SORTIDA 77: DILLUNS 12 D'OCTUBRE

Celebrant la Festa Nacional a la nostra manera, amb un somriure i el nostre símbol a les mans després d'ascendir el turó de Roques Blanques. Posteriorment, tornem avall per uns corriols que ens han encantat, acabant el recorregut pels plans de Can Bogunyà.

Tot plegat un bon tancament d'aquest llarg de setmana que el vam començar amb una sortida potent i l'hem acabat d'una manera molt més tranquil·la, pels camins de casa nostra en una tarda enteranyinada de núvols baixos, tot encarant la setmana de la Falconada.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 77

SORTIDA 76: DISSABTE 10 D'OCTUBRE

Avui hem dedicat el primer dia d'aquest cap de setmana llarg a desviar-nos dels indrets més recurrents per conquistar noves terres. Des de Terrassa agafem la riera de Gaià i a Viladecavalls la Serra de Collcardús ens acompanya fins arribar a la carretera d'Olesa a Vacarisses, on uns quilòmetres més endavant entrem a la Reserva Natural de Puigventós; una serra situada a cavall de Vacarisses i Olesa de Montserrat on el paisatge canvia força tant en vegetació, que aquí ja no és tant densa, com en geologia; doncs la calcària montserratina agafa un fort protagonisme. 

Després d'aturar-nos a fer un petit aperitiu a Sant Pere Sacama, continuem fent camí cap al Coll de les Espases; allà les vistes de Montserrat són espectaculars! Més endavant ens enfilem ja a la carena divisòria dels dos termes, on ja es contempla la plana de Vacarisses i al seu darrere, l'extensa Serra de l'Obac. Observem detalladament el recorregut del Camí Ral que la recorre a més dels cims més elevats, com el Castellsapera o La Mola de Sant Llorenç, i els petits municipis que s'amaguen als contraforts; Rellinars, Castellbell...

Finalment baixem cap a la C-58 i des de Vacarisses prenem el tren que ens porta cap a Terrassa.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 76

Una sortida ideal per aprofitar el dissabte amb un bon nombre d'assistents, que cada vegada és més difícil d'aconseguir. Alguns de nosaltres, amb la consciència enfocada a l'aventura que ens espera la setmana vinent, ja us l'explicarem!

SORTIDA 75: DIUMENGE 4 D'OCTUBRE

En aquesta ocasió hem recuperat la Serra dels Galliners per fer una matinal de diumenge ben senzilla, per algunes pistes principals així com també corriols ben divertits que s'hi amaguen.

A un quart d'onze ens dirigim cap a la riera de les Arenes i des de les Fonts encetem la pujada cap a la muntanya, on coincidim amb un grup de cavalls que segueixen el mateix traçat que el nostre. Un cop a dalt ens aturem a gaudir de les vistes i assaborir un bon fruit de la temporada, l'arboç o cirereta de pastor. Poc abans d'agafar el corriol de baixada ens desviem uns metres per visitar un catxé força enginyós.

Des de Can Llobateres seguim el curs de la Betzuca en sentit contrari cap a l'Hospital de Terrassa i Torrebonica, finalment reapareixem a la nostra ciutat a dos quarts d'una.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 75

SORTIDA 74: DISSABTE 26 DE SETEMBRE

El dissabte 26 de setembre ha sigut la data d'inici de la temporada 2015-2016. Finalment, tres dies després del tercer aniversari del grup.

Amb una temperatura ben suau de quinze graus arrenquem a un quart de deu per dirigir-nos cap a Matadepera. Seguint la mateixa ruta de la sortida seixanta-dues, realitzada a la primavera, entrem a la Serra de les Pedritxes i passem, més amunt de la Torrota, pel pou de glaç de l'Estepar. Després de contemplar les belles vistes de l'Obac vacarissenc i la capçalera del Camí Ral, des dels Alts de la Pepa baixem cap a la Roca del Corb i ho continuem fent per la riera de les Arenes, la Barata i Torre Salvans; l'abandonem a Matadepera i arribem a Terrassa a un quart de dues.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 74

El full de ruta per les primeres setmanes de la quarta temporada vindrà marcat pels preparatius de cara a la desena edició de la Falconada de Sabadell, a dues setmanes per la data mirarem de fer més de dues sortides amb unes condicions similars a les que es plantegen enguany.

