EL RESUM DE LA TEMPORADA

divendres, 4 de juliol de 2014

CRÒNICA: SORTIDA 37 "W= f·x"

Coll Cardús
Amb l'arribada del juliol, després de la platja del dimarts, aquest dijous hem tornat a la feina.

Una setmana després de la ruta de la Barata i Torre Salvans, a la sortida 37 hem canviat el xip i hem fet una ruta totalment nova; sense cap tram que hàgim fet (sense tenir en compte Terrassa). Hem estrenat la franja oest de la rodalia terrassenca; i sent la sortida amb la ruta més curta de la història del grup (13,29 km), no ha sigut pas la més fàcil. 

Tot comença a les quatre de la tarda passades a l'IES Terrassa, amb el Jan ja estem preparats per partir, però l'Aleix i l'Arnau tenen problemes amb les rodes. Com que l'Arnau ho soluciona, el Jan i jo anem a ajudar l'Aleix. Entre una cosa i l'altra, tot solucionat, sortim de Terrassa a quarts de sis. Ens dirigim a Can Boada per sortir de la ciutat, passem per la Masia del Abuelo i baixem a la Riera de Gaià. Una fondalada molt agradable i fresca, que s'acaba quan el sender ens porta per uns corriols molt tècnics que ens obliga a baixar de les bicis i fins i tot aixecar-les. 

El "Camí Vell de Terrassa a Vacarisses" transcorre pel mateix Raval de Montserrat.

Si haguéssim continuat la riera avall, cosa que em preguntàveu, hauriem arribat a Can Tries (Viladecavalls). Nosaltres vam seguir en tot moment el camí vell fins a Vacarisses; un sender no sempre passa per pistes amples, pot recórrer vies d'escalada, corriols, rieres i fins i tot carreteres molt transitades, cosa que ens va passar. Després de passar per la urbanització del Molinot i pel Torrent del Llor (zona molt bruta d'esbarzers), vam arribar al tram més perillós de la ruta, i de totes les sortides que hem fins ara. Havíem de creuar la C-58 si volíem continuar, sinó, havíem de fer marxa enrere. No hi havia cap altra alternativa, el sender passava per la carretera. 

Després de passar el tram de la carretera

Dirigint-nos a l'estació de Torreblanca (RENFE)
Després de pensar-nos-ho més de dues vegades, vam aconseguir creuar-la i caminar 600 metres fins el trencall, on un camí més agradable ens va portar al Coll Cardús, des d'on es podia pujar al turó per anar a Viladecavalls (Turó del Ros), o seguir avall fins a Vacarisses. Vam creuar el pont i va arribar la baixada, de força pendent i llarga, que ens va oferir un paisatge mai vist en una sortida dels MKCOS: el Puigventós i la Gorra Marinera davant de Montserrat per un cantó, i el Cingle Moliner i la Serra de l'Obac per l'altre. 

La falta de temps va fer que en comptes de continuar la ruta prevista fins a Terrassa, tot pujant fins a la Pastora i baixant per Matadepera, ens quedéssim a Vacarisses esperant el tren; potser era el tram més fàcil, però un altre dia serà.

Una sortida diferent, de la que hem conegut més territori, i de la que hem recorregut dos senders a la vegada: el "Camí Vell de Terrassa a Vacarisses", i el GR-96 en el tram que coincideixen. Aquest gran recorregut va des de Barcelona fins a Montserrat, potser d'aquí a uns anys el farem.

Resultats de la sortida (clic per veure la ruta)

Val a dir també, que amb Vacarisses ja hem visitat un total de 20 municipis de la província des que vam començar a sortir. A la banda dreta a baix de tot teniu la llista. Que en siguin molts més!!



Si fem alguna sortida la setmana que ve, miraré que sigui més fàcil però això sí, més llarga (de distància) i més agradable i sobretot menys perillosa...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari