La vida corre, i el temps també. Corre tant que sense adonar-nos se'ns ha escapat de les mans. Avui, per primera vegada en quatre-cents vint dies, hem sigut capaços de fer quelcom inimaginable, hem pogut vèncer el temps i amb ell, hem tornat a córrer plegats.
Amb aquestes paraules ressorgíem. Sense lamentacions ni remordiments, giràvem full i començàvem una nova temporada amb il·lusions i amb ganes de continuar el nostre projecte.
Repreníem el grup allà on ho havíem deixat. Era el 8 de desembre de 2017, un dia festiu que queia en divendres i s'aixecava amb un cel enterbolit i unes temperatures pròpies del mes en què ens trobàvem. Aquest dia vàrem realitzar la sortida noranta-dues, amb cinc participants i un recorregut amable, conegut i sense sorpreses: el turó de Roques Blanques, les Foradades, la Casa Nova de l'Obac i els Caus.
Després de Nadal i cap d'any, el diumenge 14 de gener de 2018 realitzàvem una noranta-tres més exigent que la predecessora, cap a Sant Feliu del Racó i el Mont-rodon, i amb un bon aperitiu entremig.
En set dies va arribar la noranta-quatre, on seguíem reconquistant el territori més proper que feia mesos que no visitàvem, en aquest cas, la Serra del Troncó. Aquesta va ser la tercera sortida de la temporada i la primera per l'Oriol Mata.
En aquesta sortida va ressuscitar la idea de dissenyar un mallot comú pel grup i, durant els dies posteriors, vam posar fil a l'agulla.
La noranta-cinc no va arribar fins el 25 de febrer. Una sortida improvisada i senzilla, de no més de tres hores de durada, que ens va portar cap al riu Ripoll i Castellar del Vallès. Llavors posàvem en marxa el compte enrere per la sortida centenària, que a poc a poc anava aproximant-se.
Després de l'onada de fred siberiana i la intensa nevada que va tenyir de blanc la nostra ciutat, la noranta-sis és la sortida on vam començar a lluir la nova indumentària, el diumenge 11 de març, amb un recorregut que, de nou, passava per les serres de l'Obac i el Troncó.
Només quatre dies després, el dijous 15 tornàvem a la muntanya i així realitzàvem la tarda sis, la primera sortida d'aquesta modalitat de la temporada. En aquest cas, pels entorns de Can Torres i el Mont-rodon. Un recorregut calcat a la sortida successora, la noranta-set, que no va arribar fins el diumenge 9 de juny.
Entre les pluges que darrerament no han deixat de regar de forma abundant, continuada i generosa bona part del nostre país, els compromisos de cadascú o la recta final de curs, en són unes quantes les setmanes d'estancament que deixem enrere, però res més que això perquè sens dubte, el pols i les ganes de seguir amb la sisena temporada no s'han difós en cap moment.
Una sortida per gaudir del bosc en ple mes de juny, quan la llum del Sol és més intensa i, consegüentment, el paisatge és ben verd, apareixen flors pertot arreu i com a resultat, les fotografies surten realment boniques. Una sortida ideal per encarar la recta final de la temporada.
La noranta-vuit va arribar el dijous 12 de juliol. Tot i ser un dia laborable, la sortida va caure en la modalitat ordinària i alhora va tenir un tret excepcional, ja que la vam dividir en dues parts. La primera començava a dos quarts de vuit a la benzinera BP de Terrassa, i ens va traslladar fins al turó de Roques Blanques, la font del Janot i el Llac Petit; sens dubte la ruta més clàssica i nostàlgica.
Havent sopat, vam emprendre una segona part més consistent, amb una nocturnitat que evocava a parlar sobre temes del més enllà, tot ascendint el Mont-rodon per tercera sortida consecutiva.
La sisena temporada tenia els dies comptats, perquè el final ja tenia data. Calia fer dues sortides més perquè aquella data coincidís amb la sortida centenària. Vegem si ho vam aconseguir.
Una noranta-nou més desenvolupada i treballada, per llocs més llunyans que feia molt de temps que no tocàvem, va permetre aplanar el camí, tot i que els camins que aquell dia vam seguir no ho eren pas gaire, de plans.
Vam tornar al terme de Rellinars, més lluny dels Caus i els Alts de la Pepa. Una sortida diferent, la qual esdevindria la més llarga, més dura i, personalment, més bonica i refrescant de la temporada.
L'endemà començava la setmana clau, la definitiva. Els últims dies de la temporada encara els vam aprofitar prou, amb una sortida el vespre de dijous, la tarda set, que ens va portar cap fins a Can Pobla i, des del Pla dels Escorpins sopàvem sobre unes vistes impressionants.
Finalment, el diumenge 29 de juliol vam complir l'objectiu que ens havíem marcat: fer una llarga temporada i acabar-la com Déu mana; amb una dia inoblidable, tal com va ser la sortida cent, a la muntanya de Montserrat.
Durant els últims mesos hem treballat per aconseguir el final de temporada que volíem, arribar a la sortida cent preparats i disposats a fer quelcom diferent, un recorregut especial, a l'altura del moment.
Avui diumenge, vint-i-nou de juliol de dos mil divuit, celebrem la sortida centenària amb un aire solemne i festiu, però també de cloenda, perquè acomiadem la sisena temporada. Acabem el curs de la represa. Diem adéu a la temporada on hem tornat a ser allò que sempre havíem sigut, un grup ciclista que surt al bosc cada diumenge, un grup amb ganes de gaudir, conèixer, fer salut i viure; un projecte comú amb passat, present i futur.
En termes quantitatius, la temporada 2017-2018, que ha durat dos-cents trenta-tres dies, ens deixa el següent balanç, sobre el qual en farem una breu valoració.
En primer lloc, una fotografia de les sis temporades. No cal dir que després de tocar fons, la línia, en termes globals, torna a ser ascendent. No hem fet gaires sortides, és veritat, però si agafem la calculadora podem comprovar que el quocient de la distància recorreguda per sortida, enguany, és més elevat respecte la tercera temporada, quan precisament vam fer més sortides que mai.
Fixeu-vos també amb la mitjana dels desnivells positius i l'IBP, els valors d'aquest curs són clarament superiors. No podem negar, doncs, que aquesta temporada hem currat de valent, si em permeteu l'expressió, i més venint d'on veníem.
El gràfic de barres que mostrem a continuació ho evidencia encara més.
Tenint en compte que la mitjana dels valors IBP de les sortides que portem fetes fins ara dóna cinquanta-dos, observem que gairebé totes les d'aquesta temporada superen, amb escreix, aquesta xifra.
Només queden en vermell les sortides noranta-dues i noranta-cinc. Com bé assenyalàvem anteriorment, el pic de la temporada el trobem a l'excursió de Rellinars, i en el cas de les de Sant Feliu del Racó i Montserrat, la diferència no deixa de ser aclaparadora.
En aquest annex recollim els resultats de totes les sortides.
Les tres-centes noranta-cinc hores que portem acumulades equivalen a setze dies.
Al llarg de les sis temporades hem pedalat la mateixa distància que separa les ciutats de Moscou i València, en cent-quinze sortides, cent de les quals ordinàries.
A veure quan creuem el món sencer...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Fes el teu comentari