CALENDARI DELS MKCOS: SETEMBRE 2015

Amb l'arribada del setembre donem també la benvinguda a un nou any ciclista.

La primera quinzena vindrà marcada pel període de la pretemporada, que s'estendrà fins el tercer cap de setmana, moment en què donarem el tret de sortida a la quarta temporada del grup pocs dies abans del tercer aniversari. Al llarg d'aquests dies ens dedicarem a escalfar motors a base de recorreguts senzills i antics.

A part d'això, el setembre també ens porta algunes dates importants per destacar. Començant pel dissetè aniversari de l'Oriol, divendres 4, i el divuitè del Marc, dissabte 12, l'endemà de la Diada Nacional de Catalunya. Dimarts 15 serà el segon aniversari del debut del Biel; dilluns 21 el Quim també farà disset anys i dimecres 23, a banda de l'aniversari dels MKCOS també serà el dia de l'equinocci de tardor, concretament quan passin sis minuts d'un quart d'onze del matí. Pel què fa a la darrera setmana, completen els esdeveniments el sant del Biel, dimarts 29, i finalment, el darrer dia, dimecres 30, serà el tercer aniversari del debut del Quim, el mateix en què farà tres anys de la primera sortida que vàrem realitzar.

Les primeres sortides de la temporada les dedicarem a entrenar-nos de cara a la desena edició de la Falconada de Sabadell, que aquest any es farà el diumenge 18 d'octubre.

Aquest mes també haurem d'enllestir la tasques pendents de la sèrie del Mont-Rodon: reposar el catxé espoliat i bescanviar els logbooks plens de la resta. Les visites s'han incrementat aquest agost i malauradament ningú ha pogut realitzar la sèrie al complet.

Amb aquesta entrada activem l'etiqueta del blog: quarta temporada

CALENDARI DELS MKCOS: AGOST 2015

Amb la tercera temporada finalitzada ens trobem en el període de vacances que s'estendrà al llarg de tot el mes, ben bé fins la darrera setmana d'agost quan donarem el tret de sortida a la pretemporada.

Així doncs tanquem un mes de juliol força positiu encara que la primera quinzena vam estar una mica apagats; segurament part de la culpa se la va endur l'onada de calor tant consistent que vam tenir aquells dies. Malgrat tot, a partir de la quarta setmana i sobretot gràcies a l'estada de L'Escala la cosa es va acabar animant. En definitiva un total de sis sortides, una més que l'any passat. 

La primera sortida del mes i de l'estiu va arribar el divendres 9, amb un recorregut nocturn per la banda baixa de la Serra de les Pedritxes i finalitzant al turó de les Roques Blanques. El diumenge de la mateixa setmana vàrem fer la segona no gaire lluny d'on va transcórrer l'anterior, per la veïna Serra del Troncó i la conca de Gaià. 

El petit parèntesi de la setmana següent ens va conduir cap a la posterior, quan el dimecres marxàvem cap a L'Escala. Allà, a banda d'anar a la platja i celebrar el divuitè aniversari de l'Edu vam fer un total de tres sortides, entre elles la d'anada i tornada i entremig, la sortida més representativa dels quatre dies que vam ser-hi tot fent via pel Parc Natural del Montgrí amb la coronació del cim de Rocamaura. Us ho expliquem amb més detalls a la crònica corresponent i aprofitem per compartir amb vosaltres aquest vídeo, fet per l'Edu, que dona fe de com de bé ens ho vam passar, a més de totes les fotografies que podeu trobar al nostre àlbum de Google+.

Després de L'Escala hem encarat la darrera setmana de juliol tot culminant el final de la temporada que finalment, l'ha protagonitzat la sortida del passat divendres. En aquesta ocasió la clausura s'ha realitzat ben a prop de la muntanya mare del nostre Parc Natural, passant per les cases de Can Pobla i el Pla dels Escorpins. Per últim i ja entrats al mes d'agost, aquest diumenge tres de nosaltres hem fet jornada tot caminant per La Mola, enfilant-nos-hi per la Canal de l'Elefant, ben a prop de la Castellassa de Can Torres, i de baixada ens vam atrevir a creuar el Mal Pas inferior de Can Pobla, que sincerament és molt més fàcil del què ens pensàvem, abans d'endinsar-nos a la que molt probablement és la cavitat més llarga de Sant Llorenç, la Cova del Manel, amb 788 metres de profunditat. Encara que allà dins ens hi vam tirar gairebé una hora, vam decidir girar cua quan ens trobàvem prop del Clot dels Ossos. Com podeu observar a la topografia el què vam recórrer no és res més que la punta de l'iceberg.

