d'octubre; anem quatre mesos avançats!

Comencem a les deu del matí d'aquest dimecres i amb el Sergi i el Biel ens dirigim cap a Can Boada del Pi. Com que portaven uns quants mesos sense agafar la bicicleta hem decidit fer alguna cosa senzilla pel sector de ponent.

Entrem en massa forestal tot passant per la masia de Can Cardús de les Orioles i tot seguit creuem la carretera de Sant Miquel per endinsar-nos a la riera de Gaià. Poc abans d'arribar al fons el Sergi pateix una caiguda de poca importància, una ferida al genoll li farà una mica la guitza però ni molt menys li impedeix seguir endavant.

Recorrem un parell de quilòmetres torrent avall i després girem a mà dreta per arribar a les cases del Molinot. Aquest tram ja l'havíem fet anteriorment per anar cap a Vacarisses pel costat de la carretera.

En aquesta ocasió ens enfilem muntanya amunt per resseguir la Carena del Molinot, la part més dificultosa de la sortida degut al pendent que cada vegada és més considerable. Aquesta és una via diferent per anar fins a la Casa de la Pineda, la intenció era arribar-hi des d'aquesta carena i després dels Caus baixar a la font de la Cirera per tornar a la riera. Malauradament, el Biel ha trencat cadena i no hi ha hagut manera d'arreglar-la; amb això aprofitem per dir-vos que és important portar tant la cadena com la bicicleta ben netes i polides, que sinó passen aquestes coses i no és la primera vegada.

Culminem el cim de la Carena del Molinot amb poc més de cinc-cents metres d'alçada i enllacem amb el camí principal. Des d'aquí agafem la baixada cap a Can Font de Gaià i sortim a la carretera de Rellinars.

Tots sabem que la via principal per pujar cap als Caus és la que surt des del descampat de Can Font i s'enfila tot envoltant el torrent de la font de la Teula. El passat mes de febrer, però, amb l'Eduard ens vàrem entestar a descobrir una variant que ens va fer passar per la Font de la Roca i el Turó dels Escorpins després d'assolir una petita carena. Avui, l'altra possibilitat ha sigut la de la Carena del Molinot. Totes les tres variants porten al mateix lloc i és per això que per donar més suc a la crònica m'he animat a dissenyar un mapa on queda ben palès. El punt de partida A es troba a la riera de Gaià i dos-cents metres més amunt tenim el punt B, situat al costat de la Casa de la Pineda, on hi conflueixen les tres vies i on justament s'acaba la Carena del Molinot. Val a dir que ens trobem uns quilòmetres més avall de la masia de la Pineda, aquesta és una altra. Com veureu a banda de la variació geogràfica, el que sobretot diferencia aquests camins és el desnivell i tal i com hem pogut comprovar avui, la mitjana aritmètica del pendent en cadascun dels trams.

Concretament, els altres dos casos fan referència a la sortida 53, realitzada el passat mes de desembre en plenes festes nadalenques i justament amb la que tancàvem el 2014, i a la sortida 57, feta fa quatre mesos i quatre dies després de la bona nevada que va caure a la nostra comarca, la qual en guardem un bon record. 

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 68

Malgrat la incidència hem fet una bona matinal en un dia digne d'aprofitar, sol i temperatures que conviden a passar l'estona a la muntanya amb bona companyia i conversant sobre els plans d'aquest estiu que ja arriba.

CRÒNICA: SORTIDA 67 "CATÀFORA PRE-ESTIUENCA (I)"

Amb aquesta sortida deixem enrere l'enrenou de la Selectivitat i encarem l'última setmana de la primavera que ens servirà per anar-nos preparant per l'arribada de les vacances d'estiu, quan finalment tothom ja haurà acabat de recuperar les matèries pendents.

Donades les circumstàncies avui hem sortit l'Eduard i un servidor novament, però tenim esperances de que les coses millorin a partir d'ara. Així doncs hem volgut tirar cap a la senzillesa i fer un recorregut fàcil per la plana del Vallès, recuperant zones que feia molt de temps que no visitàvem.

