divendres, 24 de gener de 2020

CRÒNICA: SORTIDA 124 "¡VAYA PAR DE GEMELOS!"


Avui dijous, 19 de desembre de 2019, comencen les vacances de Nadal pel macaco Aleix i això permet que puguem dur a terme la sortida cent vint-i-quatre en un dia laboral; amb el privilegi de tenir tot el bosc, pràcticament, per a nosaltres sols.

En aquesta ocasió plantegem combinar bicicleta i geocerca en un recorregut breu i de no més de tres hores, perquè un servidor té un compromís a partir del migdia.

Ens reunim a la Rambla, al costat del Parc dels Catalans, a un quart de deu. Ens dirigim al sud tot seguint el curs de la riera del Palau. Com que fa un dia ennuvolat i humit, més aviat fa fred. Passem per les Fonts i arribem al municipi de Rubí, on tenim la possibilitat de trobar quatre geoamagatalls.



A la Torre Bassas hi ha la primera possibilitat, de mussol8, que malauradament se'ns resisteix i haurem de deixar en blau fins a la pròxima ocasió. Més endavant cerquem amb èxit un de l'enkai19: "Donde he puesto el cache.", que després de molt insistir i persistir aconseguim trobar la capsa entre un munt de pedres.

Prosseguim cap al barri del Pinar, on es troba "El Deposito", de Panda_7271. Un que no es fa gens car de trobar gràcies a la pista evident i a l'absència de geomuggles. Sense ells la recerca es pot fer amb una calma absoluta.

Tot dirigint-nos al Camí dels Monjos per prendre la Serra de Galliners i començar a fer via cap a Terrassa, encara en queda un més per trobar del mateix propietari: "UN PAR DE GEMELOS", el qual ens va baixar de la bicicleta per superar un pendent agosaradament inclinat, però ens ho prenem amb humor, ja que tot forma part de l'aventura del dia.


Baixem a la urbanització de Can Pallars i Llobateres i, Betzuca amunt, passem per sota de la C-58. Veiem que al costat oposat han fet tasques de desforestació a causa de les obres.

Travessem la plana de Can Badiella, acabem per Torrebonica i, igual com vàrem fer a la sortida anterior, entrem a la nostra ciutat pel passeig.

Arribem a casa a un quart i mig d'una.





EPÍLEG

Un matí de desembre doblement aprofitat. Arrenquem amb molt bon peu les festes nadalenques; amb expectatives de més sortides i, per alguns, de més catxés.

dijous, 23 de gener de 2020

CRÒNICA: SORTIDA 123 "UNA TERRASSA PARTICULAR"


No sé pas com seria la nostra vida sense les estones, úniques i màgiques, que passem en aquesta balconada. Feta la pujada no hi ha res millor que aturar-se, seure i, mentre la conversa amb la resta del grup es va succeint, contemplar una visió panoràmica que, des del Pujol de Matadepera, s'estén per Terrassa i bona part de la comarca, fins a la serra de Collserola i al seu darrere, el mar.

No cal anar tan lluny per trobar-se amb el paradís; el tenim a poc més de cinc quilòmetres de casa. Sortim, i gaudim-lo.

Un, dos, i tres. Són les deu i deu i arrenca la sortida cent vint-i-tres, avui de la mà dels macacos Eduard, Aleix i Marc. Sortim de Terrassa pel pla del Bonaire, passem pel pavelló i els carrers de Can Prat i Can Solà del Racó i, abans de començar la pujada, algú aprofita la font de la Tartana per recarregar aigua, un altre costum que dubto que mai es perdi.



Assolit mig desnivell del qual avui farem, engeguem el relaxing time a Can Torres i, mentrestant, pregunto cap a on els ve de gust continuar. Decidim seguir pujant fins al Sot de la Codoleda, on es troba el Pla de Sant Llorenç i, més endavant, la urbanització de Cavall Bernat.

Travessem el torrent del Rajant, veritablement afectat pels darrers temporals, i anem davallant per Can Robert, la riera de les Arenes i la masia de Can Torrella de Baix.



Ràpidament tornem a aparèixer al poble de Matadepera i, com que el dia acompanya, parem a fer unes braves a la plaça de Cal Baldiró.