L'Arnau a punt de superar el Mal Pas de Can Pobla

Després de fer el talp durant una hora, tornem a ser humans!

Una gran experiència que sens dubte ens hi farà tornar ben aviat, molt més ben preparats i esperem que amb més companyia per continuar descobrint-la, entre altres projectes que tenim pendents en aquest sentit, a banda de tot el que ens espera a nivell de BTT que sens dubte no hi pot faltar per la temporada vinent!

L'aniversari del Bernat Garreta el proper divendres 14 d'agost marca un dels pocs dies rellevants d'aquest mes, a banda del Dia Internacional del Geocaching que tindrà lloc l'endemà i per últim, el divendres 21 quan serà el segon aniversari dels GeoMKCOS. Ens hi posem a parlar tot seguit.

El passat dissabte 18 vam ser presents, per segona vegada, a una geotrobada que en aquest cas es tractava d'un esmorzar de germanor al bar "Tasta-ho" de Cerdanyola del Vallès, organitzat pel team Wiwok. Per altra banda, el dilluns 27 va tenir lloc la primera edició d'un nou GeoEvent que a partir d'ara es realitzarà cada mes al Viena del centre de la nostra ciutat. Una idea del LordDeno que ens donarà l'oportunitat de reunir-nos mensualment amb els geocercadors més pròxims.

Els assistents de la geotrobada "Wiwok's Event"

La forta calor ha fet que aquesta vegada la sèrie del Mont-Rodon no hagi rebut cap visita. Els catxés continuen en bon estat tret del sisè, que estem a l'espera d'anar-hi per comprovar si realment ha estat espoliat. Ho farem de cara a la tornada.

CRÒNICA: SORTIDA 73 "EL DILUVI FINAL"

Un any més ha arribat el moment de passar comptes i mirar enrere per valorar el passat, amb la finalitat d'orientar-nos cap a un futur amb noves perspectives. Aquest divendres hem realitzat la darrera sortida de la tercera temporada, la qual vàrem arrencar fa poc més de deu mesos. Una temporada que a més, ens ha carregat d'experiències que ens han fet millors i a la vegada perseverants amb un mateix model de projecte que des d'un 23 de setembre estem mantenint.

Com els altres anys, hem volgut acomiadar la temporada a l'alçada de les circumstàncies, des d'un indret prestigiós i familiar. Així doncs, l'Arnau i jo mateix sortim des de Terrassa quan passen deu minuts de les sis de la tarda i emprenem a rodar, novament, cap als escenaris de Sant Llorenç.

Fem escala a Matadepera, resseguim la riera de les Arenes i des de la Torre de l'Àngel ens desviem cap a la dreta per dirigir-nos a Can Robert, on es troba el començament de la pista que ens portarà fins a Can Pobla. Una camí molt conegut perquè és el típic per anar a La Mola, però de les vuitanta sortides que portem fetes mai se'ns ha acudit agafar-lo. Una de les raons més probables és que un cop a dalt el més pràctic és tornar a baixar, perquè si es vol seguir endavant i descendir per la banda del camí dels Monjos, s'ha de superar algun tram que realment no fa de primera temporada.

Així doncs, després de vèncer els tres quilòmetres de pujada consistent, això sí, amb bones vistes sota l'agradable frescor d'aquesta tarda, arribem a un dels punts representatius de la ruta, les cases de Can Pobla a tocar ja dels nou-cents metres d'alçada.