Arrenquem quan passen cinc minuts d'un quart de deu i ens dirigim cap a la torre de Mossèn Homs i posteriorment, el bosc de Can Déu. Aquest espai ha canviat radicalment després de la ventada tant desastrosa del 9 de desembre passat; hi van caure uns 45.000 arbres. A dia d'avui ja ho han netejat pràcticament tot i el paisatge ha quedat en un estat desolador. Realment fa molta pena veure que tot allò que era fresc i ombrívol s'ha convertit en un autèntic solàrium on la ombra és difícil de trobar. 

Sembla ser que des de l'Espai Natura de la Masia de Can Déu, després de l'estiu es portarà a terme un programa de reforestació, però val a dir que l'aspecte que tots coneixíem del bosc de Can Déu tardarà molts anys a recuperar-se.

Fotografia enregistrada el passat dijous 4 de juny

Fotografia enregistrada el passat dijous 4 de juny

Quan encara era un bosc. Fotografia enregistrada el passat 20 de setembre del 2014, durant la sortida 45 del nostre grup

Deixem Can Déu perquè es vagi recuperant i agafem la pista que ens baixa cap al riu Ripoll, que també ha passat molt de temps des de l'última vegada. Un cop arribem a la fondalada girem cap amunt i ens dirigim cap a l'estimat poble de Castellar del Vallès.

Des d'allà creuem el pont de Colobrers i comencem el tram de baixada cap a Sabadell passant per Sant Pere d'Ullastre i el bosc de Togores, aquest molt més ben mantingut. Des dels camps ben groguencs contemplem el bonic paisatge de la nostra comarca amb les muntanyes que l'envolten.

Després d'aquest tram ben xulo ens retrobem amb el riu i arribem a Sabadell mala pell. Creuem uns quants carrers i semàfors no tan xulos i recuperem l'aire pur un cop sortim als plans de Mas Canals. Passem per davant del Golf el Prat i finalment arribem a Terrassa per Torrebonica a tocar del migdia.

Abans de tancar la crònica hem de dir que un cop més hem batut rècord pel què fa a la velocitat mitjana total de les sortides. En les dues següents imatges podem observar que en aquest cas la sortida 67 es queda en quart lloc a escala general, a 0.7 punts per sota del primer classificat, i en segona posició pel què fa a la temporada actual, situant-se a 0.7 també, ja que el primer rècord es troba a la ‪sortida 48 en tots dos casos, realitzada fa gairebé vuit mesos.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 67

Ha estat doncs una sortida ben planera per passar pàgina després d'uns dies especialment durs, en un dia de sol i temperatures prou agradables per ser a les portes del solstici, que serà aquest diumenge a dos quarts i mig de set de la tarda. Al llarg de la setmana que ve possiblement farem alguna sortida més, tot just serà un petit aperitiu perquè el plat fort vindrà després del pont de Sant Joan, on començarem a combinar les sortides en BTT juntament amb altres plans ben engrescadors. Ja us ho anirem explicant!

CALENDARI DELS MKCOS: JUNY 2015

"El futur dirà, segurament la tercera temporada tendirà a ser més tènue; ja no sortirem tant com fins ara, estarem tots fent batxillerat i cada vegada tindrem menys temps per la bici..."

Com podeu veure, aquesta suposició que fa tot just un any plantejàvem ha estat tombada rotundament. No veníem d'una primavera molt bona i segurament per això pintàvem una tercera temporada una mica negra, però de cap manera ha estat així. Només cal fixar-nos que de les setanta-tres sortides que portem ara mateix, trenta-unes les hem realitzat aquesta temporada, és a dir, poc més d'un quaranta per cent del total.

Tanmateix sempre diem que els nombres no ho són tot, sinó els records mateixos. D'aquesta temporada que va començar fa nou mesos ja en podem explicar un grapat d'anècdotes, però a escala general podem estar ben satisfets per haver marcat un any més, la continuïtat i el compromís de tirar endavant aquest gran projecte.