Com que encara és relativament aviat, ens desviem al bosc de les Farigoles per buscar un parell de geoamagatalls del Pascu; tota una figura del Geocaching terrassenc. Ens quedem sense signar el segon perquè hi ha una persona asseguda, literalment, sobre el contenidor.

Acabem la sortida per Mossèn Homs i entrem a Terrassa pel passeig vint-i-dos de juliol.

Arribem a casa a un quart de tres.





EPÍLEG

Una breu però agraïda excursió per gaudir de les escasses hores de llum que té el dia, ara que som a les portes del solstici. Sort que, a partir d'ara, lentament, es comencen a allargar les tardes.

dimecres, 22 de gener de 2020

CRÒNICA: SORTIDA 122 "UN DIUMENGE A LA UNIVERSITAT"


Avui diumenge, 24 de novembre de 2019, els macacos Biel i Marc serem els autors de la tercera sortida de la tardor. Ens reunim a les deu tocades a la porta de casa seva i encarem un nou dia de bicicleta. Un matí moderadament fred que obliga a posar-nos la roba hivernal; de fet la vàrem treure del fons de l’armari amb l’Oriol Muñoz el divendres de la setmana passada, a la tarda dotze.

Ens dirigim a la torre de Mossèn Homs seguint l’avinguda Béjar. Són ben poques les vegades que passem per aquí en una sortida nostra, un camí poc habitual per sortir de la ciutat. No és pas dolent, ans el contrari. Si haguéssim arrencat des de la Plaça Vella, no hi hauria hagut més remei que anar per la carretera de Castellar i francament, no és una part gaire afavorida.

Des de Can Bonvilar, prenem la pista que passa pel marge esquerre del torrent de la Betzuca. Una via molt freqüentada per excursionistes o altres ciclistes que decideixen sortir a escampar la boira.

Torrebonica, Hospital, Can Sues, urbanització de Can Pallars i Llobateres i Sant Quirze. Amb la seva toponímia és suficient per descriure aquests quilòmetres més que coneguts i pedalats, sense allunyar-nos del curs de la Betzuca en cap moment.

És al polígon industrial de Can Canals on deixem enrere el torrent i el nucli urbà, i ens dirigim a l’antic traçat dels Ferrocarrils de la Generalitat abans que es desviés a la universitat, actualment convertit en el Camí Verd del Vallès. Comença ara la part més desconeguda del diumenge i, personalment, la més interessant.



Com us podeu imaginar pel nom, el Camí Verd és totalment pla i confortable. Un espai preparat i adequat per a les persones que, per la seva condició física, la disponibilitat horària o el que sigui, amb un passeig enmig del bosc es conformen per respirar aire net, fer una mica d’exercici o, simplement caminar i desconnectar entre exàmens.

Certament, tenim la Universitat Autònoma està molt a prop. En arribar a l’estació de Bellaterra, on el camí verd i les vies de tren es troben, nosaltres prenem ara un sender amb un nom que acompanya moltes històries: la ruta Ho-Chi-Minh. En resum, és una drecera per anar a la universitat.

Un diumenge a la universitat, naturalment, desèrtica. Una imatge realment curiosa pels que estem acostumats a un paisatge del tot diferent.



No podem abandonar la UAB sense fer-nos una fotografia davant de les quatre columnes. Un autèntic emblema del campus.

Sobrepassem l’autopista AP-7 pel pont de l’avinguda de la Ciència i ens aproximem al Sincrotró. Un carril bicicleta ens guia cap al nucli urbà de Sant Cugat del Vallès, assolint en aquests instants la cota mínima del recorregut: cent metres escassos d’elevació respecte al nivell del mar. Queda clar, doncs, que ens espera pujada.

Cavalcar per aquesta ciutat és tota una peripècia, no gaire agradable pels que som de muntanya, però és el que hi ha: carrils bici, rambles, avingudes, carrers de vianants, semàfors, cotxes i el més pesat de tot, les sis rotondes que marquen la traca final d’aquesta aventura urbana. Connectem amb el Camí dels Monjos i, gràcies a Déu o qui hi hagi allà dalt, recuperem els camins de terra.

Resta una dotzena de quilòmetres per enllestir la sortida però abans, cal empassar-se tota la Serra de Galliners, de sud a nord. Prosseguim amb calma. Coneixem prou bé aquest entorn i sabem que el millor per no esgotar-nos de seguida és anar amb peus de plom.