Aprofitem per recuperar forces i tot seguit procedim a continuar, ara, travessant una àrea més frondosa fins sortir a dalt d'una cinglera coneguda amb el nom del Pla dels Escorpins, un frontal rocós ben visible des de Matadepera i fins i tot des del nord de Terrassa. Des d'aquest punt tant fotogènic enregistrem les últimes imatges mentre podem gaudir, com sempre, dels magnífics paratges que ens envolten. En aquest cas som capaços de contemplar bona part del Parc Natural i en certa manera, localitzem molts dels indrets que hem recorregut aquesta temporada, destacant la Serra de les Pedritxes, el Turó de la Carlina, la Roca el Corb damunt de Torre Salvans i la Barata, el gran Castellsapera dominant la cota més elevada de Terrassa, punt on també té pas el Camí Ral del Coll de Daví, que finalment l'hem hagut de deixar per més endavant; i per la part de Mura, la carena que des del Turó de Tres Creus s'enfila fins més enllà del Coll de Boix separant el vessant hidrogràfic de les Arenes i tota l'extensió de la Serra de l'Obac. La veritat és que tenim un entorn que per moltes temporades que passin mai ens cansarem d'admirar-lo!

Abandonem el Pla dels Escorpins per creuar el camí dels Monjos i posteriorment agafem el trencall cap als Plecs del Llibre. Aquest és el tram més tècnic de tot el recorregut donat que el terreny és força empedrat i inclinat. 

Anem avançant i en poca estona baixem pel costat de les parets del Morral de la Codoleda. En aquest moment ens surt un imprevist tot i els indicis naturals previs, comencen a caure gotes. Per sort, de seguida arribem a la Carena del Sabater on es troba la pista que ens baixa a Matadepera, tot passant pel Coll de Grua i Can Torres.

Malgrat la persistència de la tempesta, arribem a Terrassa i encarem els últims minuts de la temporada en un ambient bucòlic i tenebrós; plou, cauen llamps i l'única il·luminació que tenim són els cotxes i els semàfors perquè els fanals no saben que s'ha fet fosc abans d'hora.

El diluvi final pot representar el què ha estat un dels punts freds d'aquesta temporada, tot i així esperem que després de la tempesta torni la calma i que de cara a la propera les coses vagin millor en aquest sentit. No obstant, sempre hi ha la part bona que ens omple d'energia i ens permet seguir endavant!


MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 73

CRÒNICA: "L'ESCALA, EL NOSTRE PRIMER VIATGE" + SORTIDA 72

Passar quatre dies junts fora de casa. Aquesta va ser una de les diverses idees que ens plantejàvem a mitjans de juny en el programa per aquestes vacances, sens dubte la més rellevant. A mesura que van anar passant els dies, la possibilitat es va anar transformant fins a convertir-se en un fet. Sense adonar-nos-en, el dimecres 22 va arribar.

DIMECRES 22 DE JULIOL: OBJECTIU, L'ESCALA

Els cinc MKCOS que finalment protagonitzarem aquesta experiència: l'Aleix, l'Arnau, l'Edu, el Sergi i un servidor, agafem el tren i sortim a tres quarts de dues de Terrassa en direcció a Barcelona. A l'estació de Sants comprem els bitllets i un altre tren ens porta, gairebé cinc hores més tard, fins a Sant Miquel de Fluvià. Des d'allà, quan ja passen cinc minuts d'un quart de sis, comencem a pedalar. Resseguim el riu Fluvià i mentrestant, ens anem adaptant al nou terreny que ens fa anar més ràpids i segurs de l'habitual. Tot i així la humitat relativa és força elevada, fa molta calor encara que de sol no en fa gens de moment. Passem per Vila-robau, posteriorment diem adéu al Fluvià i des de l'Armentera girem el rumb cap al sud per dirigir-nos a L'Escala. Tot són camps i divisem l'horitzó per totes bandes, ens trobem a l'antiga gran plana del Ter.

El sol comença a brillar sobre el cel enteranyinat en el moment en què accedim al poblat de Cinc Claus dominat per cinc masos a banda de l'ermita de Santa Reparada. En pocs minuts creuem la carretera i des del Mas Astruc i les ruïnes d'Empúries agafem una baixada i per fi entreveiem les primeres aigües obertes, arribem a L'Escala, un municipi que supera els deu-mil habitants i es troba a la Costa Brava, a la banda més meridional de la comarca de l'Alt Empordà.

