dijous, 28 de maig de 2020

CRÒNICA: TARDA 14 "EFECTES DEL CONFINAMENT"


Moment de pausa abans de prendre el desviament de la font del Janot. Escoltant el silenci del bosc a les deu de la nit.

Dita i feta la segona sortida de la setmana i del post-confinament, amb un munt de temes per comentar, i encara no ens ho hem dit tot!


dimarts, 26 de maig de 2020

CRÒNICA: TARDA 13 "LA RUTA DELS PERDUTS"


Preservarem la distància que calgui, però mai deixarem de pedalar junts, passi el que passi.

Quan acabi aquest malson, la vida ens haurà donat una magnífica lliçó i això ens farà millors com a persones i com a societat. Valorarem molt més el que som, el que tenim, i donarem molt més significat a les petites coses: sortir a passejar, quedar amb algun amic i en definitiva, fer allò que sempre ens ha agradat fer.

Reprenem els pedals i tornem a la muntanya reforçats. Ahir érem sis macacos de passeig per la Serra del Troncó, deixant enrere la ciutat i el confinament. Una tarda per retrobar-nos, posar-nos al dia i començar a dibuixar un nou futur.



dissabte, 7 de març de 2020

SORTIDA 131: DIUMENGE, 1 DE MARÇ DE 2020




SORTIDA 130: DISSABTE, 22 DE FEBRER DE 2020






SORTIDA 129: DIMECRES, 12 DE FEBRER DE 2020




SORTIDA 128: DISSABTE, 8 DE FEBRER DE 2020





SORTIDA 127: DIJOUS, 30 DE GENER DE 2020





SORTIDA 126: DIUMENGE, 19 DE GENER DE 2020




SORTIDA 125: DIUMENGE, 29 DE DESEMBRE DE 2019






divendres, 24 de gener de 2020

CRÒNICA: SORTIDA 124 "¡VAYA PAR DE GEMELOS!"


Avui dijous, 19 de desembre de 2019, comencen les vacances de Nadal pel macaco Aleix i això permet que puguem dur a terme la sortida cent vint-i-quatre en un dia laboral; amb el privilegi de tenir tot el bosc, pràcticament, per a nosaltres sols.

En aquesta ocasió plantegem combinar bicicleta i geocerca en un recorregut breu i de no més de tres hores, perquè un servidor té un compromís a partir del migdia.

Ens reunim a la Rambla, al costat del Parc dels Catalans, a un quart de deu. Ens dirigim al sud tot seguint el curs de la riera del Palau. Com que fa un dia ennuvolat i humit, més aviat fa fred. Passem per les Fonts i arribem al municipi de Rubí, on tenim la possibilitat de trobar quatre geoamagatalls.



A la Torre Bassas hi ha la primera possibilitat, de mussol8, que malauradament se'ns resisteix i haurem de deixar en blau fins a la pròxima ocasió. Més endavant cerquem amb èxit un de l'enkai19: "Donde he puesto el cache.", que després de molt insistir i persistir aconseguim trobar la capsa entre un munt de pedres.

Prosseguim cap al barri del Pinar, on es troba "El Deposito", de Panda_7271. Un que no es fa gens car de trobar gràcies a la pista evident i a l'absència de geomuggles. Sense ells la recerca es pot fer amb una calma absoluta.

Tot dirigint-nos al Camí dels Monjos per prendre la Serra de Galliners i començar a fer via cap a Terrassa, encara en queda un més per trobar del mateix propietari: "UN PAR DE GEMELOS", el qual ens va baixar de la bicicleta per superar un pendent agosaradament inclinat, però ens ho prenem amb humor, ja que tot forma part de l'aventura del dia.


Baixem a la urbanització de Can Pallars i Llobateres i, Betzuca amunt, passem per sota de la C-58. Veiem que al costat oposat han fet tasques de desforestació a causa de les obres.

Travessem la plana de Can Badiella, acabem per Torrebonica i, igual com vàrem fer a la sortida anterior, entrem a la nostra ciutat pel passeig.

Arribem a casa a un quart i mig d'una.





EPÍLEG

Un matí de desembre doblement aprofitat. Arrenquem amb molt bon peu les festes nadalenques; amb expectatives de més sortides i, per alguns, de més catxés.

dijous, 23 de gener de 2020

CRÒNICA: SORTIDA 123 "UNA TERRASSA PARTICULAR"


No sé pas com seria la nostra vida sense les estones, úniques i màgiques, que passem en aquesta balconada. Feta la pujada no hi ha res millor que aturar-se, seure i, mentre la conversa amb la resta del grup es va succeint, contemplar una visió panoràmica que, des del Pujol de Matadepera, s'estén per Terrassa i bona part de la comarca, fins a la serra de Collserola i al seu darrere, el mar.

No cal anar tan lluny per trobar-se amb el paradís; el tenim a poc més de cinc quilòmetres de casa. Sortim, i gaudim-lo.

Un, dos, i tres. Són les deu i deu i arrenca la sortida cent vint-i-tres, avui de la mà dels macacos Eduard, Aleix i Marc. Sortim de Terrassa pel pla del Bonaire, passem pel pavelló i els carrers de Can Prat i Can Solà del Racó i, abans de començar la pujada, algú aprofita la font de la Tartana per recarregar aigua, un altre costum que dubto que mai es perdi.



Assolit mig desnivell del qual avui farem, engeguem el relaxing time a Can Torres i, mentrestant, pregunto cap a on els ve de gust continuar. Decidim seguir pujant fins al Sot de la Codoleda, on es troba el Pla de Sant Llorenç i, més endavant, la urbanització de Cavall Bernat.

Travessem el torrent del Rajant, veritablement afectat pels darrers temporals, i anem davallant per Can Robert, la riera de les Arenes i la masia de Can Torrella de Baix.



Ràpidament tornem a aparèixer al poble de Matadepera i, com que el dia acompanya, parem a fer unes braves a la plaça de Cal Baldiró.

Com que encara és relativament aviat, ens desviem al bosc de les Farigoles per buscar un parell de geoamagatalls del Pascu; tota una figura del Geocaching terrassenc. Ens quedem sense signar el segon perquè hi ha una persona asseguda, literalment, sobre el contenidor.

Acabem la sortida per Mossèn Homs i entrem a Terrassa pel passeig vint-i-dos de juliol.

Arribem a casa a un quart de tres.





EPÍLEG

Una breu però agraïda excursió per gaudir de les escasses hores de llum que té el dia, ara que som a les portes del solstici. Sort que, a partir d'ara, lentament, es comencen a allargar les tardes.

dimecres, 22 de gener de 2020

CRÒNICA: SORTIDA 122 "UN DIUMENGE A LA UNIVERSITAT"


Avui diumenge, 24 de novembre de 2019, els macacos Biel i Marc serem els autors de la tercera sortida de la tardor. Ens reunim a les deu tocades a la porta de casa seva i encarem un nou dia de bicicleta. Un matí moderadament fred que obliga a posar-nos la roba hivernal; de fet la vàrem treure del fons de l’armari amb l’Oriol Muñoz el divendres de la setmana passada, a la tarda dotze.

Ens dirigim a la torre de Mossèn Homs seguint l’avinguda Béjar. Són ben poques les vegades que passem per aquí en una sortida nostra, un camí poc habitual per sortir de la ciutat. No és pas dolent, ans el contrari. Si haguéssim arrencat des de la Plaça Vella, no hi hauria hagut més remei que anar per la carretera de Castellar i francament, no és una part gaire afavorida.

Des de Can Bonvilar, prenem la pista que passa pel marge esquerre del torrent de la Betzuca. Una via molt freqüentada per excursionistes o altres ciclistes que decideixen sortir a escampar la boira.

Torrebonica, Hospital, Can Sues, urbanització de Can Pallars i Llobateres i Sant Quirze. Amb la seva toponímia és suficient per descriure aquests quilòmetres més que coneguts i pedalats, sense allunyar-nos del curs de la Betzuca en cap moment.

És al polígon industrial de Can Canals on deixem enrere el torrent i el nucli urbà, i ens dirigim a l’antic traçat dels Ferrocarrils de la Generalitat abans que es desviés a la universitat, actualment convertit en el Camí Verd del Vallès. Comença ara la part més desconeguda del diumenge i, personalment, la més interessant.



Com us podeu imaginar pel nom, el Camí Verd és totalment pla i confortable. Un espai preparat i adequat per a les persones que, per la seva condició física, la disponibilitat horària o el que sigui, amb un passeig enmig del bosc es conformen per respirar aire net, fer una mica d’exercici o, simplement caminar i desconnectar entre exàmens.

Certament, tenim la Universitat Autònoma està molt a prop. En arribar a l’estació de Bellaterra, on el camí verd i les vies de tren es troben, nosaltres prenem ara un sender amb un nom que acompanya moltes històries: la ruta Ho-Chi-Minh. En resum, és una drecera per anar a la universitat.

Un diumenge a la universitat, naturalment, desèrtica. Una imatge realment curiosa pels que estem acostumats a un paisatge del tot diferent.



No podem abandonar la UAB sense fer-nos una fotografia davant de les quatre columnes. Un autèntic emblema del campus.

Sobrepassem l’autopista AP-7 pel pont de l’avinguda de la Ciència i ens aproximem al Sincrotró. Un carril bicicleta ens guia cap al nucli urbà de Sant Cugat del Vallès, assolint en aquests instants la cota mínima del recorregut: cent metres escassos d’elevació respecte al nivell del mar. Queda clar, doncs, que ens espera pujada.

Cavalcar per aquesta ciutat és tota una peripècia, no gaire agradable pels que som de muntanya, però és el que hi ha: carrils bici, rambles, avingudes, carrers de vianants, semàfors, cotxes i el més pesat de tot, les sis rotondes que marquen la traca final d’aquesta aventura urbana. Connectem amb el Camí dels Monjos i, gràcies a Déu o qui hi hagi allà dalt, recuperem els camins de terra.

Resta una dotzena de quilòmetres per enllestir la sortida però abans, cal empassar-se tota la Serra de Galliners, de sud a nord. Prosseguim amb calma. Coneixem prou bé aquest entorn i sabem que el millor per no esgotar-nos de seguida és anar amb peus de plom.



Davallem de les Fonts, el qual serà cent per cent terrassenc en un futur, sembla ser. Des del barri sud ascendim riera amunt fins al final.

Arribem a casa a quan manquen deu minuts per les dues.





EPÍLEG

Després de la sortida d’avui queda clar que, després de més de set anys fent sortides, encara queda molta comarca per descobrir.

Ho farem.

NOMBRE DE VISITES