Allò que segurament marcarà d'aquest any hauran sigut les primeres pedalades en clau de grup, la Falconada i el Camí Moliner, a banda de totes i cadascuna de les sortides que hem afegit juntament amb les dels altres anys; i sobretot, aquells moments que encara ens fan estar més units, com el sopar de Nadal o més recentment la gran festa de l'Aleix, entre altres instants.

Amb l'arribada dels 18 anys de l'Aleix, el grup està canviant d'etapa. El proper torn el mes que ve...

El passat mes d'abril tornàvem de Setmana Santa amb la idea de mantenir la tònica positiva d'aquest hivern, consolidant les tardes i planificant recorreguts que ens portessin a nous indrets; i així ha estat amb la sortida de la Roca del Corb. En definitiva hem fet una primavera prou bona, i més venint de la de l'any passat i tenint en compte el moment acadèmic en què ens trobem. Les coses van prou bé però encara poden anar molt millor, suposo que entendreu el perquè. 

Sortida 62 a la Roca del Corb, diumenge 26 d'abril del 2015

Sense res més a afegir, posem-nos a parlar una mica del futur perquè la cosa està interessant. Aquesta primera quinzena ve carregada d'examens i segurament estarem força ocupats, però tots sabem que després de la tempesta, torna la calma.

Estem a punt d'encarar els últims mesos de la temporada i podem fer que siguin els millors; tindrem una enorme oportunitat per solucionar els petits problemes que mencionava implícitament dos paràgrafs enrere. Així doncs, el futur d'aquest grup està a les nostres mans; si ho solvatem ràpid, de ben segur que aquests propers mesos prometran i molt, moltíssim; però insistim, tot depèn de nosaltres.

Aquest mes de juny ens porta algunes dates per assenyalar; començant pel sant del Bernat el dilluns 15 i el del Jan el dimecres 24, i el dissetè aniversari del Sergi el dijous 18, la mateixa setmana que comença astronòmicament l'estiu, serà el proper diumenge 21 a dos quarts i mig de set de la tarda (18.38).

Pel què fa al micro món dels GeoMKCOS, aquest estiu també serà idoni per recuperar l'activitat mentre els deu catxés del Mont-Rodon han continuat fent la seva feina. Aquest mes de maig hem rebut fins a quatre visites més, una d'elles la d'un geocatxer que s'estrenava tot i que finalment no la va fer sencera, i l'altra la d'un company que vam conèixer a la trobada del passat setembre que sempre deixa comentaris molt simpàtics i diferents en cadascun dels deu catxés de tal manera que en podem conèixer de primera mà la seva experiència.

Comentari del "carcafan" al primer catxé de la sèrie:

"És divertit el listing amb l'equip de jovenets al complert amb les bicis, és un bon record per vosaltres del què va ser el GeoMKCOS, sense dubte :)"

Amb les excursions que fem i als llocs on anem aquest estiu, a veure si ens animem a fer algun safari i perquè no, tornar a assistir en alguna trobada d'aquestes interessants i xules!

Foto del GeoEvent "Coneixent a Max i Aleix" del diumenge 14 de setembre del 2014

CRÒNICA: SORTIDA 66 "THE MAIN STREET OF AMERICA"

En aquest darrer dia de maig amb un cel mig enterbolit i unes temperatures ideals hem recuperat la banda oriental del parc tot fent un recorregut matiner pels voltants de la masia de Can Torres i enfilant-nos per abruptes carenes, però també resseguint camins ben atractius.

Arrenquem amb l'Arnau i més amunt agafem el Bernat per dirigir-nos a Matadepera i des de Can Prat comencem a pujar cap a la Carena del Salt després d'un any i mig que no la fèiem. Si recordeu, tot i ser una pista ampla el seu pendent augmenta progressivament fins a un punt on molt probablement et quedes encallat. Curiosament, però, no ha sigut precisament la rampa mestra la que ha fet caure l'Arnau mentre pujava, sinó força més avall.

Després de la forta pujada que marca la primera part de la sortida ens situem als set-cents metres d'alçada i contemplem, tot reposant, els primers cingles del massís de Sant Llorenç.