Remuntem pel passeig i travessem els carrers de primera línia de mar per veure les platges i finalment, arribem al nostre domicili quan passen pocs minuts de dos quarts de sis.

Ens instal·lem i després de fer les compres fem el primer bany de l'estada a l'anomenada "Plaja" que és la que es troba al punt neuràlgic de L'Escala. Tret de sortida a quatre dies ben prometedors!

DIVENDRES 24 DE JULIOL: LA SORTIDA

Després d'un dijous on hem conegut el passeig i les platges d'Empúries pel matí i hem fet el bany de la tarda a l'antic Port del Perris, inclòs algun salt a la punta de l'Olla, el divendres que comença ben assolellat i un pèl accidentat ens convida a passar el matí a la darrera platja que ens queda per veure, Riells.

Una vegada banyats i assecats tornem a casa per preparar un dinar especial ja que és l'últim de l'estada i amb un valor afegit, celebrarem el recent divuitè aniversari de l'Eduard Verdaguer. Així doncs, després d'una bona fideuà amb all i oli, que com tots els àpats menys el de l'esmorzar, ho assaborim mentre contemplem el mar des del balcó de casa, prepararem la coca des del pis de baix i un cop a dalt, la bufada d'espelmes. En aquest precís moment engega la tramuntana (vent de component nord) i s'acosta una bona tempesta que marcarà el fil d'aquesta tarda.

Després de menjar la coca, baixem tots a baix per veure el regal que li hem preparat, un vídeo amb un petit recull fotogràfic dels bons moments que hem passat amb ell fins ara.

Vist el vídeo pugem cap a dalt i ens prepararem per fer la sortida pròpiament de l'estada. Arrenquem quan falten deu minuts per les sis de la tarda i sota un bon ruixat ens dirigim cap al sud per entrar al Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter i ho fem per la banda de la Muntanya Gran, agafant la pista que comença al costat del càmping de la Cala Montgó, un dels indrets que ens quedaran pendents per visitar en cas de repetir-ho. 

La pista ens enfila cap al centenar de metres d'alçada i mentre la pluja va i ve, sense lliurar-nos dels llamps i els trons, comencem a veure de lluny el massís del Montgrí, la muntanya on se situa la cota més elevada del parc, concretament al Montplà, amb 311 metres d'alçada; la mateixa d'on comença el carril bicicleta de l'avinguda Abat Marcet de Terrassa, al costat de la plaça de les Magnòlies.

Després d'una mitja hora llarga de pujada, quan assolim el novè quilòmetre del recorregut comencem a baixar fins a Torre Ponça. Allà ens desviem a mà dreta per encarar l'ascens cap al punt estrella de la sortida, el cim de Rocamaura o també Roca Maura com es vulgui escriure. Hi arribem una hora després d'haver sortit i des d'allà gaudim d'uns paratges espectaculars, l'enorme extensió plana que conforma L'Estartit, amb la desembocadura del Ter i els petits poblets que queden al fons i als peus de les muntanyes de Begur. Més a l'oest seguim veient la plana i localitats com Pals i la Bisbal, capital de la comarca del Baix Empordà i al rerefons la gran cadena de les Gavarres.

Aprofitem per immortalitzar un dels millors moments no tan sols de la sortida sinó dels quatre dies que encaren ja la recta final.

Des dels 225 metres que ens trobem a Rocamaura, desfem bona part de la pujada i baixem cap als boscos del Serrat Llarg, tot passant per la Torre Vella fins arribar a la Casa del Guarda, on aprofitem per reomplir els bidons. A partir d'ara comencem a tornar cap al nord a través d'una pista que es pot combinar amb corriols que queden a la vora. En poca estona arribem a Torre Ferrana connectant amb el camí de Sobrestany. Falta ben poc per acabar però mirant cap a L'Escala veiem un cumulonimbus ben potent que serà l'encarregat de donar un final novament passat per aigua.

Efectivament, arribem a casa a un quart de nou ben xops. Saludem als meus avis que acabaven d'arribar de Terrassa. Gaudim d'un bon sopar carregat d'hidrats de carboni i vitamines i després d'una estona de relax anem cap al llit, ens convé una bona dormida a fi de carregar forces per la tornada que ens espera.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 72

DISSABTE 25 DE JULIOL: OPERACIÓ TORNADA

Ens despertem en un dissabte en què el temps no ha canviat gaire respecte el dia anterior, tot i que ha deixat de ploure l'ambient no acompanya massa al bany. Així doncs ens hem aixecat tranquil·lament i després d'esmorzar hem començat a preparar bosses. Ens acomiadem del Sergi, ell se'n va cap a L'Estartit pel mateix recorregut d'ahir.

Saludem als meus avis abans que marxin a passar el dia a fora i posteriorment dediquem l'últim passeig per L'Escala. Cap a dos quarts de dues, tanquem i procedim a fer el viatge de tornada, tal i com vam arribar, en bicicleta.

En aquesta ocasió, no anem cap al nord-oest sinó ben bé cap a l'oest. Creuant camps i passant primerament pel poble de Viladamat i després per Palau-borrell. Des d'allà entrem a la Serra de Ventalló i anem guanyant alçada. Un cop a dalt el recorregut es basa en petits alts i baixos però en absolut estem parlant d'un trencacames. Tot i així, l'element que més repercuteix en la dificultat del trajecte és l'elevat pes de les motxilles que portem a l'esquena. Això ens obliga a anar en calma i fer petites aturades. 

A Viladamat

Veiem els petits llogarets de Garrigoles, les Olives, Vilopriu i Valldevià i mica en mica ens anem aproximant fins al destí final. En els darrers quilòmetres també tenim l'oportunitat de veure part del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà, sota les grans muntanyes del Cap de Creus i el Pení. Mirant cap al sud-est veiem el Montgrí i al seu costat, justament, el turó de Rocamaura amb la veïna Torre Moratxa.

Amb vint quilòmetres al capdavant arribem a l'andana de Camallera quan passen pocs minuts de les tres de la tarda. Aprofitem per menjar l'entrepà que ens hem fet a casa i al cap de deu minuts, agafem el tren cap a Barcelona. Adéu Empordà!

MÉS FOTOS DE LA TORNADA

Vist i no vist, reapareixem a l'Estació de Terrassa quatre dies després, com si res hagués passat, a dos quarts de set.

Així doncs, amb l'operació finalitzada, donem el punt i final al nostre primer viatge. El viatge que simbòlicament posa el punt i final a la tercera temporada. El viatge que per sempre més quedarà ben escrit i recordat a la memòria del grup i dels cinc que ho hem fet possible. Esperem que sigui, el primer dels molts viatges que farem.

MÉS FOTOS DE L'ESTADA

CRÒNICA: SORTIDA 71 "EL SANT LLORENÇ MÉS PROPER"

Amb la segona sortida d'aquest estiu tanquem la segona setmana de juliol, a les portes d'encarar l'equador d'aquest mes que ens portarà cap al final de la temporada.

Sortim des de l'Institut Terrassa quan falten cinc minuts per tres quarts de set sota una temperatura que ronda els trenta graus. Per aquest motiu, amb l'Eduard prenem la sàvia decisió d'anar a passar la tarda cap a les obagues més properes. Així doncs, des dels plans de Ca n'Amat de la Muntanya pugem cap al camí que ressegueix el ponent de la carena del Troncó arribant fins a la font del Troncó mateixa. Allà ens aturem una estona per refrescar-nos de l'aigua que encara raja com si d'art de màgia es tractés, perquè amb el temps que fa que no plou, sembla mentida.

Després del petit descans fem el quilòmetre de baixada fins arribar a la carretera de Rellinars, creuem el torrent dels Caus per dirigir-nos cap a la Plana Freda. Com que anem bé de temps tornem a parar breument per visitar la bucòlica font del Racó i descobrir el catxé que s'hi amaga.

Des d'aquí connectem amb la pista que baixa de la Font de la Cirera i continuem descendint fins arribar a la riera de Gaià. Sortim novament a la carretera i ultimem el darrer tram de la sortida fins a casa.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 71

Aprofitant que darrerament hem fet sortides per aquí a prop, pels voltants de Terrassa, aquesta vegada tancarem la crònica facilitant-vos un article escrit per un parent meu al Diari de Terrassa on fa un elogi ben bonic del Sant Llorenç més proper.