dimecres, 20 de gener de 2021

CRÒNICA: SORTIDA 145 "CONTENCIÓ"

En un dia de Sant Sebastià tan trepidant com el que estem tenint enguany: explosió a Madrid, nou president als Estats Units... Observant aquesta fotografia que encapçala la crònica i intentant treure una conclusió de la sortida avui realitzada amb tu, Aleix, em ve al cap aquesta paraula: contenció.

A tocar de la carretera que comunica Vacarisses i Olesa transcorre la riera de Sant Jaume, que acaba desembocant a la riera de Gaià; a sota de la boca nord del túnel del Quart Cinturó. Són dos cursos hidrogràfics força erosionats i escarpats, així com la mateixa formació geològica de Ribes Blaves que podem copsar a la segona fotografia; aflorament de margues blaves summament fràgil. Tingueu present això, aquesta zona està envoltada de carreteres, vies de tren i edificis.

La cent quaranta-cinc ha estat regida per cinc quilòmetres de quitrà en pols del Quart Cinturó. Com apuntava abans a Twitter, tenim una infraestructura que, amb el deure pendent de servir a les poblacions més properes del Vallès Occidental i el Baix Llobregat, des de fa més de deu anys no aporta res de bo. Conseqüències negatives que afecten una zona fèrtil de Viladecavalls i el seu paisatge. Una repercussió destructiva sobre el territori que en absolut, té marxa enrere.

Manca de gestió, despreocupació, abandó... Escolliu el qualificatiu que vulgueu, però "contenció" és la paraula clau. La nostra existència penja d'un fil molt prim, la Terra és vulnerable i l'home, que tan sols lluita el mínim i el just per sobreviure, només fa que incrementar aquesta vulnerabilitat.

Posem-nos a pedalar. A les nou tocades, eixim de Terrassa -com diu el Gustavo, company revisor d'Alcoi- per la carretera de Rellinars. Avui proposo a l'Aleix aquesta excursió diferent que havia fet amb en Biel el juny de 2019, i amb l'Edu i el Miquel el novembre del mateix any.

Per dur-la a terme, primer cal superar la prou coneguda ascensió a la urbanització dels Caus pel camí de la Pineda. Una bona manera de començar i despertar-nos en un dimecres rúfol.

A la plaça dels Caus, a davant de la braseria del Teix, descansem i ens abriguem abans de començar els llargs deu quilòmetres de baixada que tenim per endavant. La boira típica de Vacarisses -la vacarissana-, i el fred, amos i senyors de la situació, ens amarguen literalment aquesta part tan entranyable. Arribem a Ribes Blaves poc abans de les onze sense sentir-nos els dits i amb la lliçó apresa: aquesta no és una sortida per fer a l'hivern!

Havent recuperat una mica el sentit del tacte, travessem els carrers de Ribes Blaves i Oasis, entre Olesa i Abrera, mentre albirem a la llunyania algunes localitats com ara Martorell i els massissos de l'Ordal i el Garraf. Un petit esquirol irromp a les nostres mirades, però fuig de seguida a l'altre marge del camí poc abans de prendre el corriol que ens fa entrar, finalment, a les vies de la B-40. Teòricament restringides, no semblem causar cap problema al personal que hi treballa. 

Avui, com la darrera vegada, no som els únics excursionistes que aprofitem el pas que permet la construcció de la futura autovia. En les tres ocasions ha anat bé per tornar a Terrassa, però un altre dia podem utilitzar-la per anar de Viladecavalls a Ullastrell, per exemple.

En un tres i no res, passem per la rampa que hi ha a prop d'una petita bassa i marxem del recinte. Està tot tan enfangat que acabem amb les bicicletes ben empastifades! 

Sortim a la pista asfaltada de la Gravera i arribem a Terrassa pel Roc Blanc. 


ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 145



EPÍLEG

Una velocitat mitjana especialment elevada fa que en poc més de dues hores i mitja hàgim traçat els màgics trenta quilòmetres. Una sortida fugaç, però productiva, interessant i ben necessària en aquests temps complicats, la qual se suma a les onze que portem aquesta temporada.

Veurem què ens depara el cap de setmana. 

dilluns, 18 de gener de 2021

CRÒNICA: SORTIDA 144 "AIXÒ, AL MEU PAÍS, ÉS UN PARADÍS"

Quatre jorns després de revisitar el puig de la Creu, avui diumenge, 17 de gener de 2021, diem adéu a la segona setmana de l'any tot retrobant-nos amb els paisatges més singulars del salvatge i llunyà nord de Matadepera, que feia també força temps que no hi passàvem.

De fet, hauríem de retrocedir dotze mesos per tornar a veure fotografies de Can Garrigosa i Can Pèlags, i feia poc més de quatre anys que no pedalàvem pel senderó que comunica la zona d'esplai amb la torre de Salvans i el conjunt de la Barata. Curiós i casualment, el 17 de gener de 2015, avui fa precisament sis anys, també vam prendre aquest corriol que destaca pel formós precipici de roca que el torrent de la Mamella ha creat al seu pas.

Sembla mentida, però per aquests bells i vells coneguts paratges que congreguen el massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac, encara avui tenim la sort de descobrir algunes raconades; per camins inhòspits que nou temporades després, encara mai havíem rastrejat, i els que de ben segur resten pendents...

A les 09:21, engeguem la cinquena hivernal des del passeig del vint-i-dos de juliol, una mica més tard del previst per culpa del contratemps de les piles del GPS; sense elles no hauria estat possible mesurar acuradament el recorregut que tot just emprenem.

Travessem el pla del Bonaire. Una setmana després del Filomena, el dia es presenta esplèndid. Tot fa preveure, doncs, que no estarem pas sols rondant per la muntanya.

Decidim fer com dimecres; pugem per la riera de les Arenes i així evitem la trama urbana. Més amunt del pavelló, passem al costat contrari de la riera. Can Torrella de Baix és la primera de les diverses masies matadeperenques que avui protagonitzaran la sortida.

Ens tornarem a veure més endavant, riera. Ara la deixem enrere i pugem encara més amunt per la urbanització dels Rourets. En sortir-ne, agafem un camí de terra que ens obsequia amb un perfil encantador de Sant Llorenç, presidit per La Mola. Un grup de fotògrafs en donen fe.

Baixem a l'àrea d'esplai del torrent de l'Escaiola; ni una ànima a causa de la pandèmia. A veure si se soluciona aquest problema i no gaire lluny en el temps, podem fer una costellada tots junts.

Girem a l'esquerra per una pista que prové de la carretera, i immediatament després, tombem a la dreta rumb a la Barata. L'entorn del torrent rep el nom del pla de Suris, avui amb presència de glaç a les parts més ombrívoles i enclotades.

A la vora de la torre del Salvans trobem una finca recentment restaurada. De la Barata tornem a la carretera i de seguida en sortim per baixar una altra vegada a la riera, ni de bon tros serà l'última.

Col·loquem-nos a la pista que pentina el vessant hidrogràfic esquerre. Mentre pugem pels plans de les Rovires, en aquest punt ens acompanya el Castellsapera, el cim més alt de Terrassa.

No és gens habitual el que resoldrem a continuació: un bucle, en forma de zero, que ens deixa al mateix punt de partida i posteriorment ens fa baixar pel mateix lloc que hem pujat. És com si dibuixéssim un globus amb dues cordes, per entendre'ns. Així encerclem de ple el torrent dels Obaguets, el fondal més nord-occidental de Matadepera, on assolim el punt més elevat de la sortida (761 metres) i a més de glaç, veiem encara restes de neu de dissabte passat. A damunt nostre hi ha el turó de coll Prunera, punta de la carena dels Ginebres.

Reculem a les Rovires i en un moment donat, a la nostra esquerra neix un camí que puja a Can Bofí. Just abans de sortir a la plana que hi ha a davant de la casa ens aturem a veure el forn de calç del Cargol, on es troba un geoamagatall de l'amic David.

Per conèixer aquesta zona cal fer, de bon o mal grat, un altre "0", però en aquest cas sense acabar de tancar-lo. Can Pèlags és el següent mas a marcar, un dels més antics del massís, per cert. L'enllaç fins a Can Garrigosa és de descens i, per tant, representa un petit respir abans de fer l'última capbussada a les entranyes del parc, sens dubte la més bonica de totes.

Entre Sescorts i la Mola, la pista que ve de Can Garrigosa s'endinsa fins al peu de la canal de l'Abella, un dels nombrosos accessos a la muntanya, en aquest cas pel morral del Drac; ben visible des de molts punts de la sortida. Aquesta perspectiva ufanosa de la Mola, a la qual es deixa entreveure el campanar del monestir, és el premi de tot l'esforç que hem fet avui, juntament amb les patates julianes que tastarem més endavant.

Sorgim a la pista que, de can Pobla, davalla a Can Robert i desemboca a la riera de les Arenes. La torre de l'Àngel és la vuitena i darrera masia de la regió. Continuem de baixada fins al club esportiu de les Pedritxes per fer el merescut aperitiu.

Per la carretera passem una altra vegada per can Torrella i, des de Matadepera, havent contemplat el pi de Sant Sebastià, que enguany no ha comptat amb la tradicional baixada, decidim acabar l'itinerari com tantes vegades fem; per la torre de Mossèn Homs i l'estació de Torrebonica. Això sí, avui ho alterem una mica pels corriols del bosc de les Farigoles, on el Karim i jo havíem fet alguna prova d'educació física a primer de batxillerat.

També provem una altra variant just abans de Mossèn Homs, però poc després de "l'estació fantasma", l'aglomeració de persones és de tal magnitud que, en voler prendre un camí més solitari, de seguida n'entenem el motiu: està ben embardissat. 

Acabem arribant a Terrassa per la via del tren. Punt final pocs minuts abans de dos quarts de dues.


ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 144


EPÍLEG

Una sortida prou coneguda que, tot i això, ens ha donat unes quantes alegries. Almenys per qui redacta la crònica ha estat un matí de diumenge divertit, entretingut i ben aprofitat. Hem pedalat força, hem treballat les cames i sobretot, hem carregat endorfines que ho necessitem més que mai.

Cloem la setmana amb setanta-sis quilòmetres més al sac i molta empenta per seguir sumant i gaudint els dies més immediats. Tot plegat comença a recordar als anys gloriosos dels Macacos, anem pel bon camí però cal mantenir el pols i dit amb claredat, ser més gent!

dimecres, 13 de gener de 2021

CRÒNICA: SORTIDA 143 "REESCRIUREM"


Ho torno a provar. Per bé que el temps és limitat per a tothom, les estones que he dedicat a valorar les nostres sortides mai les he considerat una pèrdua de temps, al contrari.

Deixem enrere el 2020; nou any, nous objectius, nous propòsits.

La pila de sortides del desembre han redreçat una novena temporada que a principis de mes, tan sols en comptabilitzava una, la del setembre. L'estiu va ser inoblidable: amb el Castro - això sí, només amb ell - vam gaudir com mai banyant-nos a un gorg a cada sortida, arrebossant-nos la pell de fang i dient adéu a la vuitena des dels bellíssims escenaris del Montseny i Savassona.

A la recta final de la tardor, hem anat recuperant els altres companys i, com a mínim, no totes les sortides han estat de dos. La dignitat del grup, doncs, va progressant adequadament. L'Arnau, l'Eduard, el Karim, l'Oriol Muñoz i el nouvingut Nil Costa, han estat les altres cares de les últimes setmanes, al final d'un any que ens ha fet canviar la manera de concebre el món i la vida.

Mirem endavant, sempre endavant. Havent trepitjat la neu dissabte passat, avui dimecres, 13 de gener, comencem a escriure les primeres pàgines del 2021, el desitjat i esperançador any de la vacuna; almenys per a la majoria i els que tenim la sort de disposar-la.

Qui té el cap on toca sap que a les 08:45 ens havíem de trobar a l'estació del Nord. No és el meu cas. L'Aleix m'espera al punt de trobada mentre jo vaig engegant el GPS a la porta de casa seva.

El seu missatge em fa reaccionar i deu minuts més tard, des del lloc que toca, prenem el carrer de la Independència, en sentit nord. Travessem les avingudes Abat Marcet i Béjar, girem a la dreta per seguir pujant pel nou carril bicicleta de la carretera i, des del pont, ens situem a la llera de la riera de les Arenes per seguir pujant fins a la plaça de Sant Jordi.

Font de la Tartana. Ens alliberem, per fi, del trànsit dels matins laborals i comencem a rodar pel bosc. Feia mig any que no repetíem la pujada de Can Torres, i això que la teníem avorrida!


De totes maneres, no ens aturem a fer el tradicional descans a l'era del mas. Sortir entre setmana vol dir també estar atents al rellotge, hi ha obligacions per complir. Per tant avui no badem gaire, anem per feina. Segur que la inversió tèrmica ens ha donat ales per no deixar de pedalar. De fet, tan sols cal esforçar-se un pèl més, fins a arribar a la bassa de la carena del Sabater

Encarem la davallada important que alguns coneixem com el Rellotge, de tres-cents metres de desnivell i que mor a la carretera de Sant Llorenç Savall, al seu pas per les cases de les Arenes. 

El fred que passem a la baixada fa honor al seu topònim: el sot de la Carda, perquè collons com cardava, amb perdó... Sobretot pels que no duien doble mitjó o doble guant! Ara, les parets del vessant est de La Mola, que alguns heu vist també en altres ocasions, avui són més espectaculars que mai per les clapes de neu que encara queden a algunes raconades de la muntanya.

Els gairebé dos quilòmetres de carretera amunt els fem a pinyó.

Tot d'una tombem a la dreta per passar el riu Ripoll, amb un cabal no gaire abundant, però en part glaçat. Explico a l'Aleix la darrera vegada que vaig passar per aquí, aleshores amb l'Edu, el Karim i el Pol; just abans de l'esclat de la pandèmia, a finals de febrer.

Cal assumir un ascens considerable fins a Can Cadafalc. La pujada no és dura, però té repunts i és important regular el ritme, dosificar esforços i no pensar que tot està al sac fins que es té ben lligat. Una recomanació que val per qualsevol pujada que no coneguem com el palmell de la mà.


Assolim la carena a dos quarts i mig de les onze. Arribem a la masia i albirem, a la llunyania, els cingles de Gallifa i de Bertí, a darrere del Farell de Caldes. Ens permetem un respir abans de prosseguir. Rememorem, en aquest cas, el primer avituallament de la Falconada del 2014.

Uns metres més de pujada, i de seguida encerclem el serrat de Guardiola i tornem a baixar transitòriament fins a l'encreuament del puig, o l'alzina Balladora pels castellarencs. 

Déu-n'hi-do... He hagut de repassar els historials per no equivocar-me, però efectivament, feia cinc anys que no visitàvem aquesta balconada tan emblemàtica! Hem tornat al puig de la Creu. La veritat és que no el recordava tan preciós. Veiem la neu que queda al massís del Montseny, força més que a Sant Llorenç, és clar. Tenim la sort que avui, malgrat el fort vent i el fred, el cel és ben blau i el paisatge absolutament radiant; les imatges parlen per si soles. Una noia que trobem a dalt ens fa algunes fotografies molt amablement.


La baixada de la cara sud del puig és per gaudir-la, però més aviat a l'estiu. A nosaltres ens deixa les extremitats del cos una mica tocades, i literalment enfonsades.

Arribem a Castellar del Vallès i travessem la ciutat fent cas a les indicacions del GPS, sense el recurs aventurar-se per aquests carrers pot arribar a ser una autèntica peripècia.

Ja només queda baixar al riu Ripoll, fer el conegut pas que els primers anys ens agradava filmar, prendre's amb calma el camí de la Nevera, serpentejar el torrent de Ribatallada i culminar Sant Julià d'Altura fins a esgotar la darrera gota de sang.

Au, el camí fins a Terrassa ja el coneixem tots prou bé. Només afegir que si hi ha fang, poseu-vos-hi de ple perquè no hi ha res a fer. Encara que vulgueu evitar-lo, sempre acabareu ben maquillats.

Arribem a casa escassos minuts abans de l'una, que era l'objectiu.

ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 143



EPÍLEG

Doncs no ha quedat pas malament aquesta crònica per ser la primera després de força temps, no? Sé que us agraden i us les mereixeu. Tinc la sensació que el grup té un bon rumb, i que aquest any que acabem de començar passaran coses molt, molt bones.

Ens retrobem a la cent quaranta-quatre, i reescriurem de nou. Sembla que n'Aleix té ganes de fer el Puig Madrona; a mi tant se me'n dona, mentre no sigui Barcelona.

dijous, 31 de desembre de 2020

ÚLTIMES SORTIDES DEL 2020

Els darrers quinze dies de l'any pandèmic capgiraran, encara que sigui una mica, els mals records que ens deixa aquest 2020. Sis sortides més que se sumen a les dues realitzades el mateix desembre, en un any que, malgrat tot, tampoc ho hem passat tant malament, no?



dissabte, 12 de desembre de 2020

SORTIDA 137: DISSABTE, 12 DE DESEMBRE DE 2020

Roques Blanques amb força vent, en una sortida de no només bicicleta sinó també espeleologia, braves i Geocaching! #bikespeleobravacaching

De baixada, busquem el Sant Greal de Can Roure, abans de baixar pel Gran Canyó!



dimecres, 2 de desembre de 2020

SORTIDA 136: DIMECRES, 2 DE DESEMBRE DE 2020

Ens ha agradat tant aquest racó, que hem girat cua per fer #bicipostureig!

Avui teníem temps per esbargir-nos i fer un tomb per aquí a la vora, tot petant la xerrada i buscant alguns catxés pel mig del bosc.

Seguim fent temporada!



dimarts, 15 de setembre de 2020

SORTIDA 135: DILLUNS, 14 DE SETEMBRE DE 2020

Avui també iniciem un nou curs absorbint cada paisatge, cada experiència a la muntanya, cada minut amb els amics.

Ara més que mai.


ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 135



EPÍLEG

Aquesta és, potser, la represa més incerta de totes les viscudes. Arrenca un curs que no sabem com evolucionarà, com acabarà; però passi el que hagi de passar, els macacos mai deixarem de pedalar.

Que la novena temporada ens ompli de sortides al bosc, quilòmetres, paisatges, muntanyes i sobretot, la més bona companyia.

Comencem!

dimarts, 25 d’agost de 2020

SORTIDA 134: DISSABTE, 8 D'AGOST DE 2020

Abans de marxar de vacances, comiat de cinc estrelles a un dels pobles més bonics de Catalunya: Espinelves, amb els seus avets i una església romànica de postal.

Ens retrobem a la novena temporada. Sempre endavant!



dilluns, 27 de juliol de 2020

SORTIDA 133: DISSABTE, 25 DE JULIOL DE 2020


Feia temps que no gaudíem del descens a Rellinars pel camí de la font de la Saiola!

Abans-d'ahir dissabte, fèiem, amb l'Aleix, la sobtada i plaent baixada al costat de les espectaculars agulles i cims del Camí Ral del Coll de Daví, estrelles de la Serra de l'Obac.

Aquesta setmana, més i millor!




SORTIDA 132: DIMARTS, 14 DE JULIOL DE 2020


Reprenem les sortides convencionals amb força, i el riu Ripoll també. El seu cabal extraordinàriament abundant ens regala, aquest dimarts, moments divertits i refrescants.




dijous, 28 de maig de 2020

CRÒNICA: TARDA 14 "EFECTES DEL CONFINAMENT"


Moment de pausa abans de prendre el desviament de la font del Janot. Escoltant el silenci del bosc a les deu de la nit.

Dita i feta la segona sortida de la setmana i del post-confinament, amb un munt de temes per comentar, i encara no ens ho hem dit tot!


dimarts, 26 de maig de 2020

CRÒNICA: TARDA 13 "LA RUTA DELS PERDUTS"


Preservarem la distància que calgui, però mai deixarem de pedalar junts, passi el que passi.

Quan acabi aquest malson, la vida ens haurà donat una magnífica lliçó i això ens farà millors com a persones i com a societat. Valorarem molt més el que som, el que tenim, i donarem molt més significat a les petites coses: sortir a passejar, quedar amb algun amic i en definitiva, fer allò que sempre ens ha agradat fer.

Reprenem els pedals i tornem a la muntanya reforçats. Ahir érem sis macacos de passeig per la Serra del Troncó, deixant enrere la ciutat i el confinament. Una tarda per retrobar-nos, posar-nos al dia i començar a dibuixar un nou futur.



dissabte, 7 de març de 2020

SORTIDA 131: DIUMENGE, 1 DE MARÇ DE 2020




SORTIDA 130: DISSABTE, 22 DE FEBRER DE 2020






SORTIDA 129: DIMECRES, 12 DE FEBRER DE 2020




SORTIDA 128: DISSABTE, 8 DE FEBRER DE 2020





SORTIDA 127: DIJOUS, 30 DE GENER DE 2020





NOMBRE DE VISITES