Creuem el Sot de la Codoleda per la vall que el conforma i des d'un trencall agafem el primer corriol que ens porta fins al Coll de Grua, punt que ja havíem visitat en altres ocasions des d'on es pot divisar la Serra de Pinós i cap a la llunyania les muntanyes del Montseny.

Seguim per la pista i encarem un tram de baixada força continuada, passant pels collets de Cabrafiga i els Forns. Al llarg d'aquesta part ens trobem amb diversos senyals i indicacions que formen part d'una pedalada de noranta-quilòmetres que s'ha realitzat al llarg del dia d'avui en tot el parc natural.

Tornem a pujar i arribem al nostre estimat Mont-Rodon, que per primera vegada l'hem coronat des del seu vessant nord-oest. En aquest cas la pendent forta la trobem poc abans d'arribar al cim, però és prou factible i ràpid de fer.

Un cop a dalt reposem uns minuts i repassem les vistes que gairebé ja tenim memoritzades, tot i que cada vegada reconeixem més llocs com és el cas del Puig de la Creu visitat ara ja farà tres mesos. Aprofitem per comprovar la presència del nostre catxé i abans de marxar enregistrem la foto de grup.

Per tirar avall també ho fem d'una manera diferent; agafem un nou corriol que van obrir l'any passat que tampoc és cap altra cosa de l'altre món. Sortim als carrers de Can Solà i anem tornant cap a Terrassa, aquesta vegada pel cantó de Mossèn Homs i la carretera de Castellar.


MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 66

Una sortida ben maca per tancar un mes de maig amb quatre sortides al capdavant abans d'enfrontar una primera quinzena de juny molt intensa a nivell d'examens i entre ells la selectivitat; per sort al seu darrere ens esperen les merescudes vacances d'estiu, caldrà aprofitar-les!

CRÒNICA: SORTIDA 65 "INTERCANVI"

Després d'uns dies força atrafegats, aquest diumenge hem realitzat la tercera sortida del mes i la que fa trenta d'aquesta temporada, que aviat encararà els seus últims mesos.

Si bé la participació a les eleccions municipals ha augmentat sis punts a la nostra ciutat respecte fa quatre anys, en el cas de la d'aquest grup no es presenta cap mena d'anomalia; si fa no fa s'ha mantingut a la mateixa línia al llarg d'aquest any.

En aquesta ocasió l'Eduard tenia preparat un recorregut per portar-nos a descobrir una de les zones més neuràlgiques de Collserola, avui coincidint amb el dia europeu dels parcs naturals. Per diversos motius però, hem acabat realitzant una de les clàssiques per la Serra dels Galliners dins del terme de Sant Quirze; ara ho entendreu.

Sortim ben d'hora per anar tirant avall vorejant el torrent de la Betzuca i creuant la part agrícola després de la carretera nacional i abans del túnel de l'autopista que ve després. Estem a punt d'arribar a Can Llobateres quan de sobte se li trenca la cadena. Per sort, uns ciclistes de Cerdanyola que formen el grup "Camaleon bike" ens ajuden a solucionar-ho mentre passem una bona estona xerrant amb ells; una colla més que ens emportem a la butxaca!

Amb la roda arreglada, ells marxen cap a la Serra de les Pedritxes a fer un ruta molt clàssica per nosaltres, i nosaltres una molt clàssica per ells. Així doncs, des de Can Llobateres avancem cap a Sant Quirze que des del passat mes de novembre no hi havíem tornat a posar les rodes. Seguim baixant fins a Bellaterra, barri de Cerdanyola del Vallès. 

Donat el problema d'abans decidim deixar Collserola per un altre dia; per tant anem reculant cap al nord i entrem a la Serra dels Galliners. Com que encara és relativament d'hora aprofitem per fer un parell de catxés per la zona, un d'enorme com mai hem vist fins ara i un d'aquells tant ben fets i camuflats amb l'entorn.

Sortint de nou a Can Llobateres recuperem la pista dels camps i arribem a Terrassa. Abans de tornar a casa encara som a temps de perllongar la geocerca amb dues caixes més pels barris del Cementiri Vell i Vallparadís.


MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 65

Tot i no haver fet el recorregut plantejat inicialment, el que hem acabat fent ha estat prou productiu en un dia molt agradable, gaudint un cop més del ciclisme de muntanya i avui combinat amb un segon ingredient. El propi fet de ser una minoria constant desgasta una mica l'ànim de realitzar sortides amb nom i cognoms, però la realitat és aquesta i alguns en som totalment conscients.

En qualsevol cas, els ulls ja estan posats al Club Deportiu Terrassa Hockey perquè en menys de dues setmanes arriba la Pedalada del THS. En properes sortides ens anirem preparant a l'alçada a les poques exigències que demana un circuit tan senzill com el que es planteja aquest any però tot i així ens posarem les piles per tenir el llistó ben alt!

CRÒNICA: SORTIDA 64 "COLORS DE MUNTANYA"

La sortida d'aquest primer diumenge de maig ens ha portat novament per les pistes més emblemàtiques de la Serra de les Pedritxes, i des de l'altra banda de la carretera, pels boscos de la masia de Can Guitard juntament amb l'entorn de la riera de Gaià. Avui ja ens ha fet calor de veritat i és que hem pedalat sota un sol de justícia, com es nota que l'estiu està a punt d'arribar!

Malauradament, just al principi quan ja tocaven les deu del matí l'Eduard ens ha hagut de deixar per un problema familiar que finalment, per sort no ha sigut res greu. Així doncs, amb l'Arnau i l'Aleix, que avui ha realitzat la seva última sortida com a menor d'edat, ens hem dirigit cap amunt.

Creuem els camps del Bonaire, ja absents de la colza que teníem fa poques setmanes, i des de la EUNCET entrem al camí de Can Candi per pujar al Turó de les Roques Blanques. Sense coronar el cim, agafem el trencall de la penúltima corba i baixem al Collet de Sant Joan per començar el camí de Can Roure fins al Pla de l'Alzina del Vent. Al llarg d'aquest tram, com és normal en un diumenge com el d'avui, també hem coincidit amb molts ciclistes.

Des de la Plaça Catalunya entrem al Parc Natural i seguim enfilant-nos significativament fins al Coll de les Foradades; avui, com que anem bé de temps, aprofitem per descansar sobre la roca d'aquestes cavitats i també per enregistrar les primeres fotos del matí; mirant de fer-les des d'una perspectiva diferent de les altres vegades que hem vingut.

Recuperem la pista assolint l'alçada màxima de la sortida, a quinze metres dels vuit-cents, i començant a baixar pels Morros Curts amb les vistes ben admirables de les carenes que ens envolten i de Montserrat. Arribats al Coll de la Riba, de seguida agafem el trencall que ens ha de portar per la Serra del Pi Bonic, que amb l'Arnau ja la coneixíem del Camí Moliner d'aquest any. Una fondalada entre dues carenes, per un camí on les condicions ja parlen per si soles que no és una zona tan concorreguda com la de dalt.

Arribem a la carretera de Rellinars, travessem el torrent dels Caus per un corriol cobert de mates i mosquits i apareixem a la pista de la Plana Freda. Tirem cap amunt i ens dirigim cap a la Font de la Cirera. El fet que hi sortís aigua ha estat tot un regal i és que avui de set n'hem passat força. El raconet de la font, ombrívol com és, també ha sigut d'agrair.

Des d'aquí anem tirant cap avall per l'Obaga del Guitard i finalment, des de la riera de Gaià pugem una altra vegada a la carretera de Rellinars i baixem fins a Terrassa. 

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 64

Amb aquesta sortida ben calorosa, on hem superat els trenta graus amb tota la comoditat del món, tanquem aquest pont de tres dies a l'espera dels pròxims diumenges!

CRÒNICA: SORTIDA 63 "SI ESTIREM TOTS, ELLA CAURÀ"

Després d'enfilar-nos als turons més alts de Terrassa superant els nou-cents metres, avui ens hem quedat per la plana i hem realitzat una sortida molt més plàcida tot fent un recorregut lineal i turístic seguint la via del tren, per acabar a l'antiga abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès.

Però avui no podem començar sense celebrar que després de molts mesos, el Quim ha tornat! La darrera vegada que va venir va ser a la sortida 21, quan tot just començàvem la segona pretemporada. A partir de llavors, un problema dels genolls no li ha permès sortir, almenys amb nosaltres, fins el dia d'avui. En aquesta ocasió, el títol d'aquesta crònica va dedicat a la circumstància i a ningú més que ell.

Amb el cel enteranyinat pels núvols alts comencem quan passen pocs minuts de les deu del matí i ens dirigim cap a la Cogullada per agafar, després de quatre sortides, la riera del Palau. Passem per diversos polígons industrials, les Fonts amb les depuradores, i cap a la meitat de la ruta arribem a Rubí, on ens aturem un moment per buscar un catxé sota el denominat pont de Can Claveri. 

Deixem enrere Rubí i comencem a desplaçar-nos cap a l'est; enregistrem algunes fotografies al costat de l'Hospital General i des d'aquí acompanyem la via del tren pel barri de Mira-Sol, aquí trobem el segon catxé del dia, que en aquest cas està dedicat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, ubicat a l'entrada de Sant Cugat del Vallès, punt final de la sortida d'aquest primer de maig.

Aprofitem per buscar algun catxé més tot fent una visita turística al poble. En el primer descobrim un carrer on s'hi troba una riera soterrada. Després de passar per la zona esportiva i l'ajuntament, el segon ens permet conèixer el primer carrer intel·ligent de Catalunya, basat en la instal·lació de sensors i gestionat gràcies a les noves tecnologies, que permet optimitzar serveis com la il·luminació, la recollida d'escombraries, el reg, la mobilitat viària i el reciclatge.

Finalment, abans de tornar cap a Terrassa amb tren, el tercer catxé ens porta fins a un dels llocs més característics de Sant Cugat, el seu monestir romànic on el Camí dels Monjos que arriba fins a Sant Llorenç del Munt té el seu punt de partida. Va ser construït entre els segles IX i XIV, i pel que hem pogut veure del seu exterior, tant la capçalera com la façana principal són ben boniques. 

Tornem cap a la plaça de Lluís Millet i quan falten pocs minuts per dos quarts de dues agafem el tren dels ferrocarrils que ens portarà fins a Terrassa.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 63

Ha sigut una sortida tranquil·la i agradable, ideal perquè el Quim es reincorporés!

CALENDARI DELS MKCOS: MAIG 2015

Si fa un any marcàvem un punt i seguit després de tantes setmanes sense fer cap sortida; en aquest cas només hem fet servir la tecla de l'espai. Aquest mes d'abril ens ha tornat a portar xifres molt positives, per una banda, les quatre sortides que hem fet (dues de dijous i dues de diumenge) ens han permès el retrobament amb espais tan estimats com el cim del Mont-Rodon i el poble de Vacarisses amb tot el seu voltant. La visita a Can Déu, però, no va ser tant generosa i és que el bosc s'ha convertit en un autèntic mar de troncs i branques, en el qual l'Arnau i jo vam necessitar més d'una hora per travessar-lo; segurament tardarem en tornar, esperem equivocar-nos en això que diem!

Per sort, res a veure amb la darrera sortida, el contrari. Aquest diumenge passat, amb l'Arnau i el Bernat ens vam enfilar més amunt que mai; pedalant per les dolces crestes de la Serra de l'Obac i enmig d'una boira no massa espessa vam descobrir alguns dels turons que marquen els límits més septentrionals entre Terrassa i Matadepera.

En definitiva, les quatre sortides ens deixen aquests resultats.

Situats en el mes que estem no començarem a parlar a nivell de sortides sinó més aviat de nosaltres mateixos, i és que estem a punt d'encarar un moment clau no només pel grup sinó també per les nostres vides. Aquest mes de maig l'Aleix Castro tindrà el privilegi d'obrir-nos una porta molt important; els MKCOS deixarem de ser un grup d'adolescents per esdevenir, definitivament, un grup d'adults; i això marcarà un abans i un després perquè certament, estem a punt de començar una nova etapa. Una etapa que es farà evident a partir de les dues properes temporades, els primers anys en què tots nosaltres ja serem majors d'edat i així ho serem per sempre més.

Dit això i ja posats amb les efemèrides, l'Aleix farà els divuit anys el proper dissabte 9 de maig, ell ha organitzat una festa el dia abans (divendres) on tots nosaltres hi estem convidats. L'altre aniversari que ens espera aquest mes és el de l'Arnau, que farà disset anys el divendres 29.

Altres dates rellevants són el diumenge 24, data en què a banda de celebrar-se les Eleccions Municipals també serà el Dia Europeu dels Parcs Naturals; per cert, sabíeu que el nostre parc de Sant Llorenç va ser el primer de l'estat espanyol en declarar-se Parc Natural? Doncs ja ho sabeu!

Els objectius del Dia Europeu dels Parcs són, en definitiva, els mateixos que regeixen el tarannà de la Xarxa de Parcs Naturals: treballar per la protecció dels valors naturals, agrícoles, forestals, culturals i paisatgístics del nostre entorn, fomentant l'ús públic responsable i l'equilibri territorial i ambiental dels nostres municipis.

Per parlar una mica de la organització d'aquest mes, tots sabem que ens enfrontem a una època d'examens difícil i contundent per alguns, i pràcticament la tindrem a sobre fins al començament de l'estiu. En qualsevol cas, mirarem d'anar fent els dijous i diumenges que puguem encara que només sigui per esbargir-nos que falta en farà.

Tot i que encara falten molts dies i hem de passar per molts entrebancs, ja sabeu que després de tot això ens espera un nou estiu. Per tant també es moment de començar a fer pluja d'idees i pensar en les mil coses que podem fer aquest any, ho anirem parlant!

Recuperem l'espai dedicat als GeoMKCOS aprofitant que aquest mes el Geocaching farà el seu quinzè aniversari. Durant aquest cap de setmana de tres dies es faran al voltant de cinc trobades a Catalunya per commemorar-ho. 

Fins el dia 1 de maig del 2000, la senyal de GPS que rebien els nostres receptors estava altament degradada per part del govern nord-americà, de tal manera que només estava disponible per l'exèrcit, per la resta, el marge d'error dels receptors comercials oscil·lava al voltant dels cent metres. Però a partir d'aquell dia aquella degradació es va suprimir i per tant el GPS ja es va anar obrint a la societat. Tal va ser que al cap de dos dies, el dia 3, un tal David Ulmer (ehem...) va decidir amagar una capsa a la ciutat de Portland, Oregon, als Estats Units. Va publicar les coordenades en un fòrum i al cap de tres dies, el dia 6, el catxé ja va ser trobat.

Fins a data d'avui es tenen registrats un total de 2.610.967 catxés per tot al món, per la qual cosa se'n publiquen una mitjana de vint per hora.

Nosaltres vam ser col·laboradors d'aquesta mitjana en el seu moment, ara ja fa més d'un any i mig, amb la sèrie del Mont-Rodon que avui encara està totalment dempeus i aquest mes d'abril ha rebut alguna visita més. Molta gent comenta la monotonia de la sèrie, però es veu que el catxé del cim és un bon compensador! 

Per no fer més llarg l'article us passo l'enllaç de l'últim log per si us interessa. Ara per ara la sèrie "Un Passeig pel Mont-Rodon" ja ha rebut més de cent visites! El tresor més visitat és el del cim, clarament, a més és el que té més punts favorits (6). Tot sumat, inclòs l'arxivat de la Plaça Nova, dóna un total de 980 troballes als nostres catxés.

A veure si, entre que ara que comença a venir la calor, clima ideal, i recentment s'han amagat uns quants catxés a Terrassa, quedem algun dia per fer safaris com els que fèiem a la primera temporada, que tot són èpoques!