CRÒNICA: SORTIDA 37 "W= f·x"

Coll Cardús

Amb l'arribada del juliol, després de la platja del dimarts, aquest dijous hem tornat a la feina.

Una setmana després de la ruta de la Barata i Torre Salvans, a la sortida 37 hem canviat el xip i hem fet una ruta totalment nova; sense cap tram que hàgim fet (sense tenir en compte Terrassa). Hem estrenat la franja oest de la rodalia terrassenca; i sent la sortida amb la ruta més curta de la història del grup (13,29 km), no ha sigut pas la més fàcil. 

Tot comença a les quatre de la tarda passades a l'IES Terrassa, amb el Jan ja estem preparats per partir, però l'Aleix i l'Arnau tenen problemes amb les rodes. Com que l'Arnau ho soluciona, el Jan i jo anem a ajudar l'Aleix. Entre una cosa i l'altra, tot solucionat, sortim de Terrassa a quarts de sis. Ens dirigim a Can Boada per sortir de la ciutat, passem per la Masia del Abuelo i baixem a la Riera de Gaià. Una fondalada molt agradable i fresca, que s'acaba quan el sender ens porta per uns corriols molt tècnics que ens obliga a baixar de les bicis i fins i tot aixecar-les. 

El "Camí Vell de Terrassa a Vacarisses" transcorre pel mateix Raval de Montserrat.

Si haguéssim continuat la riera avall, cosa que em preguntàveu, hauriem arribat a Can Tries (Viladecavalls). Nosaltres vam seguir en tot moment el camí vell fins a Vacarisses; un sender no sempre passa per pistes amples, pot recórrer vies d'escalada, corriols, rieres i fins i tot carreteres molt transitades, cosa que ens va passar. Després de passar per la urbanització del Molinot i pel Torrent del Llor (zona molt bruta d'esbarzers), vam arribar al tram més perillós de la ruta, i de totes les sortides que hem fins ara. Havíem de creuar la C-58 si volíem continuar, sinó, havíem de fer marxa enrere. No hi havia cap altra alternativa, el sender passava per la carretera. 

#sortida37mkcos: La sortida més curta, però no pas la menys dura. Força nivell tècnic, passant per la Riera de Gaià i el Torrent del Llor.

— MKCOS (@mkcosbtt) July 4, 2014

Després de passar el tram de la carretera

Dirigint-nos a l'estació de Torreblanca (RENFE)

Després de pensar-nos-ho més de dues vegades, vam aconseguir creuar-la i caminar 600 metres fins el trencall, on un camí més agradable ens va portar al Coll Cardús, des d'on es podia pujar al turó per anar a Viladecavalls (Turó del Ros), o seguir avall fins a Vacarisses. Vam creuar el pont i va arribar la baixada, de força pendent i llarga, que ens va oferir un paisatge mai vist en una sortida dels MKCOS: el Puigventós i la Gorra Marinera davant de Montserrat per un cantó, i el Cingle Moliner i la Serra de l'Obac per l'altre. 

La falta de temps va fer que en comptes de continuar la ruta prevista fins a Terrassa, tot pujant fins a la Pastora i baixant per Matadepera, ens quedéssim a Vacarisses esperant el tren; potser era el tram més fàcil, però un altre dia serà.

Una sortida diferent, de la que hem conegut més territori, i de la que hem recorregut dos senders a la vegada: el "Camí Vell de Terrassa a Vacarisses", i el GR-96 en el tram que coincideixen. Aquest gran recorregut va des de Barcelona fins a Montserrat, potser d'aquí a uns anys el farem.

Resultats de la sortida (clic per veure la ruta)

Val a dir també, que amb Vacarisses ja hem visitat un total de 20 municipis de la província des que vam començar a sortir. A la banda dreta a baix de tot teniu la llista. Que en siguin molts més!!

Amb #Vacarisses, ja hem visitat un total de 20 municipis des de la primera sortida. pic.twitter.com/VK2kGn7QXj

— MKCOS (@mkcosbtt) July 4, 2014

Si fem alguna sortida la setmana que ve, miraré que sigui més fàcil però això sí, més llarga (de distància) i més agradable i sobretot menys perillosa...