Davallem de les Fonts, el qual serà cent per cent terrassenc en un futur, sembla ser. Des del barri sud ascendim riera amunt fins al final.

Arribem a casa a quan manquen deu minuts per les dues.





EPÍLEG

Després de la sortida d’avui queda clar que, després de més de set anys fent sortides, encara queda molta comarca per descobrir.

Ho farem.

divendres, 8 de novembre de 2019

CRÒNICA: SORTIDA 121 "SOTA TERRA"


Enrere deixem un octubre intensament dur i convuls pel nostre país i per les nostres consciències. Un mes que ningú de nosaltres oblidarà fàcilment.

Volem desconnectar de tot aquest calvari, encara que solament sigui per unes hores.

La teràpia arrenca el segon dia de novembre quan passen vint minuts de les nou. Desviem el punt de trobada a la Rambla a tocar del Mercat de la Independència per guanyar temps. Avui serem tres els macacos que protagonitzarem una nova excursió, una nova sortida de la vuitena temporada, la quarta des del setembre i la que suma divuit des del gener.

Amb dos Verdaguer de la mà, ens escapem de Terrassa per la carretera de Rellinars. En aquesta ocasió encarem la clàssica pujada de la Pineda fins a la urbanització dels Caus, la qual sempre sorprèn, almenys a algú que mai sap quan acaba.

Es faci més o menys llarga, més o menys feixuga, avui dissabte tenim el plus de tastar un bon grapat de cireres de pastor, aquesta peça de fruita silvestre que tant endolceix les nostres boques quan és tardor, els primers mesos de cada temporada, des de poc abans de la castanyada fins ben entrades les festes nadalenques.


Des dels més de set-cents cinquanta metres sobre el nivell del mar, toquem sostre i emprenem un llarg descens de deu quilòmetres, passant pel poble de Vacarisses i la carretera que segueix el curs de la riera de Sant Jaume, afluent del Llobregat. Tot i que avui llueix un bon Sol i encara anem vestits com si fos estiu, a la baixada un bon paravent ens fa servei.

Prenem el trencall que ens duu a les cases de Ribes Blaves, territori olesà i posteriorment, Abrera ens fa canviar de terme municipal. En arribar a la urbanització de Can Vilalba, abandonem la carretera i per primera vegada en quaranta-cinc minuts, tornem a pedalar sobre un camí de terra, el qual ens abocaria a la coneguda riera de Gaià si no fos perquè poc abans, un corriol secret ens porta de pet al Quart Cinturó; dic secret perquè almenys, amb el mapa que em guio per descriure el recorregut no hi apareix pas, aquest camí.


Sigui com sigui, en un moment donat apareixem al mig dels quatre carrils que en un futur no gaire llunyà haurien de comunicar el Vallès Occidental amb el Baix Llobregat en qüestió de segons, i el més important, sense haver de superar cap barrera orogràfica.

Com que no sabem quan arribarà aquest preuat moment, decidim anticipar-nos als esdeveniments i travessem, sota terra i en bicicleta, la Serra d'en Ribes a través dels dos túnels de mil tres-cents metres de llargada, desplaçament que pesa més a la tornada, en ser tímidament de pujada.

Feta la malifeta, ara tenim per endavant cinc quilòmetres de progressiu, però ininterromput ascens fins a casa nostra. A més, poca cosa més podem contemplar més enllà de quitrà, vorals i els pins blancs del voltant. En concloure és cert que les serres de Collcardús, el Troncó i Sant Llorenç del Munt rere les Pedritxes, treuen el nas entre la monotonia de la "b-quaranta".


Per sortir-ne superem una espècie de Gran Canyó del Colorado que al Miquel, sent el primer i el més atrevit li deixa les rodes ben enfangades; sens dubte l'anècdota de la sortida.

Arribem a casa a les dotze i quaranta.





EPÍLEG

Una bona ocasió per repetir el recorregut de la cent tretze. Avui amb una mica menys de calor i amb un Sol de novembre que no és pas el mateix que el de juny, i gràcies perquè passejar-se pel cinturó amb l'astre rei al cap ho canvia tot, i en Biel ho sap prou bé.

Més endavant seria interessant fer-lo de baixada. De ben segur que hi haurà més oportunitats.

dimecres, 6 de novembre de 2019

CRÒNICA: SORTIDA 120 "AL REVÉS DE TOTHOM"


A diferència de la resta de mortals en un dia laborable de setembre com avui, nosaltres portarem la contrària i realitzarem una nova escapada en bicicleta. Per què no si hi ha disponibilitat, predisposició i fa un matí excel·lent per sortir a pedalar una estona?

Ens trobem a la benzinera BP a les deu del matí i ens dirigim al futur barri de Can Colomer, encara mancat de construccions però on podem trobar la carretera que el travessa, la masia homònima i un roure mort per culpa d'un incendi i la ventada de fa cinc anys; un geoamagatall dóna a conèixer la seva existència i història.

Accedim al Parc Agroforestal pels plans de Ca n'Amat i comencem a ascendir muntanya amunt cap a la nostra estimada font del Troncó, avui sense rajar ni gota. És en aquest corriol tributari on assolim els quatre mil quilòmetres acumulats des de la primera sortida. Evidentment, ens aturem i immortalitzem el moment amb una bona sessió de fotografies amb la bandera. Més de mil dies han transcorregut des del quilòmetre tres mil fins avui.



Fem un altre descans a la font abans de prendre una pujada contundent que es duu al coll, on la serra de Can Bogunyà serà l'encarregada de guiar-nos cap a Matadepera passant per Can Roure i Can Torrella de Baix.





Arribem a la plaça de Cal Baldiró a un quart d'una del migdia i, una vegada més, compartim un bon plat de braves amb el seu punt picant. A banda de ser ja una tradició, avui ho fem per un motiu més: l'Arnau se'n va a estudiar a Munich durant un semestre.

La sortida cent vint, però, no acaba aquí. Minuts abans de pagar i marxar, l'Aleix comenta que a la tarda hauria d'anar a fer un encàrrec a Sant Cugat i un servidor li proposa d'arribar-nos-hi en bicicleta, abans que tanquin a les dues. Tenim una hora i quart.

Sense rumiar-nos-ho gaire, agafem les bicicletes i baixem a Sant Cugat escopetejats. Tant és així que ens sobra mitja hora i tot. Aconseguim fer el que havíem de fer trenta minuts abans de les dues i previ a agafar el tren cap a Terrassa, ens disposem a cercar els tres catxés més propers, algun dels quals amagat de manera molt agosarada.


Perllongar el recorregut previst fins a Sant Cugat del Vallès ens obliga a distingir la sortida d'aquest dijous en dues parts, tal com vàrem fer un parell de temporades enrere. Perquè en termes estadístics no tenen res a veure i per altra banda, perquè l'Arnau decideix quedar-se a Terrassa.

Pugem al tren cap a Terrassa a les dues.







EPÍLEG

Una sortida diferent i variada, ideal per acomiadar-nos de l'Arnau i desitjar-li el millor per aquesta nova etapa que comença.

Nosaltres, malgrat la seva absència temporal, seguirem fent temporada.


dilluns, 16 de setembre de 2019

CRÒNICA: SORTIDA 119 "DE CASA A CASA TOT SEMBLA PUJADA"


Amb aquesta nova perspectiva de la cara est de Sant Llorenç del Munt, paisatge que sempre m'agrada presumir-ne, començo a relatar els fets de la sortida cent dinou, sent dos novament.

Avui diumenge, 15 de setembre de 2019, els equips verdagame i samperist ens disposem a fer un recorregut cap a l'extrem oriental del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, per sumar uns quants quilòmetres a les cames i desnivell, però sobretot, un bon matí de bicicleta i natura.

Ens trobem quan passen cinc minuts d'un quart de deu al centre de Terrassa i ens dirigim, en primera instància, al poble de Matadepera, des d'on accedirem a la serra prelitoral. Prenem la pista que mena a Can Torres i després d'un breu descans a l'era de la masia, prosseguim cap al Collet de Cabrafiga i descendim al riu Ripoll pel coll de la Rocassa.

Seguim un tram de la carretera B-124 i des del quilòmetre tretze i mig, agafem una pista forestal que ens fa remuntar un altre cop. En aquest cas pel Sot de la Carda fins a arribar als terrenys de Can Cadafalc.


L'ascens és contundent, però a diferència del primer pic, hi ha més estones de pendent suau que permeten recuperar forces. A més, la disposició del relleu crea petits oasis on la temperatura és lleugerament, però perceptiblement més baixa i això també ajuda.

Bosc de l'Esquerrà i els Tres Pins, són els dos topònims que ens acompanyen fins a la Font de les Nueretes, punt on ens aturem a descansar superada una baixada força tècnica que poc ens permet gaudir-la, amb determinats punts que gairebé es podrien qualificar de ràpel. Fins i tot el meu company pateix el començament d'una caiguda que, per sort, no té desenllaç. Passada aquesta petita aventura entre els arbres i les parets, aconseguim arribar a la font.



Aprofitant l'avinentesa, ens posem a cercar un geoamagatall que es va posar en aquest abeurador fa força temps; aquesta tardor farà deu anys. Sempre és agradable trobar catxés tan antics, sempre que estiguin ben mantinguts. En aquest cas no és així i lamentablement, ens trobem amb un contenidor aigualit. No és possible signar i aleshores, ens conformem amb una fotografia per evidenciar la nostra troballa. Per descomptat, requereix manteniment, perquè realment està en males condicions i el lloc i la seva antiguitat s'ho valen.





Des del Castell de Guanta posem rumb a Castellar del Vallès per Can Montllor i Can Padró. Reapareixem al riu Ripoll, que ens porta fins a l'aiguabarreig amb el torrent de Ribatallada, el qual ens guia cap a Terrassa a través de la pujada marcada que ens deixa a Sant Julià d'Altura.

Pels plans de Ca n'Arnella i Mossèn Homs, arribem a casa a un quart més cinc de tres.


EPÍLEG

Un matí meteorològicament excel·lent i ben gaudit per una sortida de les que feia temps que no realitzàvem, de les que fan patir però que en concloure, la satisfacció és més que compensatòria.

Ens veurem ben aviat per viure la cent vint.

divendres, 13 de setembre de 2019

CRÒNICA: SORTIDA 118 "VÀREM SER, SOM I SEREM"


Reprenem els pedals amb ganes de viure una intensa temporada, plena de sortides i objectius seductors, un dels quals correspon al clam unànime de seguir creixent com el grup que vàrem ser, el grup que som i el grup que serem.

Per començar amb bona sintonia, ens proposem una sortida cent divuit curta i planera. Travessem les serres de la Pineda i les Pedritxes, amb la urbanització dels Caus com a nexe d'unió després de la pujada. 

Traiem el nas a un balcó espectacular dels Alts de la Pepa, per copsar i capturar les primeres imatges de la nova temporada davant de les agulles del Camí Ral: el Castell de Bocs, el Paller de Tot l'Any, la Roca Salvatge i el Castellsapera.



Descendim a la riera de les Arenes i ens aturem a Matadepera, quan falten pocs minuts per la una, i celebrem aquest bon inici amb un plat de patates braves a la plaça de Cal Baldiró. Conversem una mica sobre les aventures viscudes durant la pausa estival i també fem plans de futur, més o menys immediats, sobre bicicleta i sobre altres fal·leres que ens uneixen.





EPÍLEG

Sobre la temporada que avui comencem a dibuixar, el missatge ja està més que transmès. Si voleu, es pot dir més alt, però no més clar. Al cap i a la fi, no deixen de ser les paraules de sempre.

Pròxima estació, sortida cent dinou.


dilluns, 2 de setembre de 2019

SETENA TEMPORADA (2018-2019)


Si bé la sisena va ser la temporada de la represa, la setena ha esdevingut una autèntica consolidació d'aquesta represa, tot conjurant bicicleta i amistat en un marc incomparable.

Més enllà de les vint-i-una sortides efectuades entre el 15 de setembre de 2018 i el primer d'agost de 2019, amb gairebé sis-cents quilòmetres traçats, la setena temporada ens torna a regalar una muntanya de bons moments, tan simples com la gran fotografia dels nou macacos al turó de Roques Blanques. Un record inesborrable com tants altres que recollim en aquesta pàgina dedicada al setè capítol de la nostra història, iniciada el 2012.






















































































ELS RESULTATS




EL VÍDEO

NOMBRE DE VISITES